Imperi Alemany: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Romà Germànic +Romanogermànic |
Cap resum de modificació |
||
Línia 116:
El govern federal alemany va seguir existint després de la supressió violenta del moviment revolucionari de 1848-1849 sota la direcció del bàndol austríac. Es va suprimir una dècada de la reacció política (''Reaktionsära''), en què les aspiracions democràtiques i liberals van ser creades de nou. Des del començament de la dècada de 1860 en els estats alemanys es van formar els primers partits polítics en el sentit modern.
El 1864 el govern federal havia arribat a una aliança unificada de gran importància amb [[Àustria]], com en la qüestió de Schleswig-Holstein de la guerra alemanya-danesa, en la qual [[Prússia]] i [[Àustria]] a causa d'una aplicació federal estaven una al costat de l'altra. No obstant això, aquest consens entre les dues potències va durar poc. En la disputa sobre el Schleswig-Holstein el 1866 van ser els alemanys els que van iniciar la Guerra Austro-Prussiana en la qual els austríacs van lluitar contra els exèrcits de [[Prússia]] i alguns estats del nord d'Alemanya, al costat d'[[Itàlia]] i els estats del sud, incloent-hi [[Gran Ducat de Baden|Baden]], [[Regne de Baviera|Baviera]], [[Gran ducat de Hessen i del Rin|Hessen]] i [[Regne de Württemberg|Württemberg]]. Després de la derrota d'[[Àustria]], al final de la Confederació Germànica, la Confederació Alemanya del Nord va ser establerta sota el lideratge de [[Prússia]].
Accionada per una disputa entre [[Prússia]] i [[França]] a la Successió Espanyola el 1870 va començar la [[Guerra francoprussiana]]. La declaració de guerra va arribar des del costat francès, després que Bismarck, el primer ministre de [[Prússia]], publiqués una versió editada del «Telegrama d'Ems», de manera que [[França]] estava compromesa políticament. Els estats del sud d'Alemanya es van annexionar a [[Prússia]]. Bismarck va utilitzar aquest acte per conduir la coronació del rei de [[Prússia]] com a emperador d'Alemanya i per tant la integració dels estats del sud com a part d'una "petita solució alemanya" en el regne unit. Les tres guerres que van durar des del 1864 fins al 1871, també es van conèixer com les guerres de la unificació alemanya.
Línia 131:
# [[Guerra dels Ducats]] ([[1864]]). Bismarck guanyà la guerra contra Dinamarca i s'annexionà els territoris de parla alemanya situats a la península de Jutlàndia: [[Slesvig-Holstein]].
# [[Guerra austroprussiana]] ([[1866]]). Després de la derrota d'Àustria, va ser dissolta la [[Confederació del Rin]] i el [[1867]] es va establir la [[Confederació d'Alemanya del Nord]] sense integrar a Àustria.
# [[Guerra francoprussiana]] (1870-1871). Després de vèncer el [[1870]] la guerra contra [[França]] i d'incorporar a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]], el [[1871]] Guillem I fou proclamat emperador d'Alemanya. També van passar a l'imperi els territoris alemanys de [[
== L'imperi Alemany ==
| |||