Carles de Borbó i Àustria-Este: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat
Línia 35:
El 1897 sota la seva presidència es va redactar l'''Acta de Loredan'', en el qual es va fixar oficialment de manera sistemàtica, per primera vegada, el programa polític del Partit Carlí. S'hi assumia la [[Doctrina Social de l'Església]], exposada recentment pel Papa [[Lleó XIII]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=224|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref> Aquest programa establia que les "tradicions fonamentals" que històricament van constituir la Pàtria espanyola eren la religió catòlica, la monarquia legítima i la llibertat foral, "la tradició democràtica del nostre poble".<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=213|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
 
Quan va esclatar la [[guerra hispano-estatunidenca]] l'any 1898, Don Carles va ordenar des de [[Brussel·les]] a tots els carlins que no fessin res que pogués comprometre l'èxit de la guerra i que ajudessin amb totes les seves forces als encarregats de defensar la integritat espanyola a [[Cuba]] i [[Capitania General de les Filipines|Filipines]]; i va arribar a amenaçar formalment amb una nova guerra civil si no es lluitava per defensar l'honor nacional, dient que no podria assumir la responsabilitat davant la Història de la pèrdua de Cuba. Molts creien que la pèrdua de les colònies ocasionaria a Espanya una revolució que produiria l'enderrocament de la dinastia, de manera semblant al que havia passat a França per la pèrdua d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]] el 1870. Per això, quan es va signar el [[Tractat de París (1898)|Tractat de París]], considerat com una deshonra nacional, hi havia l'opinió que els carlins es llançarien a una nova guerra civil, aprofitant-se del descontentament de l'exèrcit i del poble.<ref>{{ref-llibre |títol=Enciclopedia Espasa |volum=vol. 63 |capítol=Tradicionalismo |pàgines=503-506 |any=1928 |llengua= castellà |isbn=84-239-4563-4 |pàgines=503}}</ref>
 
En aquest context, el 1900 es produí en favor de la seva causa el fracassat [[Alçament de Badalona]] i altres viles catalanes i del [[País Valencià]] liderat per [[Salvador Soliva]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canal i Morell |nom=Jordi |títol=El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració |url= |llengua= |editorial=Eumo |data=1998 |pàgines=301 |isbn=8476022433}}</ref> Casat amb [[Berta de Rohan-Guemenée]] en segones núpcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succeí com a pretendent el seu fill [[Jaume de Borbó i Borbó Parma]] (Jaume III).