Massacre d'Avinhonet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
La '''massacre d'Avinhonet''' va ser un assassinat en massa ocorregut la nit del [[28 de maig|28]] [[29 de maig|al 29 de maig]] de [[1242]] a [[Avinhonet de Lauragués|Avinhonet]], a l'actual departament francès de l'[[Alta Garona]]. La massacre va ser perpetrada per agents del [[Ramon VII de Tolosa|comte de Tolosa]] i executada per cavallers [[Faïdit|faïdits]], en la seva majoria provinents de Montsegur. L'objectiu van ser els inquisidors del tribunal de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], [[Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet|Guilhem Arnau i Esteve de Sant Tiberi]], que s'hospedavenallotjaven al castell de la localitat. El resultat va ser la mort brutal dels inquisidors i de tot el seu seguici.
 
== Fonts ==
Línia 10:
La massacre d'Avinhonet s'emmarca en un període de represa d'hostilitats com a conseqüència de la pau tensa nascuda de la fi de la [[Croada albigesa]]. Si bé amb la signatura del [[Tractat de Meaux|tractat de Meaux-París]]<ref>{{Ref-web|url=http://www2.culture.gouv.fr/public/mistral/caran_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_1=TOUT&VALUE_1=&FIELD_2=COTE&VALUE_2=&FIELD_3=PERSONNE&VALUE_3=%27RAYMOND%20VII%20%281197%2d1249%29%20%28COMTE%20DE%20TOULOUSE%29%27&FIELD_4=LIEUX&VALUE_4=&FIELD_5=MOTS%2dMAT&VALUE_5=&FIELD_6=TYPEDOC&VALUE_6=&FIELD_7=DATDEB&VALUE_7=&FIELD_8=Date%20fin%20document&VALUE_8=&FIELD_9=NOMDOS&VALUE_9=&NUMBER=2&GRP=0&REQ=%28%28%27RAYMOND%20VII%20%281197%2d1249%29%20%28COMTE%20DE%20TOULOUSE%29%27%29%20%3aPERSONNE%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=9&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All|títol=Tractat de Meaux-París|consulta=22 de maig de 2018|llengua=francès|editor=Ministeri de Cultura de França|data=}}</ref> es va donar per acabada la guerra, va continuar la inestabilitat dins dels comtats de Tolosa, Carcassona i Foix.
 
Finalment el conflicte va tornar a exclataresclatar quan l'estiu del [[1240]] l'hereu desposseït del [[vescomtat de Carcassona]], [[Ramon Trencavell II]], va intentar recuperar els feus que havien peryanyutpertanyut a la seva família. Malgrat el fracàs d'aquesta campanya, [[Ramon VII de Tolosa]] no va decaure en la creació d'una gran coalició amb els principals senyors llenguadocians i els regnes d'Aragó,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vaisètte|nom=Joseph|cognom2=Devic|nom2=Claude|cognom3=du Mège|nom3=Alexandre|títol=Histoire Générale de Languedoc|url=https://archive.org/stream/histoiregnra08viccuoft#page/526/mode/2up|volum=VIII|edició=|llengua=francès i llatí|data=1872|editorial=Privat|lloc=Tolosa de Llenguadoc|pàgines=1055-1058|isbn=|citació=Aliança entre Ramon VII i Jaume I (338)}}</ref> Anglaterra i Navarra. Amb aquesta aliança Ramon VII pretenia començar de nou la guerra per expulsar el domini [[Dinastia Capet|capet]] del [[Llenguadoc]].La massacre d'Avinhonet marcarà el tret de sortida simbòlic a la revolta del comte de Tolosa.
 
== L'objectiu de la massacre ==
L'objectiu de la massacre van ser els inquisidors del tribunal de Tolosa Guilhem Arnau i Estève de Sant Tibèri. Els dos religiosos representaven la repressió inquisitorial i la pervivència de l'satu quo nascut de la croada albigesa, on molts havien estat expropiats i la noblesa local havia estat desposseïda de títols i terres en la seva gran majoria. Amb aquest atac es pretenia generalitzar la revolta que estava començant el comte de Tolosa i eliminar els registres de condemna que acompenyavenacompanyaven als inquisidors.
 
El desembre de 1241 els dos inquisidors i tot el seu seguici iniciaran una gran gira pel territori que els durà a signar diferents sentencies al sud de l'[[Albigès]] i el [[Lauraguès]]. La segona quinzena del mes de maig del 1242 arribaran a Avinhonet.
Línia 47:
 
== Conseqüències ==
Quinze dies despresdesprés de la massacre Ramon VII va entrar en campanya contra el [[Senescalia de Carcassona|Senescal de Carcassona]], donant el tret de sortida a la revolta que pretenia retornar a l'estat de coses que hi havia abans de la croada contra els albigesos. El país es va alçar contra els oficials del rei de França i els primers mesos de guerra van ser un passeig triomfal. Malgrat tot, l'aliança del comte de Tolosa es va esfondrar com un castell de cartes després de la derrota d'Anglaterra a Taillebourg i que el comte de Foix abandonés la coalició. Derrotat novament, Ramon VII de Tolosa es veurà obligat a signar una nova pau amb el rei de França a [[Lorris]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vaisètte|nom=Joseph|cognom2=Devic|autor2=Claude|cognom3=du Mège|nom3=Alexandre|títol=Histoire Générale de Languedoc|url=https://archive.org/stream/histoiregnra08viccuoft#page/546/mode/2up|volum=VIII|edició=|llengua=llatí|data=1872|editorial=Privat|lloc=Tolosa de Llenguadoc|pàgines=1097-1105|isbn=|citació=Actes de la Pau de Lorris}}</ref>
 
La massacre, però, havia causat un gran dolor entre els agents de l'església i del rei i es va iniciar la persecució dels responsables, un cop acabada la guerra del comte de Tolosa. Els cossos dels dos inquisidors van ser traslladats a Tolosa on van ser inhumats a l'[[Església dels Jacobins de Tolosa|església dels Jacobins]].<ref name=":0" /> Aviat seran considerats màrtirs i sorgirantsorgiran al seu voltant histories miraculoses que refermeranrefermaran el caràcter sacríleg de la massacre.<ref name=":0" />
 
== Referències ==