Ratafia: diferència entre les revisions

800 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula beguda
| color =
| textcolor = white
| nom = Ratafia
| altres noms =
| image = Ratafia.JPG
| image-width = 200px
| llegenda = Una ampolla de ratafia
| origen = [[Pirineus|Pirineu català]]
| tipus cuina = [[Cuina dels Països Catalans]]
| tipus beguda = alcohòlica
| ingredients destacats = [[Noguer|Nou]] verda, [[clavell d'espècia|clavell]]s i diverses herbes procedents de la serra.
| metode = A base d'[[aiguardent]] impregnats amb les herbes, els clavells i la nou.
| forma =
| on = [[Osona]], [[Ripollès]], [[Garrotxa]], [[Alt Empordà]], [[Baix Empordà]], [[Gironès]], [[Pallars Jussà]] i [[Pallars Sobirà|Sobirà]], [[Selva]], [[Pla de l'Estany]], [[Llemosí (regió)|Llemosí]], [[Alvèrnia]], [[Llenguadoc]]
| quan =
| denominacio = IG Ratafia catalana
| altres =
}}
La '''ratafia''' és una [[beguda alcohòlica]] amb una mica de sabor a anus i una mica dolça que es pren generalment com a [[aperitiu]] despres de xuparla. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb [[Mistela|misteles]] i les ratafies fetes amb sucs de fruits.<ref name="BAYLAC2014">{{ref-llibre|autor=Marie-Hélène BAYLAC|títol=Dictionnaire gourmand: Du canard d'Apicius à la purée de Joël Robuchon|url=https://books.google.com/books?id=9y2dAwAAQBAJ&pg=PT60|data= 28 maig 2014|editorial=Place des éditeurs|isbn=978-2-258-10186-9|pàgines=60–}}</ref><ref name="Honnorat1847">{{ref-llibre|autor=S. J. Honnorat|títol=Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français--provençal...|url=https://books.google.com/books?id=kEApK0RsEUkC&pg=PA1018|any=1847|editorial=Repos, Imprimeur-Libraire-editeur|pàgines=1018–}}</ref>
 
Linha 34 ⟶ 15:
La «[[DG Ratafia catalana|ratafia catalana]]» està registrada com a [[Indicació Geogràfica de begudes espirituoses|Indicació Geogràfica]].
 
==Aigua de nousano==
A la Vall d'Aran es fa una mena de ratafia que s'anomena ''aigua de nodes'' (aigua de nous) amb nous verdes (quatre per a cada litre d'aiguardent) i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com [[farigola]], [[romaní]], [[espígol]], [[sàlvia]], [[melissa]], [[escorça de llimona]], [[clavell]], [[nou moscada]], etcètera. Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen amb tisores, s'afegeixen les nous aixafades i es deixen dins de l'aiguardent, en un recipient tapat durant trenta dies, a l'exterior; després, com a les altres ratafies, s'hi afegeix un xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou. Per a elaborar aquest licor calen trenta dies, i és millor emmagatzemar-lo en un lloc fosc i fresc.<ref name=ratafia/>
 
Usuari anònim