Universitat de Cervera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 35:
Àngel de grans dimensions, situat a l'angle dret del conjunt escultòric, d'alabastre. Es troba dempeus sobre una mena de núvol, repenjat sobre la cama esquerra. Tot el cos està lleugerament inclinat cap al darrere, la mirada dirigida al terra, portant a les mans una mena de torre amb una cinta inscrita en llatí. Les robes semblen mogudes per una lleugera brisa, igual que els cabells, cosa que li confereix un gran dinamisme. Els plecs de la roba, l'anatomia del cos, els cabells, les ales, etc. estan minuciosament realitzades, donant gran realisme i naturalitat a l'escultura.<ref name="ipac"/>
Als costats de l'altar major hi ha quatre balcons realitzats en fusta o guix. La balustrada pren una forma
Hi ha un grup
== Història ==
Línia 88:
* '''[[Miquel Conill]]''': [[1723]]. Jesuïta que hi va professar filosofia suarista i després Sagrada escriptura, va publicar la biografia del primer canceller Queralt.
* '''[[Ramon Grau]]''': [[1726]]. Catedràtic de lleis, natural de [[Guissona]], autor d'alguns tractats, entre els quals va donar a l'estampa de la Universitat. ''L'Africanus defensus et illustratus''.
* [[Josep Finestres |'''Josep Finestres i de Monsalvo''']]: [[1731]]-[[1777]]. Humanista, filòsof, jurista. Nascut a [[Barcelona]] el 5 d'abril de [[1688]], fou alumne,abans que mestre, de l'Escola cerverina. Va viure tota la seva vida consagrat a la ciència, va exercir tots els oficis que esdevenien servei de la Universitat, des del de corrector de proves al de
* '''[[Josep Martínez i Pons]]''': [[1735]]. Catedràtic de Lleis, conseller que fou després a les Reials Audiències de [[Barcelona]], de [[Sevilla]], de [[Valladolid]] i del Tribunal Suprem de Castellà.
* [[Antoni de Sentmenat i de Cartellà|'''Antoni Sentmenat''']]: [[1738]]. Catedràtic de Cànons, nomenat bisbe d'[[Àvila]] el [[1783]] i patriarca de les Índies el [[1784]], Era barceloní.
Línia 139:
==Dies festius==
El curs escolar començava el 18 d'octubre, festa de [[Lluc (evangelista)|sant Lluc]], i acabava el darrer dia de juny. El calendari de festes era el següent:<ref>FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera, pàgs. 47-48. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970</ref>
; Octubre:
; Novembre:
; Desembre:
; Gener:
; Febrer:
; Març:
; Abril:
; Maig:
; Juny:
== La impremta de la Universitat ==
Línia 173:
*8è. Any, Pràctica forense: Pere Nolasc Vives.
L'establiment d'aquestes càtedres es va donar per van ser sol·licitades per [[Barcelona]], al·legant que li eren molt necessàries per a completar els ensenyaments mèdics, filosòfics, artístics, científics i d'altres disciplines cursades el [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya|Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia]], al de Farmàcia i a [[Escola de la Llotja|la casa de la Llotja]]. L'ajuntament assenyala els greus inconvenients que presentaven les Universitats veïnes, i en especial la de Cervera, on moltes càtedres no tenien la dotació suficient i que, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], els camins eren insegurs i impedien que s'hi traslladessin els estudiants.
L'ascensió de la [[Burgesia|classe burgesa]] comporta una organització estatal diferent a la que existia al [[Absolutisme espanyol|règim absolutista]], entre [[1832]] i [[1840]] s'implantava definitivament a [[Espanya]] l'[[estat liberal]]. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres universitaris que hom havia instal·lat en llocs distants del traüt mundà i traslladar-los a les grans ciutats.
El moviment vertiginós cap a l'esquerra- [[Motí de la Granja de San Ildefonso|el motí de la Granja]] (agost de [[1836]]), el restabliment de la [[Constitució de 1812]], la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1837|Constitució progressista de 1837]], la desamortització eclesiàstica (llei del 29 de juliol del [[1837]]) allò que determina el cop de mort d'una ensenyança, la mentora de la qual és l'[[Església (institució)|església]], enfocada a l'[[aristocràcia]]. Després de tots aquests fets, La '''universitat de Cervera''', model de centre d'estudis per a l'alta clerecia i l'alta aristocràcia, no té raó d'existir.<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 21-25)</ref>
El 14 de setembre de [[1836]], es reuneixen tots els professors que durant el curs [[1822]]-[[1823]] havien exercit a la Universitat interina de Barcelona, per tal d'estudiar la manera de reinstal·lar els Estudis Generals segons existien a l'època constitucional del [[1820]]-[[1823]]. El professorat pacta: reunir a [[Barcelona]] totes les assignatures indispensables perquè els joves puguin seguir les seves respectives carreres, ateses les dificultats per acudir a altres Universitats, sol·licitar de S.M. que els cursos que siguin guanyats en aquestes classes tinguin el mateix valor que els obtinguts a la Universitat. Que siguin facultats els professors no solament per als exàmens, sinó també per a conferir graus. Que aquests professors siguin els catedràtics que ho foren de la Universitat Literària de Barcelona del [[1822]].
Línia 183:
A la reunió del 17 de setembre, s'aprova que l'obertura de càtedres pugui fer-se el 18 d'octubre, sense perjudici del que pugui resoldre el Govern.
Encara que els ensenyaments dels Estudis Generals de Barcelona havien començat amb caràcter privat
La Universitat cerverina supera el curs de [[836]]-[[1837]] amb greus dificultats, motivades per l'escassesa d'alumnat, a causa de [[Primera Guerra Carlina|l'estat de guerra]], i per la defecció de gran part del seu professorat, el qual s'absenta per tal d'ensenyar a [[Barcelona]] o es passa a les files [[carlines]].<ref>(CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 27-31)</ref>
Línia 190:
La R.O. del 16 d'agost disposa que els Estudis Generals de [[Barcelona]] continuïn, però, d'altra banda la situació a la '''Universitat de Cervera''' havia anat empitjorant progressivament. Quatre col·legis que estaven incorporats a aquella Universitat van ser clausurats per causa de la guerra i, per tant, les rendes van ser perdudes, a més, hi havia rumors de concomitància de la '''universitat de Cervera''' amb la facció carlina.
En aquestes circumstàncies i enfront de les contínues reclamacions de les autoritats municipals i acadèmiques de [[Barcelona]], el Govern, per mitjà de la R.O de 1r. De setembre de [[1837]], decideix el trasllat de la '''Universitat de Cervera''' a [[Barcelona]], encara que amb caràcter provisional e interí fins que les Corts decideixin el més convenient. El vicerector dels Estudis generals, [[Albert Pujol i Gurena]], va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de Cervera a [[Barcelona]]. Però Cervera no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de [[Lleida]]. Els Ajuntaments de Cervera i de [[Lleida]], el cap polític de [[Lleida]], el comissionat de la universitat de Cervera a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a [[Barcelona]]. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de [[1838]] suspèn el trasllat de tots els efectes de la '''universitat de Cervera'''.
El 4 de desembre de [[1837]] un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de [[Filosofia]], [[Teologia]] i [[Medicina]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pedro.|nom=Cuesta
Mentre que [[Barcelona]] assegura sòlidament la Universitat perquè quan sigui restablerta la normalitat sigui impossible arravatar-li, la de Cervera es va consumint fatalment.
Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències [[absolutistes]], fugint a [[Berga]], ciutat en poder dels carlins; i després a [[Solsona]] on pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí [[Bartomeu Torrabadella]]. La disposició del 17 d'octubre de [[1837]] de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau [[Solsona]] ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el [[Sant Pere de la Portella|monestir de Sant Pere de la Portella]] on funcionarà fins al final de [[Primera Guerra Carlina|la guerra civil]].
A la '''universitat de Cervera''' (ara a [[Solsona]]) el curs [[1837]]-[[1838]] hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la [[universitat de Barcelona]] en el mateix curs n'hi
Tant les autoritats com els veïns de Cervera s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del [[liberalisme]] català. I si les armes de [[Carles Maria Isidre de Borbó|don Carles]] no guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de Cervera amb un patró absolutista.
El trasllat dels efectes de la '''universitat de Cervera''' a [[Barcelona]] és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de Cervera no arriba a [[Barcelona]], no podem considerar que Cervera queda totalment clausurada.
El 19 de febrer de [[1841]], [[Domingo Marià Vila i Tomàs]] és nomenat per la Direcció General d'Estudis rector de la [[Universitat de Barcelona]]; com a
El decret del 10 d'agost del [[1842]] que signa el [[general Espartero]], regent del regne, redueix les vint Universitats existents, per tal de poder reorganitzar millor l'ensenyament superior. Aquest mateix decret ordena d'incorporar les Universitats de Cervera i [[Universitat de les Illes Balears|Palma]] a la de [[Barcelona]]. [[Barcelona]] esdevé, així, l'única Universitat de Catalunya.<ref>CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Pàg 39-47. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3</ref>
==Institut Antoni Torroja==
| |||