|gestor = Secció Arqueològica del [[Museu de Mataró]]
|arqueolegs = [[Josep de Calassanç Serra i Ràfols]], [[Carreras i Candi]], [[Puig i Cadafalch]], [[Marià Ribas]]
|troballes = [[Moneda romana|Monedes romanes]] de [[bronze]], [[muralles]], [[fòrum]], [[necròpolis]], [[termes romanes|termes]], [[palestra]] edificis públics, [[vies]], ''[[Casa romana|domus]]'', ''[[macellum]]'', [[clavegueres]] i [[canalitzacions]], [[temple]] [[paleocristià]], [[cisterna]], casa senyorial amb paviments de [[mosaic]].
}}
'''Iluro''' (de l'[[ibèric|iber]] '''Ilturo''' o '''Ilduro''' i del [[llatí]] Iluro) és l'antiga ciutat [[Antiga Roma|romana]] de la costa [[Mar Mediterrani|mediterrània]] anomenada actualment [[Mataró]]. Les restes arqueològiques del poblat romà es conserven sota el nucli antic de la ciutat.
{{Mapa Via Augusta|amagat}}
== Identificació i estudi ==
Les restes del [[jaciment arqueològic]] foren identificades a partir de les troballes [[Epigrafia|epigràfiques]] documentades al jaciment, les notícies aportades per les fonts clàssiques que es refereixen a Iluro com una de les "''parva oppida''" de la costa) i per l'estudi de les restes arqueològiques exhumades. De totes aquestes referències es desprèn la importància d'aquesta ciutat en època romana.
La valoració i l'estudi de les restes es va iniciar al [[segle XVII]] i ha continuat fins al [[segle XXI]], en investigacions relacionades amb arqueòlegs i historiadors eminents, com [[Josep de Calassanç Serra i Ràfols]], [[Carreras i Candi]], [[Puig i Cadafalch]], [[Marià Ribas]] i, fonamentalment, el grup de col·laboradors de la Secció Arqueològica del [[Museu de Mataró]].
== Història ==
L'antiga Iluro fou la continuadora, com a centre organitzador del territori, d'una altra ciutat romana anterior, segurament [[Ilduro]], nom que apareix escrit en caràcters ibèrics i en [[Moneda romana|monedes]] de [[bronze]] datades del [[segle II aC|segle II]] - [[segle I|I aC]], trobades recentment a [[Cabrera de Mar]], situat a uns cinc quilòmetres de l'actual Mataró. L'àrea d'influència de la ciutat d'Iluro va ser molt àmplia, seguint el concepte romà de la ciutat com a entitat formada indissolublement pel casc urbà i el seu territori, que inclouria gran part de l'actual comarca del [[Maresme]].
== Urbanisme ==
Urbanísticament, la nova Iluro romana va ser fundada «ex novo» a la primera meitat del [[segle I aC]] sobre un petit turó, d'uns 28 metres d'altura sobre el nivell del mar, situada entre dues rieres, els actuals carrers de la Riera i el Rierot, i va arribar una extensió urbana d'unes 6 hectàrees.
L'estructura urbanística de la ciutat, en part fossilitzada en el traçat d'alguns carrers actuals del centre històric de Mataró i en part reconstruïda hipotèticament a partir de les restes arqueològiques conegudes, constitueix un bon exemple d'[[urbanisme]] regular romà, amb perímetre [[rectangular]] i xarxa [[ortogonal]] de carrers. Les [[estratigrafia|estratigrafies]] arqueològiques documenten la continuïtat d'Iluro fins a principis del [[segle VII]] dC, amb dos moments, a part del fundacional, d'especial dinamisme i vitalitat, datables, respectivament, en els [[segle II|segles II]] i [[segle IV|IV dC]]. Anteriorment, en temps d'[[August]], va arribar el règim jurídic de municipi.
Entre altres elements urbanístics, conserva traces de la muralla que l'envoltava, així com del [[fòrum]], de diversos edificis públics, carrers, cases, una gran cisterna, el mercat (macellum), clavegueres i canalitzacions, i de les [[necròpolis]] urbanes i suburbanes. També s'han trobat el que semblen restes d'un temple paleocristià. De les nombroses restes arquitectòniques exhumades al jaciment destaquen les d'un temple paleocristià, les d'una gran casa senyorial amb paviments de [[mosaic]] d'«opus signinum», localitzades sota la plaça Gran. Cal destacar el conjunt arqueològic de Can Xammar, avui ja destruït, en l'angle sud-est de la ciutat, on es van documentar les restes d'un edifici notable, amb mosaics que pavimentaven les diverses estances, probablement les [[Termes romanes|termes]] de la ciutat, amb les seves dependències termals i [[palestra]].<ref>[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=1996/00447&txtlen=765 BOE bienes.info (06.01.1996)]</ref>
<ref>[http://www.ghcmataro.org/iluro/tresoret.html "El Tresoret d'Aurei" Viatge a Iluro. Web del Grup d'Història del Casal de Mataró]</ref>
