Presidents del Club Joventut Badalona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Viñallonga |
Parra |
||
Línia 10:
En el mes de juliol de 1978 deixà la presidència,<ref>{{ref-notícia|títol=Núcleo verdinegro|publicació=La Vanguardia|url=http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1%C2%AA-edici%C3%B3n/20131210/282999692644034|consulta=29 maig 2018|data=10 desembre 2013}}</ref> proposant per al càrrec a [[Josep Lleal Riambau|Josep Lleal]], qui faria tàndem amb [[Joan Rosàs]]. Tots dos van dimitir al finalitzar la [[Temporada 1979-1980 del Club Joventut Badalona|temporada 1979-80]] degut a mala situació econòmica.<ref>{{ref-llibre|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket|pàgines=117|lloc=Barcelona|any=1992|consulta=30 maig 2018}}</ref><ref>{{ref-notícia |cognom=Casanova |nom=Juan Antonio |títol=Josep Lleal es el hombre |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/07/19/pagina-32/33743943/pdf.html |consulta=30 maig 2018 |data=19 juliol 1978 |llengua=castellà}}</ref> En el mes de maig de 1980 es van presentar dues candidatures per presidir la Penya: la de [[Santiago March i Blanch|Santiago March]] i la d'Antoni Barberà.<ref>{{ref-notícia |títol=La "Penya" busca presidente: ¿Antonio Barberá o Santiago March? |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1980/05/11/MD19800511-021.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=11 maig 1980 |llengua=castellà}}</ref> El 14 de maig sortiria escollit l'exalcalde de Badalona, el qual romandria al càrrec fins la seva dimisió el 17 de maig de 1982, a penes dos anys després del seu nomenament.<ref>{{ref-notícia |títol=¡El Joventut, roto! |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/19/MD19820519-028.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=19 maig 1982 |llengua=castellà}}</ref> Després de la seva dimissió, [[Xavier Estruch]] va presidir la junta gestora que va dirigir el Joventut, fins que en el mes de juny del mateix any va sortir escollit [[Lluís Conesa Espín|Lluís Conesa]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Román|nom=Jorge|títol=La gestora tomó el mando|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/27/MD19820527-025.pdf|consulta=14 maig 2018|data=27 maig 1982|llengua=castellà}}</ref>
El 9 de maig de 1995 [[Jordi Parra Estévez|Jordi Parra]] agafava la presidència del club després de la dimisió de Lluís Conesa i de la seva directiva.<ref>{{ref-notícia|títol=Parra, presidente del 7Up Joventut|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1995/05/09/MD19950509-046.pdf|consulta=27 maig 2018|data=9 maig 1995|llengua=castellà}}</ref> A l'estiu de 1996 hi va haver eleccions al Joventut, sent les de Jordi Parra i [[Genís Llamas]] les dues úniques candidatures presentades.<ref>{{ref-notícia|títol=Gran cónclave|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1996/07/01/MD19960701-051.pdf|consulta=27 maig 2018|data=1 juliol 1996}}</ref> El dia 2 de juliol els accionistes devien triar el nou president però un dia abans Parra va retirar la seva candidatura i Genis Llamas va ser triat nou president del club.<ref>{{ref-notícia|cognom=Rodés|nom=Gemma|títol=Presidente|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1996/07/02/MD19960702-039.pdf|consulta=27 maig 2018|data=2 juliol 1996|llengua=castellà}}</ref> Llamas havia estat prèviament vicepresident i màxim responsable econòmic de la directiva que va presidir Lluís Conesa.<ref>{{ref-notícia|títol=Genís Llamas presidirá al Joventut y Julbe será su técnico|publicació=El País|url=https://elpais.com/diario/1996/07/03/deportes/836344807_850215.html|consulta=27 maig 2018|data=3 juliol 1996|llengua=castellà}}</ref>
A finals de 1999 Genis Llamas va presentar la dimissió per motius personals, i el 29 de novembre d'aquell any el consell d'administració va aprovar per unanimitat el nomenament de [[Jordi Villacampa]] com a president del club.<ref>{{ref-notícia|títol=Villacampa, de jugador a presidente del Joventut|publicació=El mundo|url=http://www.elmundo.es/elmundo/1999/noviembre/30/deportes/villacampa.html|consulta=27 maig 2018|data=30 novembre 1999|llengua=castellà}}</ref> Villacampa havia deixat de jugar el 28 d'abril de 1997, a penes dos anys abans, havent aconseguit un Campionat d'Europa de clubs, dues Copes Korac, dues Lligues ACB i set Lligues Catalanes. A l'agost de 1999 havia entrat a la junta directiva de Genis Llamas com a vicepresident. Sota el seu mandat, el club va guanyar una Copa del Rei, una Copa ULEB, una Copa de la FIBA i tres Lligues Catalanes, a més que l'equip júnior del club va ser campió d'Europa el 2013.<ref>{{ref-notícia|títol=Jordi Villacampa presentará su dimisión como presidente|publicació=Diario As|url=https://as.com/baloncesto/2016/12/27/acb/1482861493_038902.html|consulta=27 maig 2018|data=27 desembre 2016|llengua=castellà}}</ref>
| |||