Serrateix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - poble es troba situat + poble està situat |
m Referència al Llibre del Sindicat Remença de 1448. |
||
Línia 10:
Històricament, Serrateix està vinculat amb el [[Santa Maria de Serrateix|Monestir de Santa Maria]], fundat en el segle X (declarat [[Bé cultural d'interès nacional]] el 1999). Aquest cenobi forjà Serrateix com a poble i n'ha esdevingut la seva principal senya d'identitat.
A més del monestir, l'altre edifici singular és [[Sant Pere de Serrateix]]. Va ser l'església parroquial de Serrateix durant 900 anys, des del segle IX fins a mitjan segle XVIII i des del segle X depenia del Monestir. És un edifici amb una capçalera preromànica (segle IX) i la resta d'època romànica (segle XI). Durant el segle XV s'hi produí una profunda transformació. A principis del segle XX, s'hi instal·là l'Escola i l'Ajuntament, i més tard un forn de pa. La restauració efectuada entre 1991 i 1995 va recuperar la fesomia del segle XI. Actualment és la seu de l'Ajuntament.<ref name=AjViS>{{ref-web|url=http://www.viveriserrateix.cat/index.php/elpoble/el-poble/serrateix|consulta=29 gener 2016|títol=Serrateix|editor=Ajuntament de Viver i Serrateix}}</ref>
Segons consta al [[Llibre del Sindicat Remença|Llibre del Sindicat de Remença]] de 1448, custodiat a l'[[Arxiu Municipal de Girona]], el dimecres 15 de gener de 1449 tingué lloc a la [[sagrera]] de la vila una reunió d'[[Remences|homes de remença]] convocats per a ratificar la proposta d'abolició dels [[mals usos]] que els afectaven. La reunió es feu sota llicència del veguer de Manresa Esteve Parets, que actuà de testimoni, i en presència de Jaume Serrolí, notari substitut. Convocats els homes de remença del terme amb repic de campanes i so de viafora hi assistiren Joan de Casadessús, Pere de Casamitjana, Bernat de la Coma, Francesc de Niubó Jussà, Joan de Niubó Sobirà, Pere de Perearnau, Bartomeu de Santpere i Jaume de la Serra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mercè.|nom=Homs i Brugarolas, Maria|títol=El Sindicat remença de l'any 1448|url=https://www.worldcat.org/oclc/803209044|data=DL 2005|editorial=Ajuntament de Girona|lloc=[Girona]|isbn=8484960013}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://streaming.ajgirona.org/llibres/047958/tom-ca.html|títol=Llibre del Sindicat Remença|consulta=9/6/2018|llengua=Català|editor=Arxiu Municipal de Girona|data=2018}}</ref>
La majoria dels masos actuals ja existien entre els segles X i XIII. A mitjan segle XIV, a Serrateix hi havia 37 masos. Destaquen els masos de [[Vilajussana]], [[Sant Just (Viver i Serrateix)|Sant Just]], [[Santamaria (Viver i Serrateix)|Santamaria]], [[Les Cots (Viver i Serrateix)|Les Cots]], [[Cal Savés]] i [[Navel (Viver i Serrateix)|Navel]].<ref name=AjViS />
| |||