Ibn Khaldun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - devoren uns a altres: + devoren els uns als altres:
m Font de lletra
Línia 61:
{{Cita|La història té per objecte l'estudi de la societat humana, és a dir, de la civilització universal. Es tracta del que fa a la naturalesa d'aquesta civilització, que són: la fauna i la vida social, a causa de la particularitats de l'esperit de clan i les formes en què un grup de persones domina una altra. Aquest últim punt porta a considerar el naixement de l'energia, les dinasties i les classes socials. Llavors, la història se centra en les professions lucratives i les formes de guanyar-se la vida, que estan entre les activitats i els esforços de l'ésser humà, i de la ciència i les arts. Finalment, el tema és el que caracteritza la civilització.<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil, ''Discours sur l'histoire universelle. Al-Muqaddima'' (tome I), éd. Commission internationale pour la traduction des chefs-d'œuvre, Beyrouth, 1967, p. 69 {{ISBN|274270924X}}</ref>}}
 
Es dibuixa, llavors, la necessitat per a Ibn Khaldun de crear una nova [[ciència]], aquella de l'''{{lang|ar|umran}}'', l'objecte central del qual és la civilització.<ref name="goumeziane32"/> La història és, per tant, una ciència "noble i independent", tant de la [[filosofia]] com de la política.<ref name="goumeziane33"/> És en la seva ''{{lang|ar|Muqaddima}}'' que aquesta nova ciència troba la seva il·lustració. La història és per a Ibn Khaldun una ciència feta de disciplina, d'examen i de comprovació dels fets, i allò ben abans del [[positivisme]] europeu del {{segle|XIX}}, segons Skander Houidi.<ref>[http://www.marianne-en-ligne.fr/exclusif/virtual/histoire/e-docs/00/00/5E/Ed/document_web.phtml Skander Houidi, «Ibn Khaldun. 600 anys d'història », ''Marianne'', 18 abril de 2006]</ref>
 
Per això, Ibn Khaldun es dedica particularment a la conformitat dels fets amb la realitat i a la naturalesa de les coses.<ref name="goumeziane32"/> Cal així descobrir, segons ell, les lleis objectives que regeixen l'evolució, en comptes de simplement relatar fets, que es poden revelar enganyosos o presentats de manera mentidera o almenys partidària.<ref name="goumeziane33">. Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 33</ref> El treball de l'[[historiador]] consisteix, per tant, a vessar la singularitat dels fets per reposar-los en la totalitat que els conté:
Línia 75:
Ibn Khaldun va establir així que les necessitats dels individus i la seva satisfacció expliquen l'evolució dels estils de vida; el pas de l'estil de vida beduí a l'estil de vida sedentari suposa l'evolució dels oficis i de les tècniques.<ref name="goumeziane41"/> A partir de la seva reflexió, Ibn Khaldun ha arribat, per tant, a diverses conclusions confirmades per recerques científiques ulteriors.<ref name="goumeziane41"/> Aquestes últimes expliquen així, entre d'altres, com han transhumat en principi les persones arreu al món abans de fixar-se sobre territoris.<ref name="goumeziane41"/> El [[premi Nobel de Física]] [[Georges Charpak]] coincideix igualment amb Ibn Khaldun quan recorda l'origen rural dels ciutadans:<ref name="goumeziane41"/> {{Cita|L'agricultura, amb les seves temporades baixes, deixava temps lliure que es podia consagrar a la casa, a les eines i a la roba; a la meditació també. Els pobles anaven creixent i alguns dels seus membres s'especialitzaven en l'art de fabricar o de forjar… Després, el poble esdevenia ciutat.<ref>Georges Charpak i Roland Omnès ''Siguin savis, facin-se profetes'', edició Odile Jacob, París, 2004, pàg. 26 {{ISBN|9782738113801}}</ref>}}
 
==== ''{{lang|ar|Asabiyya}}'' o esperit de clan ====
Els beduïns són jutjats per Ibn Khaldun com el poble més valent.<ref name="goumeziane41"/> La seva potència procedeix de la seva ''{{lang|ar|asabiyya}}'', o esperit de [[clan]].<ref>És difícil traduir aquest terme que pot significar alhora sentiment de pertinença a la tribu, «vincles de sang» o fins i tot «solidaritat del clan» però que no es limita a només els vincles familiars,</ref> I la moderació o regulació de la tribu pels [[xeic]]s -els caps- i els antics.<ref name="goumeziane42">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 42</ref> L'''{{lang|ar|assabiyya}}asabiyya'' uneix el grup al voltant d'una ascendència comuna i permet una assistència mútua, la solidaritat de grup.<ref name="goumeziane42"/> Ara bé, aquesta és fonamental per a defensar-se en aquest període de lluites tribals; en efecte, un clan és més fort si la seva cohesió és igualment forta.<ref name="goumeziane42"/> Finalment, el fundador del clan dirigeix aquest, els altres membres l'obeeixen, ja que disposa d'una ''{{lang|ar|asabiyya}}'' superior a la resta del clan.<ref name="goumeziane42"/> Juga igualment el paper de [[conflictologia|moderador]] al si de la tribu, i és tingut en consideració pel respecte i de la veneració que se li porta.<ref name="goumeziane42"/>
 
Tanmateix, una descendència prestigiosa moguda per un fort esperit de clan pot disminuir al final d'algunes generacions.<ref name="goumeziane42"/> No impedeix que diversos clans es puguin reagrupar per constituir un conjunt de [[tribu (antropologia)|tribus]] que és dirigit pel clan més poderós, és a dir, aquell del qual l'''{{lang|ar|asabiyya}}'' és la més forta.<ref>Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 42-43</ref> Ibn Khaldun considera també que "a igualtat de nombre, per força i d'esperit de clan, el grup ètnic dominant serà el més arrelat en la vida beduïna i més salvatge".<ref name="goumeziane43">. Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 43</ref> Però al final d'algunes generacions, un altre clan sempre pot fer valer una ''{{lang|ar|asabiyya}}'' més poderosa i, per tant, dirigir la tribu,<ref name="goumeziane43"/> desprenent-se d'aquesta última regla de les lluites incessants per acaparar el poder.<ref name="goumeziane43"/>
 
L'<nowiki/>''{{lang|ar|asabiyya}}'' ofereix una potència i una superioritat que entra en contradicció amb l'objectiu dels nòmades, que tiben cada cop més cap a la comoditat i al luxe.<ref name="goumeziane43"/> Els cal per això assentar-se en ciutats i modificar la seva relació amb la natura.<ref name="goumeziane43"/> Ibn Khaldun recorda, en aquest sentit, que "la civilització beduïna és inferior a la civilització sedentària, perquè els nòmades no tenen totes les necessitats de la civilització. Tenen una mica d'agricultura, però sense les eines tècniques. No tenen ni fusters, ni sastres, ni ferrers, ni els altres artesans que els podrien proveir tot el que és necessari per a viure de l'agricultura".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Discurs sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 301</ref> L'ideal seria poder conjugar l'<nowiki/>''{{lang|ar|asabiyya}}'' amb les possibilitats que ofereixen l'evolució de les tècniques.<ref name="goumeziane43"/> Només estima que aquests mantenen una relació contradictòria, ja que si l'estil de vida sedentari condueix al desenvolupament de les tècniques i a la satisfacció de noves necessitats, és també l'origen de la pèrdua de l'esperit de clan i incita a la peresa i als plaers i luxes que el tornen dòcil.<ref>Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 43-44</ref> Ibn Khaldun afegeix que la urbanització fa augmentar el [[caràcter mixt social]] tant com les injustícies, cosa que afavoreix la pèrdua de l'''{{lang|ar|asabiyya}}'' que, de fet, es troba diluïda.<ref name="goumeziane44">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 44</ref> Segons la fórmula d'Ibn Khaldun, els ciutadans són «destribalitzats», ja que "quan un poble s'assenta a les planures fèrtils i acumula riqueses, s'acostuma a l'abundància i al luxe, el seu valor minva igual com el seu «salvatgisme» i els seus usos beduïns".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Parles sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 275</ref> A més a més, el moderador de la tribu cedeix el seu lloc a l'autoritat del govern.<ref name="goumeziane44"/>
 
L'<nowiki/>''{{lang|ar|asabiyya}}'' ofereix una potència i una superioritat que entra en contradicció amb l'objectiu dels nòmades, que tiben cada cop més cap a la comoditat i al luxe.<ref name="goumeziane43"/> Els cal per això assentar-se en ciutats i modificar la seva relació amb la natura.<ref name="goumeziane43"/> Ibn Khaldun recorda, en aquest sentit, que "la civilització beduïna és inferior a la civilització sedentària, perquè els nòmades no tenen totes les necessitats de la civilització. Tenen una mica d'agricultura, però sense les eines tècniques. No tenen ni fusters, ni sastres, ni ferrers, ni els altres artesans que els podrien proveir tot el que és necessari per a viure de l'agricultura".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Discurs sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 301</ref> L'ideal seria poder conjugar l'<nowiki/>''{{lang|ar|asabiyya}}'' amb les possibilitats que ofereixen l'evolució de les tècniques.<ref name="goumeziane43"/> Només estima que aquests mantenen una relació contradictòria, ja que si l'estil de vida sedentari condueix al desenvolupament de les tècniques i a la satisfacció de noves necessitats, és també l'origen de la pèrdua de l'esperit de clan i incita a la peresa i als plaers i luxes que el tornen dòcil.<ref>Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 43-44</ref> Ibn Khaldun afegeix que la urbanització fa augmentar el [[caràcter mixt social]] tant com les injustícies, cosa que afavoreix la pèrdua de l'''{{lang|ar|asabiyya}}'' que, de fet, es troba diluïda.<ref name="goumeziane44">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 44</ref> Segons la fórmula d'Ibn Khaldun, els ciutadans són «destribalitzats», ja que "quan un poble s'assenta a les planures fèrtils i acumula riqueses, s'acostuma a l'abundància i al luxe, el seu valor minva igual com el seu «salvatgisme» i els seus usos beduïns".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Parles sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 275</ref> A més a més, el moderador de la tribu cedeix el seu lloc a l'autoritat del govern.<ref name="goumeziane44"/>
 
=== Pas racional ===
Ibn Khaldun fonamenta el seu estudi en l'observació i la [[lògica]], sobretot amb la utilització del [[raonament inductiu]].<ref name="goumeziane33"/> La [[racionalitat]] científica és, als seus ulls, una de les característiques fonamentals de l'ésser humà.<ref name="goumeziane34">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 34</ref> En efecte, considera que aquest últim és més feble que la majoria dels animals, però que és dotat del "pensament i [de] la mà".<ref name="goumeziane34"/> Això li permet fabricar eines cada vegada més perfeccionades que li permeten tant subvenir a les seves necessitats com comprendre el seu medi ambient.<ref name="goumeziane34"/> Però es tracta igualment de conèixer els límits d'aquesta racionalitat científica, límits "inherents a tota investigació i interpretació de la realitat".<ref name="goumeziane34"/> És la idea que expressa al final del seu prefaci de la ''{{lang|ar|Muqaddima}}'':
{{Cita|Reconec tanmateix que, entre els individus dels diferents segles, cap no ha estat més incapaç que jo de recórrer un camp tan vast; també prego a les persones hàbils i instruïdes d'examinar la meva obra amb atenció, si no amb benevolència, i, quan trobin faltes, de voler corregir-les, tractant-me tanmateix amb indulgència. La mercaderia que ofereixo al públic tindrà poc de valor als ulls dels savis; però, per una confessió franca, es pot desviar la censura, i sempre s'ha de comptar amb l'amabilitat dels seus confrares.<ref>{{pdf}} [http://classiques.uqac.ca/classiques/Ibn_Khaldoun/Prolegomenes_t1/ibn_pro_I.pdf Ibn Khaldoun, trad. William Mac Guckin de Slane, ''Els Prolegòmens'' (primera part), pàg. 95]</ref>}}