Josep Bonaparte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
El [[6 de juliol]] de [[1808]], el seu germà el va nomenar [[rei d'Espanya]] però no de Catalunya, territori que s'incorprà al [[Primer Imperi Francès]]. La seva arribada a [[Madrid]] va ocórrer en plena [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]], després de la revolta popular del [[2 de maig]] contra les tropes napoleòniques.
 
Va promulgar la [[Constitució de Baiona]] en un intent de guanyar-se el suport dels [[il·lustració|il·lustrats]] espanyols, anomenats en aquells moments ''afrancesats'', sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. El fet que fos imposat per l'invasor així com les seves mesures [[liberalisme|liberals]] i il·lustrades va topar amb l'hostilitat popular i li van alienar el suport del poble espanyol, fins i tot de molts dels propismateixos il·lustrats.
 
Josep va haver de fugir davant la derrota de les tropes franceses a la [[batalla de Bailén]]. La intervenció del mateix Emperador Bonaparte, juntament amb el gruix del seu exèrcit, va aconseguir que pogués establir el seu govern a la capital.
Línia 33:
Després de la derrota en la [[batalla dels Arapiles]], el [[22 de juliol]] de [[1812]], va abandonar Madrid per a anar cap a [[França]]; al seu pas per [[Vitòria]], va ser atrapat per les tropes del [[duc de Wellington]] que van derrotar el seu exèrcit. Va sortir d'[[Espanya]] definitivament el [[13 de juny]] de [[1813]] sense el seu valuós "equipatge", que consistia en les joies de la corona espanyola i obres d'art, per a refugiar-se a França, on va romandre fins a la caiguda del seu germà petit, Napoleó Bonaparte.
 
Es va traslladar llavors als [[Estats Units]], on es va construir una mansió a [[Point Breeze]], prop de [[Filadèlfia]], luxosament moblada i amb una impressionant col·lecció de llibres rars i obres d'art; va residir allí, sense la companyia de la seva dona, que cuidava dels seus fills a [[Europa]], però amb una amant nord-americana, amb el títol de ''comte de Survilliers'', entregat a obres de beneficència i a protegir els partidaris del seu germà emigrats per mitjà de la [[Francmaçoneria|Maçoneria]] fins al [[1841]], quan va rebre autorització per a instal·lar-se a la ciutat de [[Florència]]. Va morir en aquesta ciutat el [[1844]] però el seu cos va ser enterrat a [[París]] a la [[Els Invàlids|cripta dels Invàlids]].
 
== Moneda ==