Diferència entre revisions de la pàgina «Ibn Khaldun»

m
Font i negreta
m (Font de lletra)
m (Font i negreta)
Tanmateix, una descendència prestigiosa moguda per un fort esperit de clan pot disminuir al final d'algunes generacions.<ref name="goumeziane42"/> No impedeix que diversos clans es puguin reagrupar per constituir un conjunt de [[tribu (antropologia)|tribus]] que és dirigit pel clan més poderós, és a dir, aquell del qual l'''asabiyya'' és la més forta.<ref>Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 42-43</ref> Ibn Khaldun considera també que "a igualtat de nombre, per força i d'esperit de clan, el grup ètnic dominant serà el més arrelat en la vida beduïna i més salvatge".<ref name="goumeziane43">. Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 43</ref> Però al final d'algunes generacions, un altre clan sempre pot fer valer una ''asabiyya'' més poderosa i, per tant, dirigir la tribu,<ref name="goumeziane43"/> desprenent-se d'aquesta última regla de les lluites incessants per acaparar el poder.<ref name="goumeziane43"/>
 
L'<nowiki/>''asabiyya'' ofereix una potència i una superioritat que entra en contradicció amb l'objectiu dels nòmades, que tiben cada cop més cap a la comoditat i al luxe.<ref name="goumeziane43"/> Els cal per això assentar-se en ciutats i modificar la seva relació amb la natura.<ref name="goumeziane43"/> Ibn Khaldun recorda, en aquest sentit, que "la civilització beduïna és inferior a la civilització sedentària, perquè els nòmades no tenen totes les necessitats de la civilització. Tenen una mica d'agricultura, però sense les eines tècniques. No tenen ni fusters, ni sastres, ni ferrers, ni els altres artesans que els podrien proveir tot el que és necessari per a viure de l'agricultura".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Discurs sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 301</ref> L'ideal seria poder conjugar l'''asabiyya'' amb les possibilitats que ofereixen l'evolució de les tècniques.<ref name="goumeziane43"/> Només estima que aquests mantenen una relació contradictòria, ja que si l'estil de vida sedentari condueix al desenvolupament de les tècniques i a la satisfacció de noves necessitats, és també l'origen de la pèrdua de l'esperit de clan i incita a la peresa i als plaers i luxes que el tornen dòcil.<ref>Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 43-44</ref> Ibn Khaldun afegeix que la urbanització fa augmentar el [[caràcter mixt social]] tant com les injustícies, cosa que afavoreix la pèrdua de l'''asabiyya'' que, de fet, es troba diluïda.<ref name="goumeziane44">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 44</ref> Segons la fórmula d'Ibn Khaldun, els ciutadans són «destribalitzats», ja que "quan un poble s'assenta a les planures fèrtils i acumula riqueses, s'acostuma a l'abundància i al luxe, el seu valor minva igual com el seu «salvatgisme» i els seus usos beduïns".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Parles sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 275</ref> A més a més, el moderador de la tribu cedeix el seu lloc a l'autoritat del govern.<ref name="goumeziane44"/>
 
 
L'<nowiki/>''asabiyya'' ofereix una potència i una superioritat que entra en contradicció amb l'objectiu dels nòmades, que tiben cada cop més cap a la comoditat i al luxe.<ref name="goumeziane43" /> Els cal per això assentar-se en ciutats i modificar la seva relació amb la natura.<ref name="goumeziane43" /> Ibn Khaldun recorda, en aquest sentit, que "la civilització beduïna és inferior a la civilització sedentària, perquè els nòmades no tenen totes les necessitats de la civilització. Tenen una mica d'agricultura, però sense les eines tècniques. No tenen ni fusters, ni sastres, ni ferrers, ni els altres artesans que els podrien proveir tot el que és necessari per a viure de l'agricultura".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Discurs sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 301</ref> L'ideal seria poder conjugar l'<nowiki/>''asabiyya'' amb les possibilitats que ofereixen l'evolució de les tècniques.<ref name="goumeziane43" /> Només estima que aquests mantenen una relació contradictòria, ja que si l'estil de vida sedentari condueix al desenvolupament de les tècniques i a la satisfacció de noves necessitats, és també l'origen de la pèrdua de l'esperit de clan i incita a la peresa i als plaers i luxes que el tornen dòcil.<ref>Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 43-44</ref> Ibn Khaldun afegeix que la urbanització fa augmentar el [[caràcter mixt social]] tant com les injustícies, cosa que afavoreix la pèrdua de l'''asabiyya'' que, de fet, es troba diluïda.<ref name="goumeziane44">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 44</ref> Segons la fórmula d'Ibn Khaldun, els ciutadans són «destribalitzats», ja que "quan un poble s'assenta a les planures fèrtils i acumula riqueses, s'acostuma a l'abundància i al luxe, el seu valor minva igual com el seu «salvatgisme» i els seus usos beduïns".<ref>Ibn Khaldun, trad. Vincent Monteil ''Parles sobre la història universal. Al-Muqaddima'' (tom I), pàg. 275</ref> A més a més, el moderador de la tribu cedeix el seu lloc a l'autoritat del govern.<ref name="goumeziane44" />
=== Pas racional ===
Ibn Khaldun fonamenta el seu estudi en l'observació i la [[lògica]], sobretot amb la utilització del [[raonament inductiu]].<ref name="goumeziane33"/> La [[racionalitat]] científica és, als seus ulls, una de les característiques fonamentals de l'ésser humà.<ref name="goumeziane34">Smaïl Goumeziane ''op. cit.'', pàg. 34</ref> En efecte, considera que aquest últim és més feble que la majoria dels animals, però que és dotat del "pensament i [de] la mà".<ref name="goumeziane34"/> Això li permet fabricar eines cada vegada més perfeccionades que li permeten tant subvenir a les seves necessitats com comprendre el seu medi ambient.<ref name="goumeziane34"/> Però es tracta igualment de conèixer els límits d'aquesta racionalitat científica, límits "inherents a tota investigació i interpretació de la realitat".<ref name="goumeziane34"/> És la idea que expressa al final del seu prefaci de la ''Muqaddima'':
177

modificacions