Diferència entre revisions de la pàgina «Universitat de Cervera»

cap resum d'edició
Àngel de grans dimensions, situat a l'angle dret del conjunt escultòric, d'alabastre. Es troba dempeus sobre una mena de núvol, repenjat sobre la cama esquerra. Tot el cos està lleugerament inclinat cap al darrere, la mirada dirigida al terra, portant a les mans una mena de torre amb una cinta inscrita en llatí. Les robes semblen mogudes per una lleugera brisa, igual que els cabells, cosa que li confereix un gran dinamisme. Els plecs de la roba, l'anatomia del cos, els cabells, les ales, etc. estan minuciosament realitzades, donant gran realisme i naturalitat a l'escultura.<ref name="ipac"/>
 
Als costats de l'altar major hi ha quatre balcons realitzats en fusta o guix. La balustrada pren una forma leugeramentlleugerament còncava a la part central i convexa als extrems. Està tota pintada de color daurat. De la barana surten quatre columnes retorçades que suporten el cos superior, determinant entre elles tres obertures, la més gran la central, coronada per una sumptuosa voluta.<ref name="ipac"/>
 
Hi ha un grup escultóricescultòric de la Puríssima Concepció a l'altar de la capella.<ref name="ipac"/>
 
== Història ==
* '''[[Miquel Conill]]''': [[1723]]. Jesuïta que hi va professar filosofia suarista i després Sagrada escriptura, va publicar la biografia del primer canceller Queralt.
* '''[[Ramon Grau]]''': [[1726]]. Catedràtic de lleis, natural de [[Guissona]], autor d'alguns tractats, entre els quals va donar a l'estampa de la Universitat. ''L'Africanus defensus et illustratus''.
* [[Josep Finestres |'''Josep Finestres i de Monsalvo''']]: [[1731]]-[[1777]]. Humanista, filòsof, jurista. Nascut a [[Barcelona]] el 5 d'abril de [[1688]], fou alumne,abans que mestre, de l'Escola cerverina. Va viure tota la seva vida consagrat a la ciència, va exercir tots els oficis que esdevenien servei de la Universitat, des del de corrector de proves al de vice-cancellervicecanceller. Va morir a [[Montfalcó]] l'11 de novembre del [[1777]]. Traslladat el cadàver a Cervera, li foren dedicades extraordinàries exèquies per la Universitat.
* '''[[Josep Martínez i Pons]]''': [[1735]]. Catedràtic de Lleis, conseller que fou després a les Reials Audiències de [[Barcelona]], de [[Sevilla]], de [[Valladolid]] i del Tribunal Suprem de Castellà.
* [[Antoni de Sentmenat i de Cartellà|'''Antoni Sentmenat''']]: [[1738]]. Catedràtic de Cànons, nomenat bisbe d'[[Àvila]] el [[1783]] i patriarca de les Índies el [[1784]], Era barceloní.
==Dies festius==
El curs escolar començava el 18 d'octubre, festa de [[Lluc (evangelista)|sant Lluc]], i acabava el darrer dia de juny. El calendari de festes era el següent:<ref>FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera, pàgs. 47-48. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970</ref>
; Octubre: diaDia 18 ([[Lluc (evangelista)|sant Lluc]]), dia 28 ([[Sant Simó|sant Simó i Judes]]).
; Novembre: diaDia 1 ([[tots sants]]), dia 2 (commemoració dels difunts), dia 25 ([[Caterina d'Alexandria|santa Caterina]]) i dia 30 ([[Andreu apòstol|sant Andreu]]).
; Desembre: diaDia 6 ([[sant Nicolau]]), dia 7 ([[sant Ambròs]]), dia 8 (la Concepció), dia 13 ([[santa Llúcia]]), dia 21 ([[sant Tomàs]]) i des del 25 [[Nadal]] fins al Reis (6 de gener).
; Gener: diaDia 7 ([[sant Ramon de Penyafort]]), dia 17 ([[sant Antoni abat]]), dia 20 ([[sant Sebastià]]) i dia 25 (Conversió de sant Pau).
; Febrer: diaDia 2 (la [[Candelera]]), dia 6 ([[sant Misteri de Cervera]]), dia 24 ([[sant Macià]]) i els tres dies de [[Carnestoltes]].
; Març: diaDia 7 (sant [[Tomàs d'Aquino]]), dia 12 ([[sant Gregori]]), dia 19 ([[Josep de Natzaret|sant Josep]]), dia 21 ([[sant Benet]]), dia 25 (Mare de Déu de l'[[anunciació]]), el [[divendres de Passió]] i des del [[Diumenge de Rams]] al de [[Quasimodo]].
; Abril: diaDia 23 ([[sant Jordi]]) i dia 25 ([[Marc (evangelista) |sant Marc]]).
; Maig: diaDia 1 ([[sant Felip]]), dia 3 (Invenció de la Santa Creu), dia 8 (l'aparició de sant Miquel), dia 15 ([[Isidre el Llaurador|sant Isidre]]), dia 30 ([[sant Ferran]]) i els dies de l'[[Ascensió]], dilluns i dimarts de la [[PentacostaPentecosta]] i els dijous de [[Corpus Christi]].
; Juny: diaDia 11 (sant [[Bernabé apòstol|sant Bernabé]]), dia 13 ([[sant Antoni de Pàdua]]), dia 24 ([[Joan Baptista |sant Joan]]) i dia 29 ([[sant Pere]]).:
 
== La impremta de la Universitat ==
*8è. Any, Pràctica forense: Pere Nolasc Vives.
 
L'establiment d'aquestes càtedres es va donar per van ser sol·licitades per [[Barcelona]], al·legant que li eren molt necessàries per a completar els ensenyaments mèdics, filosòfics, artístics, científics i d'altres disciplines cursades el [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya|Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia]], al de Farmàcia i a [[Escola de la Llotja|la casa de la Llotja]]. L'ajuntament assenyala els greus inconvenients que presentaven les Universitats veïnes, i en especial la de Cervera, on moltes càtedres no tenien la dotació suficient i que, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], els camins eren insegurs i impedien que s'hi traslladessin els estudiants.
 
L'ascensió de la [[Burgesia|classe burgesa]] comporta una organització estatal diferent a la que existia al [[Absolutisme espanyol|règim absolutista]], entre [[1832]] i [[1840]] s'implantava definitivament a [[Espanya]] l'[[estat liberal]]. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres universitaris que hom havia instal·lat en llocs distants del traüt mundà i traslladar-los a les grans ciutats.
 
El moviment vertiginós cap a l'esquerra- [[Motí de la Granja de San Ildefonso|el motí de la Granja]] (agost de [[1836]]), el restabliment de la [[Constitució de 1812]], la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1837|Constitució progressista de 1837]], la desamortització eclesiàstica (llei del 29 de juliol del [[1837]]) allò que determina el cop de mort d'una ensenyança, la mentora de la qual és l'[[Església (institució)|església]], enfocada a l'[[aristocràcia]]. Després de tots aquests fets, La '''universitat de Cervera''', model de centre d'estudis per a l'alta clerecia i l'alta aristocràcia, no té raó d'existir.<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 21-25)</ref>
 
El 14 de setembre de [[1836]], es reuneixen tots els professors que durant el curs [[1822]]-[[1823]] havien exercit a la Universitat interina de Barcelona, per tal d'estudiar la manera de reinstal·lar els Estudis Generals segons existien a l'època constitucional del [[1820]]-[[1823]]. El professorat pacta: reunir a [[Barcelona]] totes les assignatures indispensables perquè els joves puguin seguir les seves respectives carreres, ateses les dificultats per acudir a altres Universitats, sol·licitar de S.M. que els cursos que siguin guanyats en aquestes classes tinguin el mateix valor que els obtinguts a la Universitat. Que siguin facultats els professors no solament per als exàmens, sinó també per a conferir graus. Que aquests professors siguin els catedràtics que ho foren de la Universitat Literària de Barcelona del [[1822]].
A la reunió del 17 de setembre, s'aprova que l'obertura de càtedres pugui fer-se el 18 d'octubre, sense perjudici del que pugui resoldre el Govern.
 
Encara que els ensenyaments dels Estudis Generals de Barcelona havien començat amb caràcter privat- va acordar-se que, igual com en el [[Trienni constitucional]], fos l'ajuntament que corregués amb les despeses per habilitació del local i el cànon que en caldria pagar, al mateix temps que les matrícules que no depenguessin de les Acadèmies ni de la [[Junta de Comerç]], les aprovacions de cursos i els dipòsits per a graus fossin fons dels Establiments, deixant la forma de la seva distribució al que disposessin els reglaments interiors.
La Universitat cerverina supera el curs de [[836]]-[[1837]] amb greus dificultats, motivades per l'escassesa d'alumnat, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], i per la defecció de gran part del seu professorat, el qual s'absenta per tal d'ensenyar a [[Barcelona]] o es passa a les files [[carlines]].<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 27-31)</ref>
 
La R.O. del 16 d'agost disposa que els Estudis Generals de [[Barcelona]] continuïn, però, d'altra banda la situació a la '''Universitat de Cervera''' havia anat empitjorant progressivament. Quatre col·legis que estaven incorporats a aquella Universitat van ser clausurats per causa de la guerra i, per tant, les rendes van ser perdudes, a més, hi havia rumors de concomitància de la '''universitat de Cervera''' amb la facció carlina.
 
En aquestes circumstàncies i enfront de les contínues reclamacions de les autoritats municipals i acadèmiques de [[Barcelona]], el Govern, per mitjà de la R.O de 1r. De setembre de [[1837]], decideix el trasllat de la '''Universitat de Cervera''' a [[Barcelona]], encara que amb caràcter provisional e interí fins que les Corts decideixin el més convenient. El vicerector dels Estudis generals, [[Albert Pujol i Gurena]], va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de Cervera a [[Barcelona]]. Però Cervera no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de Cervera i de [[Lleida]], el cap polític de [[Lleida]], el comissionat de la universitat de Cervera a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a [[Barcelona]]. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de [[1838]] suspèn el trasllat de tots els efectes de la '''universitat de Cervera'''.
gurena
El vice-rector dels Estudis generals, [[Albert Pujol i Gurena]], va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de Cervera a [[Barcelona]]. Però Cervera no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de Cervera i de [[Lleida]], el cap polític de [[Lleida]], el comissionat de la universitat de Cervera a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a [[Barcelona]]. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de [[1838]] suspen el trasllat de tots els efectes de la '''universitat de Cervera'''.
 
El 4 de desembre de [[1837]] un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de [[Filosofia]], [[Teologia]] i [[Medicina]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pedro.|nom=Cuesta (CUESTA I ESCUDEROEscudero, Pere. |títol=Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona|url=https://www. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelonaworldcat. org/oclc/3482893|data=1977|editorial=R. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 33-38)Dalmau|lloc=Barcelona|isbn=8423201023}}</ref>
 
Mentre que [[Barcelona]] assegura sòlidament la Universitat perquè quan sigui restablerta la normalitat sigui impossible arravatar-li, la de Cervera es va consumint fatalment.
 
Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències [[absolutistes]], fugint a [[Berga]], ciutat en poder dels carlins; i després a [[Solsona]] on pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí [[Bartomeu Torrabadella]]. La disposició del 17 d'octubre de [[1837]] de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau [[Solsona]] ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el [[Sant Pere de la Portella|monestir de Sant Pere de la Portella]] on funcionarà fins al final de [[Primera Guerra Carlina|la guerra civil]].
 
A la '''universitat de Cervera''' (ara a [[Solsona]]) el curs [[1837]]-[[1838]] hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la [[universitat de Barcelona]] en el mateix curs n'hi havienhavia matriculats vuit-cents. El Govern assabentat de l'obertura dels curs acadèmic a Cervera, per mitjà de la circular del 20 de gener de [[1838]] ordena que els estudiants de Cervera es veuran privats del dret d'incorporació a la universitat i que el pròxim anys no es tornarà a obrir aquesta universitat.
 
Tant les autoritats com els veïns de Cervera s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del [[liberalisme]] català. I si les armes de [[Carles Maria Isidre de Borbó|don Carles]] no guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de Cervera amb un patró absolutista.
 
El trasllat dels efectes de la '''universitat de Cervera''' a [[Barcelona]] és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de Cervera no arriba a [[Barcelona]], no podem considerar que Cervera queda totalment clausurada. AlEn ser nomenat [[Albert Pujol i Gurena]], per la Reial Ordre de 20 de juliol de [[1838]], rector de la [[Universitat de Barcelona]], oficialment adquireix aquesta el caràcter definitiu. Acabada la guerra civil el [[1840]], el claustre de la [[universitat de Barcelona]] i el seu rector resolen, per unanimitat, que ja no hi ha obstacles per al trasllat a [[Barcelona]] de tots els efectes, joies, llibres i útils de la '''universitat de Cervera'''. La Junta de Govern de la província de [[Lleida]] pren l'acord de rehabilitar la '''universitat de Cervera''', atenent la necessitat de “''fer un esforç per salvar els seus furs municipals, la llibertat e independència Nacional''”, l'Ajuntament constitucional de Cervera és el que ha impulsat aquesta actitud, declarant el caràcter interí del trasllat a [[Barcelona]] de la Universitat i que havent acabat l'estat de guerra la universitat havia de tornar a Cervera. El 18 d'octubre de [[1840]] torna a obrir les aules la '''universitat de Cervera''', encara que d'una manera molt precària, el seu antic professorat es troba a [[Barcelona]] i es nega a tornar. Aquesta obertura serveix, per a diferir indefinidament el trasllat dels efectes que encara eren a Cervera.
[[guerra dels matiners]]
La Junta de Govern de la província de [[Lleida]] pren l'acord de rehabilitar la '''universitat de Cervera''', atenent la necessitat de “''fer un esforç per salvar els seus furs municipals, la llibertat e independència Nacional''”, l'Ajuntament constitucional de Cervera és el que ha impulsat aquesta actitud, declarant el caràcter interí del trasllat a [[Barcelona]] de la Universitat i que havent acabat l'estat de guerra la universitat havia de tornar a Cervera. El 18 d'octubre de [[1840]] torna a obrir les aules la '''universitat de Cervera''', encara que d'una manera molt precària, el seu antic professorat es troba a [[Barcelona]] i es nega a tornar. Aquesta obertura serveix, per a diferir indefinidament el trasllat dels efectes que encara eren a Cervera.
 
El 19 de febrer de [[1841]], [[Domingo Marià Vila i Tomàs]] és nomenat per la Direcció General d'Estudis rector de la [[Universitat de Barcelona]]; com a vice-rectorvicerector continua Antoni Vila. Això és una prova que el Govern Central està decidit a defensar la [[universitat de Barcelona]].
 
El decret del 10 d'agost del [[1842]] que signa el [[general Espartero]], regent del regne, redueix les vint Universitats existents, per tal de poder reorganitzar millor l'ensenyament superior. Aquest mateix decret ordena d'incorporar les Universitats de Cervera i [[Universitat de les Illes Balears|Palma]] a la de [[Barcelona]]. [[Barcelona]] esdevé, així, l'única Universitat de Catalunya.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Pàg 39-47. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3</ref>
 
==Institut Antoni Torroja==
566

modificacions