Lluís Companys i Jover: diferència entre les revisions

A partir d'octubre de [[1937]] es van succeir els seus enfrontaments amb el Govern republicà del doctor [[Juan Negrín]], instal·lat a Barcelona. L'abril de [[1938]], després de l'ocupació de [[Lleida]], va escriure una amarga carta al president del Govern espanyol queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginació que sofria el Govern català.

 

El [[23 de gener]] del [[1939]], quan les forces [[bàndol nacional|franquistes]] estaven a punt d'entrar a [[Barcelona]], Companys va fugir amb altres membres del Govern cap al nord del país, passant primer per [[Sant Hilari Sacalm]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Benet i Morell|nom=Josep|títol=La mort del president Comanys|pàgines=27-28|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1998|isbn=8429744096|consulta=1 desembre 2015}}</ref> després per [[Darnius]] i finalment fent cap a [[Agullana]], al [[mas Perxés]], el 30 de gener de 1939. En aquest mas també s'hi instal·laren el lehendakari [[José Antonio Aguirre]] i altres membres del Govern basc, així com un contingent de [[mossos d'esquadra]] dirigit per [[Frederic Escofet]]. En aquest mateix municipi, en altres masos i en altres edificis del poble, s'hi acabaren instal·lant, també, el president de la República espanyola, [[Juan Negrín]] (a can Bech de Baix), l'Estat Major de l'exèrcit espanyol i l'ambaixada de l'[[URSS]]. Al mas Perxés també acabaren coincidint un important nombre de personalitats de la cultura catalana i familiars, evacuats de diverses poblacions i que hi arribaren amb un Bibliobús del Departament de Cultura. Entre aquests intel·lectuals hi havia els sabadellencs [[Armand Obiols]], [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], [[Francesc Trabal i Benessat|Francesc Trabal]] i [[Pau Vila i Dinarès|Pau Vila]]. Després d'uns bombardejos de l'aviació franquista a la zona, el 5 de febrer de 1939 tots aquests refugiats significats dels governs de la República catalana i espanyola van acabar travessant la frontera pel Coll de Lli fins a arribar a [[Les Illes]], ja en terres franceses.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Benet|nom = Josep|títol = Exili i mort del President Companys|url = |edició = |llengua = |data = 1990|editorial = Empúries|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 2910010736661}}</ref> Companys es va exiliar a [[Perpinyà]] i després es va traslladar a [[París]] per treballar en la representació de la Generalitat en l'exili ([[Consell Nacional de Catalunya]]). Va acabar a [[La Baule-les-Pins]] ([[Bretanya]]), on s'hi va quedar malgrat el perill que corria, per no perdre el contacte amb el seu fill [[Lluís Companys i Micó|Lluís “Lluïset” Companys i Micó]] (1911-1956), que tenia una greu malaltia mental. Aquest fill, juntament amb una filla, [[Maria Companys i Micó|Maria de l'Alba Companys i Micó]],<ref>{{Ref-web|url = http://www.memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-dels-dos-fills-de-llu%C3%ADs-companys-i-merc%C3%A8-mic%C3%B3|títol = Certificat de naixement dels dos fills de Lluís Companys i Mercè Micó|consulta = 10/11/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref> havia estat fruit del seu matrimoni amb [[Mercè Micó]], de la qual es va divorciar per casar-se amb [[Carme Ballester i Llasat|Carme Ballester]], la seva segona i última esposa.{{sfn|Finestres|octubre 2012 | p= 46-49}}