Nizarisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'organització}} |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Assassins2-alamut.jpg|thumb|La fortalesa haixixaixin ([[secta dels assassins]]) d'[[Alamut]].]]
El '''nizarisme''' (de l'[[àrab]] '''النزارية''', ''an-nizāriyya'') és un corrent del [[xiisme]], sorgit de la branca [[ismaïlita]], format pels seguidors de [[Nizar ibn al-Mustansir|Nizar ibn al-Mustànsir]]. Aquest moviment va tenir un cert poder polític fins a finals del [[segle XIII]], i avui dia encara se'n troben adeptes a l'[[Índia]], a [[Síria]] i a l'[[Iran]]. Llur cap espiritual té el títol d'[[Aga Khan]].<ref>{{
[[Fitxer:Nizari Ismaili Flag.jpg|thumb|Bandera Nizārī Ismā'īlī]]
A la mort del [[califa fatimita]] d'[[Egipte]] [[Al-Mustànsir (fatimita)|Al-Mustànsir]] ([[1035]]–[[1094]]), l'hereu legítim, el seu fill Nizar, va ser suplantat per [[Al-Mustalí (fatimita)|Al-Mustalí]] ([[1094]]–[[1101]]). Els ismaïlites no el van reconèixer i van revoltar-se en nom de Nizar, pel que es van anomenar [[ismaïlites nizarites]], tot i que a Egipte foren coneguts simplement com a "nizarites".<ref name=Daftary>{{
[[Fitxer:Map Crusader states ca. 1100.jpg|vinheta|Mapa de la zona controlada pels nizarites]]
==Dinastia==
Els ismaïlites nizarites foren una dinastia que va governar, amb centre a [[Alamut]], de [[1090]] i [[1257]]. Primer fou un estat [[ismaïlita]] i després '''ismaïlita nizarita''', i estava format per territoris dispersos a [[Iran]] i [[Síria]].<ref>{{
Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) als darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]] (1073-1092) sultà seljúcida [[sunnita]]. A la mort de l'imam o califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] d'Egipte (1035–1094) els ismaïlites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconèixer a [[al-Mustali Abul Qasim Ahmed]] (1094–1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, per la qual cosa es van dir '''ismaïlites nizarites'''. Cap al 1100 la direcció del moviment estava totalment en mans d'Al-Hasan al-Sabbah. A la mort de Sabbah el [[1124]] el va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest el va succeir el seu fill Muhammad el [[1138]].<ref name="Nowell 1947">{{
A Muhammad el va succeir el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de ''dai'' i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat). Va abolir la [[xara (llei islàmica)|xara]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però el va succeir el seu fill que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat en el seu regnat.
Línia 30:
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
{{Islam}}
| |||