Organització no governamental: diferència entre les revisions

A la dècada dels 1980, les Nacions Unides descobreixen que les polítiques oficials de cooperació resultaven molt cares i que tampoc donaven resultat vist que no era cap secret que l'ajuda d'Estat havia resultat ineficaç, el desenvolupament dels països del Tercer Món no semblava millorar. A partir d'eixe moment, les institucions internacionals comencen a potenciar la participació de la [[societat civil]] en les polítiques de cooperació. L'avantatge de les ONG era evident: eren més econòmiques, podien rebre més o menys ajudes segons decidissin els governs i completaven els seus ingressos mitjançant donacions de ciutadans. A més, donaven una elevada rendibilitat propagandística a qui les finançava perquè gaudien d'una alta acceptació entre la població. És d'aquesta manera que les ONG creixen i reben ''gestors'' per dotar-les d'un bon funcionament. Tot i que, sobre paper, les ONG es presenten docnsdoncs com a organitzacions no governamentals, a ningú escapa que bona part de les ajudes que reben provenen de les subvencions governamentals, la major part de països occidentals. Això en condiciona, moltes voltes, les polítiques d'acció perquè els governs poden veure's temptats a ajudar-les o no si ajuden països més propers als seus interessos ideològics i propis. Per tant, amb la [[caiguda del mur de Berlín]] i la [[Història de la Unió Soviètica (1985-1991)|desaparició del bloc comunista]], es va desencadenar una nova revisió del sistema de cooperació. Els països donants van establir un paquet de condicions establers, en gran mesura, per organismes internacionals com el [[Banc Mundial]] o el [[Fons Monetari Internacional]], ambdós amb seu a Washington.<ref name=":0" />