Santuari de Misericòrdia: diferència entre les revisions

La seva construcció fou acordada en sessió del Consell del 26 de desembre de 1592, amb motiu de l'aparició de la Verge a la pastora [[Isabel Besora]]. La primera ermita va ser dirigida pel mestre d'obres [[Damià Pallarès]], que també va fer l'acabament del cor alt de l'[[Església Prioral de Sant Pere de Reus|església de sant Pere]] i el convent de [[carmelites descalços]], després [[Hospital de Sant Joan (Reus)|hospital de sant Joan]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Olesti Trilles|nom = Josep|títol = Diccionari biogràfic de reusencs|url = |edició = |llengua = |data = 1992| editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 506|isbn = }}</ref> El 1602 es va traslladar al Santuari de Misericòrdia, en una solemne professó la imatge de la Mare de Déu dels Set Goigs, del segle XV, que es venerava a la [[Miquel Vidal|Capella de Betlem]] al [[carrer de Monterols]], construïda amb una deixa de l'espaser [[Miquel Vidal]], cap al nou edifici situat al lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta. Aquesta imatge va ser anomenada després de la Mare de Déu de Misericòrdia. Amb la imatge de la Verge dels Set Goigs es va portar a l'ermita el retaule de la Nativitat, del pintor [[Jaume Segarra]] que també estava a la Capella de Betlem.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vilaseca|nom=Salvador|títol=La pesta de l'any 1530 i el pintor Jaume Segarra de Reus|url=|edició=|llengua=|data=1952|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=32|isbn=}}</ref> L'any 1652 hom decidí l'engrandiment de l'ermita, que fou completat el 1683. La construcció del cambril fou acabada l'any 1771. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià,<ref>{{ref-publicació|enllaçautor=Francesc Blasi i Vallespinosa|cognom=Blasi i Vallespinosa|nom=Francesc|publicació=Revista del Centre de Lectura|exemplar=Any XII, núm. 219-221|data=juliol, agost i setembre, 1931|pàgines=228-229|títol=Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona: Santuari de Misericòrdia}}</ref> portades des de les [[catacumbes romanes]] per la família [[Josep de Bofarull i Gavaldà|Bofarull,]] molt venerades pels reusencs i que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició. A partir d'aquell moment, desapareixen de les representacions.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=57|isbn=}}</ref> El 1867 s'inaugurà un rellotge a la façana principal. El 1878 es pavimentà l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de [[Pere Caselles i Tarrats|Pere Caselles]], sols s'ha fet el pòrtic amb columnes renaixentistes. El 1915 començaren les obres de reforma de la façana principal, que quedaren interrompudes l'any 1936. Durant la Guerra Civil el santuari quedà molt malmès, va ser incendiat i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu.<ref name="patmapa" /> El juliol de 1939 se celebrà un acte de desgreuge i reparació, amb motiu de la col·locació de la primera pedra de la nova capella de l'Aparició.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Història gràfica del Reus contemporani: vol. II|url = |edició = |llengua = |data = 1987| editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 61|isbn = 8439870027}}</ref> La seva reconstrucció va acabar l'any 1954. Des de l'agost de 1986 l'arquitecte [[Joan Bassegoda]] realitzà un projecte per a substituir i acabar el fet per Pere Caselles.<ref name="patmapa"/>