Revisió del 15:23, 29 maig 2018 modifica HTPF (discussió \| contribucions) 14 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:18, 5 juny 2018 modifica desfés Csorollalupon (discussió \| contribucions) 14 edits Divisió en apartats i afegir informació. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 20: \| instruments_destacats = }} '''Antônio Carlos Jobim''' ([[Rio de Janeiro]], 25 de gener de 1927 - [[Nova York]], 8 de desembre de 1994) fou un compositor, guitarrista i [[piano\|pianista]] [[Brasil\|brasiler]]. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del [[Brasil]], que els anys seixanta abocà en la [[Bossa nova]]. Moltes de les seves composicions, entre les quals ''Garota de Ipanema'' es feren populars arreu del món.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Gorlinski\|nom=Virginia\|títol=Antônio Carlos Jobim\|publicació=Encyclopædia Britannica\|url=https://www.britannica.com/biography/Antonio-Carlos-Jobim\|consulta=29 setembre 2017}}</ref> == Biografia == Era fill d'una família acomodada que el [[1930]] decidí traslladar-se al barri d'[[Ipanema]], a Rio de Janeiro. Incitat per l'afició musical de la seva germana, estudià lliçons de [[piano]] amb [[Hans Joachim Koellteuter]] i inicià els estudis d'[[Arquitectura]] mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca on aprengué a tocar també la [[guitarra]]. El [[1950]] abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la guitarra, actuant en els clubs nocturns, com a [[pianista]] i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat d'una companyia discogràfica. En aquesta situació va conèixer al diplomàtic [[Vinicius de Moraes]], el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració i ambdós elaboraren una sèrie de cançons per una peça dramàtica que es titularia [[Orfeu negra]], que el director de cinema francès portaria a la pantalla, on assolí un gran èxit, especialment per l'extraordinària [[banda sonora]]. Era fill d'una família acomodada que el [[1930]] decidí traslladar-se al barri d'[[Ipanema]], a Rio de Janeiro. Incitat per l'afició musical de la seva germana, estudià lliçons de [[piano]] amb [[Hans Joachim Koellteuter]] i inicià els estudis d'[[Arquitectura]] mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca on aprengué a tocar també la [[guitarra]]. El [[1950]] abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la guitarra, actuant en els clubs nocturns, com a [[pianista]] i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat d'una companyia discogràfica. L'any 1954 va gravar per primer cop una de les seves obres, però no va ser fins el 1956, quan en aquest ambient conegué al diplomàtic [[Vinicius de Moraes]], el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració i ambdós elaboraren una sèrie de cançons (com ''Orfeo do Carnaval'') per una peça dramàtica que es titularia ''Orfeo Negro'' (1959) de Marcel Camos i que precisament va assolir un gran èxit per la seva [[banda sonora]]. Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler [[Heitor Villa-Lobos]], del que Jobim es considerà sempre deixeble. [[File:Tom Jobim e Chico Buarque no Festival Internacional da Canção (FIC).tif\|250px\|left\|thumb\|Tom Jobim i Chico Buarque al Festival Internacional de la Cançó (FIC) el 1968]] Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler [[Heitor Villa-Lobos]], del que Jobim es considerà sempre deixeble. Rere l'èxit d'~~Orfeu~~''Orfeo ~~negra~~Negro'', Moraes i Jobim evolucionaren vers un eclecticisme musical en el qual sis'hi reflecteix la [[samba]] com a factor singular brasiler, mesclada amb elements del ''[[cool jazz]].''; el [[1958]] ambdós compositors reuniren les seves cançons en una gravació, acompanyades a la guitarra per [[João Gilberto]], però no tingueren l'èxit esperat, el qual si arribà el [[1959]], amb una gravació de cançons interpretades vocalment pel mateix Gilberto, que suposà el llançament del gènere de la ''[[bossa nova]]'', la paternitat de la qual correspon a Jobim, i que fins a l'aparició del ''[[reggae]]'' monopolitzà l'''estil tropical''. El [[1958]] ambdós compositors reuniren les seves cançons en una gravació, acompanyades a la guitarra per [[João Gilberto]], però no tingueren l'èxit esperat, el qual si arribà el [[1959]], amb una album de cançons de Jobim interpretades vocalment pel mateix Gilberto, d'entre les quals hi havia Chega de Saudade, cançó representativa i que suposà el llançament del gènere de la ''[[bossa nova]].'' Fins a l'aparició del ''[[reggae\|reggae,]]'' la ''bossa nova'' monopolitzà l'''estil tropical''. El reconeixement de Jobim a nivell internacional fou l’any 1962 quan Stan Getz i Charlie Bird Parker van interpretar ''Desafinado'' a l’àlbum de Jazz Samba i també quan va participar al concert de Carnegie Hall. A partir d’aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més ampla perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna i va ser interpretada per nombrosos intèrprets al llarg del temps com [[Nat King Cole]], [[Ella Fitzgerald]], [[Dizzy Gillespie]], [[Sarah Vaughan]], [[Miles Davis]], [[Quincy Jones]], [[Al Jarreau]], etc. Amb el cop d'Estat militar del [[1964]] es desintegrà la vida intel·lectual i artística brasilera, i el compositor va preferir quedar-se dins les parets dels estudis de gravació enregistrant diversos àlbums de la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món de manera que el van convertir en un artista internacional. A partir del 1970, es va centrar en composar peces per pel•lícules i la televisió de Brasil.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.allmusic.com/artist/ant%C3%B4nio-carlos-jobim-mn0000781837/biography\|títol=Antônio Carlos Jobim {{!}} Biography & History {{!}} AllMusic\|consulta=Novembre del 2017\|llengua=\|editor=\|data=}}</ref> Per altra banda, aquestes cançons i altres acabaren formant part del repertori de grans intèrprets, com [[Nat King Cole]], [[Ella Fitzgerald]], [[Dizzy Gillespie]], [[Sarah Vaughan]], [[Miles Davis]], [[Quincy Jones]], [[Al Jarreau]], etc. Jobim morí en un hospital de [[Nova York]], en el curs d'una operació coronaria, i la seva mort consternà al món musical. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules el [[1993]] quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homentage:{{Cita\|El que vostès escoltaran és amor...Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil.}}Sens dubte, la seva música és l'expressió més singular de la cultura d'aquest país.(¹)▼ == Obra == Algunes de les cançons més destacades de Jobim que formen part de la història dels clàssics de la música lleugera són: * ''Desafinado'',▼ Amb el cop d'Estat militar del [[1964]] es desintegrà la vida intel·lectual i artística brasilera, i Jobim orientà la seva carrera vers l'exterior, realitzant nombroses gires internacionals. Les seves cançons donaren la volta al [[món]] i en la història dels clàssics de la música lleugera romandran títols com: * Chega de Saudade ▲* ''Desafinado'', * ''[[A Felicidade]]'', * ''Samba d'una sola nota'', * ''Corcovado'', * ''Insensatez'', * ''Agua de beber'', * ''Wave'', * ''Agus de marzo'', * ~~i sobre totes elles~~ ''LaGarota ~~noia~~de d'Ipanema''. ▲Per altra banda, aquestes cançons i altres acabaren formant part del repertori de grans intèrprets, com [[Nat King Cole]], [[Ella Fitzgerald]], [[Dizzy Gillespie]], [[Sarah Vaughan]], [[Miles Davis]], [[Quincy Jones]], [[Al Jarreau]], etc. Jobim morí en un hospital de [[Nova York]], en el curs d'una operació coronaria, i la seva mort consternà al món musical. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules el [[1993]] quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homentage:{{Cita\|El que vostès escoltaran és amor...Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil.}}Sens dubte, la seva música és l'expressió més singular de la cultura d'aquest país.(¹) == Referències ==

Antônio Carlos Jobim: diferència entre les revisions