Bala (joguina): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:WestAfricanMarbles.jpg|thumb|250px|Bales fetes a mà en l'Àfrica Occidental]]
Les '''bales''' són peces esfèriques de petites dimensions., Rebengeneralment diversosde nomspedra segonso lesde contrades:vidre, d''bales,un bolles,a sambeques,tres cimques,cm. de diàmetre que la mainada empra per a mèrvelsjugar, cascarines.donant força amb els dits a una bolla i procurant fer-la trucar amb les altres..'' El joc de bales és un joc tradicional practicat pels infants de moltes èpoques i de països diversos. Les maneres de jugar a bales o a bolles són variades, amb normes particulars transmeses oralment.
 
Reben diversos noms segons les contrades: ''bales, bolles, sambeques, cimques, mèrvels, cascarines...'' (al municipi de [[La Garriga]], al [[Vallès Oriental]], les bales tenen un nom propi: ''caliues'', tant és així que van posar aquest nom a l'Escola Bressol Municipal). A molts de vilatges de l'illa de Mallorca distingeixen entre bolles, que són les mitjanceres, i bolls que són les grosses (de més de 25 mm. de diàmetre); a certs vilatges diuen bolls a les que són de vidre, i bolles a les de pedra.
''Fer fèt'' vol dir encertar amb una bolla la d'un altre jugador, ''Fèt i pam'' encertar la bolla d'un altre, i al mateix temps restar a menys d'un pam de distància una bala de l'altra, la qual cosa dóna un avantatge més al jugador qui ha fet fèt.
 
Hi ha diverses maneres de jugar a bales, i es designen amb diversos noms: ''toc, toc i pam'', ''ungla'', ''parada'', ''a peça'', etc. (Vegeu els articles corresponents al DCVB, i també l'article "mèrvel"). Quan diuen simplement jugar a bolla, se sol entendre ‘jugar a toc i pam’. Jugar ''a bolla una'' és jugar de manera que tant si fan top, com pam, com top i pam, tan sols guanyen una bala; quan en guanyen dues o més, es diu jugar a toc i pam dues, a toc i pam tres, etc.
 
== Història ==
En les excavacions de Mohenjo-Daro, a la vall del riu Indus, foren trobades algunes bales de pedra. També a l'antic Egipte es trobaren nombroses bales en diverses èpoques. A Grècia es practicava la "troppa". Hi ha referències escrites i troballes arqueològiques que demostren la popularitat del joc de bales a l'Imperi Romà. Un dels termes que ha romàs és "orca". A l'Edat Mitjana aquesta popularitat es mantingué i ha perdurat fins a l'època actual. Al municipi de [[La Garriga]], al [[Vallès Oriental]], les bales tenen un nom propi: ''caliues''. Tant és així que van posar aquest nom a l'Escola Bressol Municipal.
 
== Vocabulari ==
 
*''adreçar'' és posar la bolla un poc a la banda per a tirar a la bala contrària, si hi ha cap obstacle que no deixi tirar còmodament del punt on era; per a fer això, hi han de consentir tots els jugadors.
 
*''fer bolles'' és treure amb un cop de bolla les que hi havia dins un rotlo.
 
*''Ferfer fèt'' vol dir encertar amb una bolla la d'un altre jugador, ''Fèt i pam'' encertar la bolla d'un altre, i al mateix temps restar a menys d'un pam de distància una bala de l'altra, la qual cosa dóna un avantatge més al jugador qui ha fet fèt.
 
== Materials de construcció ==
Linha 12 ⟶ 22:
 
== Els jocs de bales ==
Hi ha molts jocs basats en les bales. Un dels més populars és el '''guà'''. Es juga entre dos i sis jugadors, aproximadament. Es fa un clotet a terra, el guà, no gaire fondopregon i amb costats en pendent i vores arrodonides.
Es fa una ratlla a prop de cinc metres del guà.
* Els jugadors tiren per torn, cadascú amb la seva bala i procurant ficar-la dins el guà o tan a prop com pugui.
Linha 28 ⟶ 38:
 
== Altres usos de les bales ==
Les bales s'usen en arts decoratives, en joieria i com a "fitxes" d'altres jocs. Hi ha qui les col·lecciona. També s'utilitzen a la indústria fent funcions d'agitació i de vàlvules de paspassatge, sobretot en entorns corrosius.
 
== Vegeu també ==