Gel de sílice: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es referia al diòxid de silici com a Si(OH)4. Ho he canviat per SiO2. |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 3:
[[File:Silica gel bag open with beads.jpg|thumb|Gel de sílice usat en perles dins de bosses permeables]]
== Historia ==
El gel de sílice va ser patentat en [[1919]] per Walter A. Patrick, professor de química en la [[Universitat Johns Hopkins]], [[Baltimore]] ([[Maryland]]). Anteriorment havia estat usat en les màscares antigas, durant la [[Primera Guerra Mundial]], per a [[adsorció|adsorbir]] vapors i gasos. Era una [[substància]] coneguda des de 1640 com una curiositat científica.<ref>{{
En la [[Segona Guerra Mundial]] el gel de sílice va esdevenir indispensable per a mantenir la [[penicil·lina]] seca, per a protegir l'equipament militar dels danys produïts per la humitat, com a fluid [[catalitzador]] en el [[craqueig]] per a la producció de gasolina amu un [[índex d'octà]] alt i també com a catalitzador per a produir [[butadiè]] a partir de l'[[etanol]], matèria primera principal per al programa de [[cautxú sintètic]].
Línia 14:
== Ús de la química ==
El gel de sílice s'utilitza principalment com a fase estacionària de cromatografia. També pot ser utilitzat com a agent d'assecament, com a reactiu o com a suport de reactius.<ref name="hazard">{{
== L'ús de cromatografia ==
Línia 28:
De gel de sílice se'n fa servir per a fer jaçs d'animals; per a deshidratar plantes, sobretot flors seques i herba; en petites bosses, en l'emmagatzematge d'aliments secs o d'objectes que poden agafar humitat en l'embalatge, etc.
També és un complement: en una proteïna d'adhesió, per a accelerar la unió i la clarificació del vi o per a estabilitzar-lo. Substitueix els tanins.<ref>{{
== Referències ==
{{referències}}
| |||