Ministeri de l'Aire d'Espanya: diferència entre les revisions

Els antecedents directes del Ministeri troben en el ''Ministeri de Defensa Nacional'' creat durant [[Primer Govern d'Espanya durant la dictadura franquista (1938-1939)|Primer govern franquista]] ([[1938]]) i sota les ordres del llavors comandant de l'[[Exèrcit del Nord (Bàndol Revoltat)|Exèrcit del Nord]], [[Fidel Dávila Arrondo]].<ref>[[Hugh {{sfn|Thomas]] (1976); ''La Guerra Civil Española'', pág. |1995|pp=811</ref>}} Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: [[Exèrcit de Terra d'Espanya|Exèrcit]], [[Armada Espanyola|Armada]] i [[Aviació militar|Aviació]].<ref name="p.38">Mariano {{sfn|Aguilar Olivencia (|1999); pág. |p=38</ref>}} En [[1939]] per Llei de [[8 d'agost]] de 1939 es defineix i regula el Ministeri de l'Aire,<ref{{sfn|Aguilar name="Olivencia|1999|p.=38"/>}} l'organització del qual i funcions van quedar delimitades per Decret d'1 de setembre de 1939. El general [[Juan Yagüe]] va ser nomenat nou Ministre de l'Aire, amb [[Fernando Barrón Ortiz]] com a Sotssecretari d'Aire.<ref>[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=54ADD8C6377D337AC125744800476BC1 Ejército del Aire - Historia 1939]</ref>

Després del final de la guerra civil, el Ministre d'Aire va intentar construir un nou ''[[Exèrcit de l'Aire d'Espanya|Exèrcit de l'Aire]]'' comptant amb l'ajuda de l'[[Alemanya nazi]] i Itàlia, i amb la clara intenció que participés en la guerra mundial a favor de l'Eix.<ref name="p.129">[[Paul {{sfn|Preston|Preston, Paul]] (2008); pág. 1994|pp=129</ref>}} Al començament de la II Guerra Mundial el nou Exèrcit de l'Aire disposava de 14 regiments i tres grups aeris,<ref>Mariano {{sfn|Aguilar Olivencia (|1999); pág. |p=72</ref>}} compostes al seu torn per 172 caces i 164 bombardejos de diferent tipus, al costat de 82 avions de cooperació i altres 75 aparells de diferent tipus capturats als republicans.<ref>Mariano {{sfn|Aguilar Olivencia (|1999); pág. |p=73</ref>} Els informes emesos per l'Estat Major, no obstant això, deixaven en evidència el mal estat en què es trobaven els avions, la falta de recanvis i de combustible.<ref>[[Paul {{sfn|Preston|Preston, Paul]] (2008); pág. 1994|pp=132</ref> }}Al final el projecte per ampliar la Força aèria va ser un fracàs donada la situació del país, i Yagüe va ser destituït i substituït per [[Juan Vigón]].<ref name{{sfn|Preston|1994|pp="p.129" />}} Des de 1940 es van buscar diferents emplaçaments per a la futura seu del Ministeri, després de diverses opcions es tria el solar de Moncloa. S'adquireixen els solars per l'[[Ajuntament de Madrid]], sent alcalde [[Alberto Alcocer y Ribacoba]]; El general Vigón encarrega a l'arquitecte [[Luis Gutiérrez Soto]] la renovació de la zona i el disseny del nou edifici. Encara que l'edifici no va anar completament acabat fins a 1958, ja en 1954 estava complint la seva missió.

El [[5 de setembre]] de [[1939]] es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:<ref name="BOE">[<ref>{{ref-publicació |cognom=Espanya. Govern |títol=Decreto de 1 de septiembre de 1939 sobre organización del Ministerio del Aire |publicació=Boletín Oficial del Estado |data=5 de septiembre de 1939 |pàgines=4938-4941 |exemplar=Núm. 248 |url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1939/248/A04938-04941.pdf BOE|consulta=6 núm.juny 248,2018 pp.|llengua=castellà 4938-4941 (5 de septiembre de 1939)]|format={{PDF}}}}</ref>