Carlos María de la Torre y Navacerrada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
Posteriorment va militar en el [[Partit Progressista]] de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Per aquest motiu en 1857 fou traslladat forçosament a [[Vitòria]], d'on marxà a França. Tanmateix, gràcies a la influència de [[Joan Prim i Prats]], tornà a Espanya per lluitar a la [[Guerra d'Àfrica]], participant en la [[batalla de Wad-Ras]]. En 1866 és detingut a [[Badajoz]] acusat d'haver ajudat [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]] a organitzar la [[revolta de Villarejo de Salvanés]]. Bandejat a [[Pozorrubio]] (Conca), escapa cap a França on participa en les conspiracions contra [[Isabel II d'Espanya]].
Després del triomf de la [[revolució de 1868]] torna a l'exèrcit i és ascendit a [[tinent general]]. De 1868 a 1869 fou [[capità general de València]] i de 1869 a 1871 fou [[governador de Filipines]], on va intentar imposar les reformes liberals del [[sexenni democràtic]].<ref>{{cita libro|título=The Liberal Regime of Governor de la Torre|fechaacceso=7 de agosto de 2013|formato=pdf}}</ref> Va imposar la secularització de les institucions d'ensenyament mitjançant els decrets de novembre de 1870, però la forta resistència de les influents ordes de frares de les illes li van impedir portar-la a la pràctica. Durant el seu mandat també es va crear a Madrid el Consell de Filipines, institució formada per antics funcionaris de la colònia, es va reformar la composició de la Reial Audiència de Manila i va organitzar la Guàrdia Civil,<ref>{{
Sempre va manifestar el seu suport al fet que les Filipines anessin considerada una província més d'Espanya, amb tots els drets i deures inherents a tal situació, a la qual caldria atribuir un major autogovern local a causa de la llunyania geogràfica existent entre Espanya i les Filipines, una posició compartida amb la classe il·lustrada filipina.
Malgrat el seu tarannà liberal, va haver de fer marxa enrere pel que fa a la concessió de drets polítics al poble filipí, tement que s'estengués a l'arxipèlag la forta agitació que s'estava vivint en la [[Península Ibèrica|Península]] i sobretot tenint en compte l'exemple [[Guerra dels Deu Anys|cubà]]. Així, i en contra del proclamat pel govern espanyol, aquest governador es va justificar que “seria gairebé criminal implantar els principis de la revolució [...] perquè els filipins ni entenen ni volen saber res de llibertats polítiques”.<ref>{{
== Referències ==
| |||