Eurídice (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Un parell de detalls de gramàtica.
Línia 3:
'''Eurídice''' (en [[grec antic]] Εὐρυδίκη ''Eurydike'',) era, en la [[mitologia]] grega, una [[dríada]] de [[Tràcia]].
 
Un dia, quan passejava amb les seves companyes, les [[nereides]], va conèixer [[Orfeu]]; tots dos es van enamorar, però el dia del seu casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d'[[Aristeu]], un [[Pastor (ofici)|pastor]] enemic d'Orfeu. Eurídice va fugir, però quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se'n un [[escurçó]]. L'animal la va picar i això va causar-li la mort.
 
Orfeu, desesperat, va baixar a l'[[Hades]] a buscar-la. Quan hi va arribar, va demanar a [[Caront (mitologia)|Caront]] que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la [[llacuna Estígia]], però Caront s'hi va negar. Orfeu va començar a tocar la seva [[lira (instrument musical)|lira]], cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern. Quan va arribar fins al [[déu]] [[Hades]] li va suplicar el retorn de la seva estimada; Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'[[infern]].
 
Orfeu va travessar tot l'Hades en el seu camí deper sortidasortir, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la seva impaciència i es girà per a veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern, definitivament.<ref>{{ref-llibre|cognom=Parramon i Blasco|nom=Jordi|títol=Diccionari de la mitologia grega i romana|pàgines=88-89|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1997|isbn=8429741461}}</ref>
 
La història d'Orfeu i Eurídice formà part de l'argument de diverses òperes, com per exemple: ''[[Eurídice (òpera)|Eurídice]]'' ([[1600]]), de [[Jacopo Peri]], ''[[L'Orfeo]]'' ([[1609]]) de [[Claudio Monteverdi]] i ''[[Orfeu i Eurídice (òpera)|Orfeu i Eurídice]]'' ([[1762]]) de [[Christoph Willibald Gluck]].