Pell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 66:
Les [[glàndules sudorípares]] relacionen els tres estrats, ja que aquestes estan des de l'epidermis fins a l'hipoderma. Són unes estructures annexes de la pell que s'han especialitzat en la secreció de [[suor]], un líquid corporal transparent que conté fonamentalment aigua i [[Sal (química)|sals]]. Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell, però la seva concentració varia; va des de 120 a 620 glàndules sudorípares per cm<sup>2</sup>.<ref name="EMS24" /> Són especialment abundants als palmells de la [[mà]] i a les plantes dels [[peu]]s (més de 300 glàndules per cm<sup>2</sup>), i també a les mans, el canell i la zona del cabell (més de 200 glàndules per cm<sup>2</sup>). A la cara, a l'esquena i al dors dels dits de la mà és on n'hi ha menys (menys de 100 glàndules per cm<sup>2</sup>).<ref name="EMS25" /> Amb la seva activitat, tenen la capacitat d'evaporar l'aigua i de controlar amb això la [[temperatura]] del cos.
Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines i les apocrines. Ambdós tipus tenen una part secretòria on s'elabora la suor, i un tub que drena la secreció de líquid. La diferència és que en el cas de les ecrines, drenen el líquid a l'exterior de la pell; les apocrines, tenen els conductes que drenen les secrecions als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es troben gairebé per tot el cos en quantitats variables. Les apocrines es troben a les [[aixelles]], l'[[engonal]], els [[genital]]s i l'[[arèola]] [[mamària]] ; la suor que se sintetitza té una olor més penetrant i té relació amb les glàndules d'alguns animals que utilitzen per a secrecions amb
==== Glàndules sebàcies ====
Les [[glàndules sebàcies]] són glàndules holocrines situades en el cori de la pell; generalment es relacionen amb un [[fol·licle pilós]] i secreten una substància oliosa anomenada sèu,<ref>Entrada "Glàndula: 198, glàndula sebàcia". ''Diccionari enciclopèdic de medicina''.</ref> un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell; es localitzen al derma. Aquestes glàndules relacionen els estrats de l'epidermis i el derma a través de la funció que realitzen. Quan el fol·licle pilós és mogut pels músculs erectors del pèl es comprimeix la glàndula sebàcia que deixa anar la seva secreció oliosa a l'exterior de la pell. Són molt nombroses amb una concentració que varia des de 100 glàndules per cm<sup>2</sup> en els llocs on escassegen, fins a 900 glàndules per cm<sup>2</sup> en els llocs on són abundants (línia mitjana de l'esquena, cara, anus i genitals).<ref name="EMS27"> Enciclopèdia de Medicina i Salut, vol. I, p. 27.</ref>
Cada glàndula sebàcia es compon de diversos alvèols, uns conjunts de cèl·lules disposades en capes concèntriques. Les cèl·lules més exteriors tenen un gran capacitat reproductiva i les de l'interior, més velles, contenen una gran quantitat de sèu i arriben a perdre el nucli i els altres components cel·lulars. Finalment, les més internes es destrueixen i alliberen cap a l'exterior el sèu greixós que contenen a través d'un conducte excretor que està connectat a diversos alvèols. El conjunt format pel fol·
Les glàndules sebàcies de l'arèola femenina (glàndules de Montgomery) tenen una doble funció. Per una banda, el sèu protegeix el [[mugró]] durant la [[lactància]]. Per una altra aquesta secreció conté compostos [[volàtil]]s odorífers que estimulen al nadó i que contribueixen a generar determinats processos fisio-conductuals relacionats amb la producció i transferència de la [[llet materna]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Doucet S, Soussignan R, Sagot P, Schaal B|títol=The secretion of areolar (Montgomery's) glands from lactating women elicits selective, unconditional responses in neonates|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e7579|volum=2009 Oct 23; 4 (10)|issn= 1932-6203 |pmid= 19851461 |pmc= 2761488 |doi=10.1371/journal.pone.0007579|url=http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0007579| llengua=anglès| consulta= 6 juny 2018|}}</ref> Ocasionalment, dites glàndules presenten infeccions cròniques que requereixen cirurgia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sugg, WL|títol=Bilateral chronic infection of the glands of Montgomery: report of a case|publicació=Ann Surg|pàgines=pp: 650-652|volum=1963 Abr; 157|issn= 0003-4932 |pmid= 13979117 |pmc= 1466491 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1466491/pdf/annsurg00840-0170.pdf| llengua=anglès| consulta= 6 juny 2018|}}</ref>
▲Cada glàndula sebàcia es compon de diversos alvèols, uns conjunts de cèl·lules disposades en capes concèntriques. Les cèl·lules més exteriors tenen un gran capacitat reproductiva i les de l'interior, més velles, contenen una gran quantitat de sèu i arriben a perdre el nucli i els altres components cel·lulars. Finalment, les més internes es destrueixen i alliberen cap a l'exterior el sèu greixós que contenen a través d'un conducte excretor que està connectat a diversos alvèols. El conjunt format pel fol·Licle pilós i la glàndula sebàcia s'anomena fol·licle pilosebaci. Aquests folicles es distribueixen per tota la pell del cos, amb l'excepció de les plantes dels peus i els palmells de les mans.<ref name="EMS27" />
==== Fol·licles pilosos ====
[[Fitxer:Fol·licle pilós.JPG|250px|right|Fol·licle pilós]]
El [[fol·licle pilós]] és l'estructura on se sintetitza el [[pèl]], un tipus d'excrescència filamentosa que emergeix de l'epidermis. és
El fol·licle pilós està format per elements del teixit de l'epidermis que s'invaginen en la derma. La part epidèrmica del fol·licle forma les beines de l'arrel del pèl i és envoltada per la porció dèrmica o fol·licle pilós conjuntiu que dóna inserció als músculs erectors del pèl. En el coll del fol·licle desemboquen una o més glàndules sebàcies. Del fons de la cavitat fol·licular s'aixeca una eminència còrnia, anomenada papil·la pilosa.<ref>Entrada "Fol·licle: 15, fol·licle pilós". ''Diccionari enciclopèdic de medicina''.</ref>
| |||