Constança de Sicília: diferència entre les revisions

'''Constança de Sicília''' ([[Catània]], [[Sicília]] [[1247|1249]] - [[Barcelona]], [[8 d'abril]] de [[1302]])<ref name="Dames, reines, abadesses">{{ref-llibre|cognom=Albertí |nom=Elisenda|títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |editorial=Albertí Editor|data=2007 |pàgines=p. 59-72}}</ref> fou reina consort d'[[rei d'Aragó|Aragó]] i de [[rei de València|València]] i [[comte de Barcelona|comtessa de Barcelona]] ([[1276]]-[[1285]]), i [[reina de Sicília]] ([[1282]]-[[1302]]). Casada amb el [[Pere el Gran|rei Pere el Gran]]. Proclamada beata per l'[[Església Catòlica]].<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=El Jardin Séráfico abierto a todos los fieles , o sea Manual de la venerable orden tercera de penitencia fundada por M. S.P.J. Francisco de Asis, que ofrece á los hermanos terciarios y demás fieles|url=https://books.google.com/books?id=A1XBVBOHsjIC&pg=PA83|yearany=1864|publishereditorial=Establecimiento Tipografico de N. Ramirez|pagespàgines=83–}}</ref><ref name="Coll1738">{{cite bookref-llibre|authorautor=Jaume Coll|titletítol=Chronica serafica de la santa provincia de Cathaluña de la regular observancia de nuestro Padre S. Francisco: contiene las centurias de 1200 y 1300|url=https://books.google.com/books?id=w_vY4X6D314C&pg=PA53|yearany=1738|publishereditorial=En la imprenta de los Herederos de Juan Pablo|pagespàgines=53–}}</ref>

Quan el [[1266]] [[Carles I d'Anjou]] arrabassà el tron de Sicília a [[Manfred I de Sicília|Manfred]], els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la [[Corona d'Aragó]] el [[1276]].<ref name="Muntaner1860">{{cite bookref-llibre|authorautor=Ramón Muntaner|titletítol=Crónica catalana de Ramon Muntaner: texto original, y traducción castellana, acompañada de numerosas notas|url=https://books.google.com/books?id=LAN7TWp-5w4C&pg=PA36|yearany=1860|publishereditorial=Jepús|pagespàgines=36–}}</ref> En produir-se la revolta de les [[Vespres Sicilianes]], el [[1282]], el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tos dos van ser coronats el [[30 d'agost]] de [[1282]] a la [[catedral]] de [[Palerm]]. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants [[Jaume el Just|Jaume]] i [[Frederic II de Sicília|Frederic]], però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.

El dot de Constança de Sicília ascendia a 50.000 unces d'or i estava format per objectes de gran valor, destinats a representar de manera tangible la rica herència cultural i política que Constança aportava al regne d'Aragó: entre ells hi havia un [[faldistorium]] d'or, el tron en forma de tamboret que era un dels símbols del poder per als sobirans medievals.<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Les reines d'Aragó i Sicília |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2013|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=c195d923c34ef210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c195d923c34ef210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |consulta=20 de setembre de 2013}} </ref><ref name="Soldevila1995">{{cite bookref-llibre|authorautor=Ferran Soldevila|titletítol=Pere el Gran: El regnat fins a l'any 1282|url=https://books.google.com/books?id=l_WI0BVDGJUC&pg=PA303|yearany=1995|publishereditorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-304-3|pagespàgines=303–}}</ref>