Obre el menú principal

Canvis

fitxer
 
Però l'ambició permanent del rei Alfons sempre va ser el [[Regne de Nàpols]], i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el [[1435]] amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a [[Sicília]] guerrejant contra l'[[Setge de Gerba (1432)|illa de Gerba]] ([[1432]]) i [[Setge de Trípoli (1434)|Trípoli]] ([[1434]]), i es va [[Conquesta del Regne de Nàpols|decidir a conquerir el seu preuat regne]] començant per [[Batalla naval de Ponça (1435)|atacar Gaeta]].<ref name="Diccionari"/> Però la flota catalana fou derrotada a la [[batalla de Ponça (1435)|batalla de Ponça del 1435]] per una flota conjunta formada per [[Gènova]], el [[ducat de Milà]], el [[Papat]] i els reis angevins de [[Nàpols]].<ref name="Diccionari"/> En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les [[Corts de Montsó (1435-1436)|Corts de Montsó]]. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons pel [[Tractat de Milà]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sáiz Serrano |nom=Jorge |títol=Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo |url= http://books.google.cat/books?id=WQ0ulHbOsQIC&pg=PA38&dq=gaeta+1435+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=UZb4U-mhDc3paMylgVg&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=gaeta%201435%20alfonso&f=false |llengua= castellà | editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=38 |isbn=8437084334}}</ref> fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el [[1436]], fins a la [[Conquesta del Regne de Nàpols|victòria catalano-aragonesa]] el [[2 de juny]] de [[1442]] guanyant tots els seus enemics: Florència, Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols.<ref name="Diccionari"/> Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de [[Nàpols]] envoltat d'una enorme cort [[renaixentista]].<ref name="Diccionari"/>
[[Fitxer:Escudo armas Alfonso V de Aragón en Satyrarum hecatostichon cropped.jpg|miniatura|dreta|Escut d'armes d'Alfons V d'Aragó acompanyat de la inscripció ''Alphonso regi optimo maximo''. ''Satyrarum hecatostichon'' de [[Francesco Filelfo]]]]
 
[[Eugeni IV]] i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un [[Pau de Terracina|acord formal]] a [[Terracina]] el 14 de juny 1443. Sota els termes d'aquest tractat Eugeni va reconèixer Alfons com a [[rei de Nàpols]] i del seu [[Ferran I de Nàpols|fill Ferran]] com a successor, a canvi del reconeixement d'Eugeni com a papa, i retirar el suport a [[Fèlix V]] i el [[Concili de Basilea, Ferrara i Florència|Concili de Basilea]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stieber |nom=Joachim W. |títol=Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the Secular and Ecclesiastical Authorities in the Empire |url= http://books.google.cat/books?id=5R_2clxgcr4C&pg=PA196&dq=Terracina+on+14+June+1443.+Under+the+terms+of+this+treaty+kingdom&hl=ca&sa=X&ei=G485VMGgG4Lsaou1gOgJ&ved=0CCAQ6AEwAA#v=onepage&q=Terracina%20on%2014%20June%201443.%20Under%20the%20terms%20of%20this%20treaty%20kingdom&f=false |llengua=anglès | editorial=Brill |data=1978 |pàgines=197-198 |isbn=9004052402}}</ref>
382

modificacions