Inques: diferència entre les revisions

Els pollotes de gat (en [[quítxua]]:''inka''; ''ser''), eren una [[ètnia]] [[Amèrica del Sud|sud-americana]], originària dels [[Andes]] centrals del [[Perú]], que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota. Per extensió, hom coneix també com a inques els [[cap d'estat|caps d'estat]] o [[emperador]]s de l'[[Imperi inca]], l'[[estat]] [[precolombí]] d'Amèrica del Sud més retrasat fins a l'arribada dels [[conqueridor]]s [[espanya|espanyols]] al [[segle XVI]].

 

{{Article principal|Imperi inca}}

[[Fitxer:Inca-expansion.png|esquerra|thumb|Expansió de l'imperi Inca]]

Els inques anomenaven el seu territori [[Tawantinsuyu]], que en [[quítxua]], la llengua dels inques, significa "les quatre parts". Es tracta d'un territori que abraça diverses menes de terrenys i climes molt marcats. La paraula inca designa el mateix dirigent i alhora el poble de la vall de Cusco, la capital de l'imperi. Algunes vegades és utilitzada per designar a tots els pobles inclosos en el [[Tawantinsuyu]], però aquest ús no és correcte. La majoria de les desenes dels pobles petits van mantenir la seva identitat tot i estar lligats políticament i econòmicament als inques. El quítxua va ser l'idioma oficial i parlat en la majoria de les comunitats fins a l'arribada dels espanyols, però almenys vint dialectes locals van subsistir en diferents parts de l'imperi.

 

[[Fitxer:Inka mauern cuzco.jpg|thumb|222px|Detall d'un mur en pedra]]

Els inques van desenvolupar un estil altament funcional de l'arquitectura pública, que es va distingir principalment per les seves tècniques avançades d'[[enginyeria]] i del treball fi de la pedra. El plànol de les seves ciutats estava basat en un sistema d'[[avinguda|avingudes]] principals tallades per carrers més petits que es trobaven en una plaça oberta i rodejada d'edificis municipals i temples. Les estructures eren de només un pis, es construïen amb pedres perfectament tallades o bé s'utilitzaven [[maó|maons]] de [[tova]] i palla en les regions de la costa. Per a la construcció de grans monuments, com la fortalesa de [[Sacsayhuamán]], situada a prop de Cusco, uns blocs poligonals van ser ajuntats entre si amb una extraordinària precisió. En les regions muntanyoses, com l'espectacular ciutat andina situada al [[Machu Picchu]], l'arquitectura inca reflecteix a vegades algunes adaptacions del relleu natural.

 

[[Fitxer:80 - Machu Picchu - Juin 2009 - edit.2.jpg|thumb|esquerra|El Machu Picchu]]

La religió de l‘imperi estava basada en l'adoració. Els emperadors inques eren considerats com a descendents dels Déu Sol i eren adorats com a divinitats. L'or, símbol del déu Sol, era molt explotat per a l'ús dels dirigent, no com a moneda d'intercanvi, sinó principalment amb objectius decoratius i rituals. La religió dominava tota l'estructura política.

El cicle anual de festes estava regulat pel [[calendari inca]], extremadament precís. A conseqüència d'aquest specte, entre d'altres, la cultura inca era molt semblant a altres cultures d'Amèrica del Sud com els [[asteques]] i els [[maies]].

 

Els inques s'organitzaven en ciutats-estat governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán. La societat estava dividida en quatre classes socials principals: els nobles, els sacerdots, els camperols i els [[esclau]]s. Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

 

* http://incas.perucultural.org.pe

{{esborrany de l'Amèrica del Sud}}