Revisió del 14:07, 19 abr 2018 modifica Josep Lluís (discussió \| contribucions) 3.206 edits m →‎Fogueres: Errata haviauna > havia una Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 14:28, 5 juny 2018 modifica desfés 79.3.137.162 (discussió) →‎Història Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 12: S'han recollit lleis del [[segle XVIII]] que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els [[focs d'artifici]] durant aquesta nit, però ha estat en va. Durant el [[franquisme]] es va tractar de posar fi a la festa considerant-la pagana i impròpia de la gent [[cristiana]], però per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogués frenar. Entre les creences al voltant de les fogueres hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps. La primera referència documentada de la festa a Barcelona data del segle XV.{{sfn\|Canals\|2016}} A Barcelona està ~~socumentat~~documentat que al segle XV les fogueres, els petards, els banys al mar i la disbauxa pels carrers ja eren els protagonistes de la festa.{{sfn\|Canals\|2016}} Crida l'atenció que un home tan detallista i versat a explicar els costums de l'època com [[Miguel de Cervantes Saavedra\|Cervantes]] faci anar el seu [[Quixot]] a [[Barcelona]] just en el dia de Sant Joan i no faci ni un sol esment a la tradició. Per altra banda, es conserva una norma de l'Ajuntament de [[Barcelona]] de l'any [[1780]] en la qual es prohibia específicament les fogueres dins les muralles de la ciutat per a aquesta celebració, per la qual cosa se'n podria deduir que llavors la festa ja s'havia popularitzat. Era tradició molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; d'aquesta manera la protegien de tota mena de mals. A vegades només a l'entrada, amb la mateixa finalitat. Però des de sempre s'ha assajat d'impedir-les dins les ciutats, pels perills lògics que comporta. Sembla haver-se perdut el costum, però emulant el costum del [[rei Carnestoltes]], era absolutament estès de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdamunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arribés al ninot, la mainada l'apedregava per tal que caigués a la foguera i es consumís. A [[Collbató]] i al [[Bruc]], això no obstant, el que s'hi posava era una [[Canya (planta)\|canya]] amb un tros de tela emulant una bandera. A vegades, aquest ninot es posava al cim d'un tronc d'arbre tallat expressament per a l'ocasió i que vertebrava la foguera.

Nit de Sant Joan: diferència entre les revisions