Bolonya: diferència entre les revisions

'''Bolonya''' (en [[italià]]: '''''Bologna''''') és la capital de la regió d'[[Emília-Romanya]] (al nord d'Itàlia) i a la [[província de Bolonya]], entre els rius Reno i Sàvena, prop dels [[Apenins]]. Es troba a 90  km de [[Florència]], a una mica més d'una hora de tren de ''Parma'', i a 150  km de [[Venècia]], al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades.

En diuen ''la Ciutat Roja'' pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes ''(Bologna la rossa)'', en la [[Segona Guerra Mundial]]. També se l'anomena ''Bolonya la Docta'' ''(Bologna la dotta)'' per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1088) i Bolonya ''la Grassa'' ''(Bologna la Grassa)'', per la seva excel·lent cuina. És seu també de la Bologna Center School of Advanced International Studies of the JohnJohns Hopkins University, creada el 1955. Té aeroport internacional. És seu arquebisbal.

* Superfície: 140,9  km²

La regió fou poblada a l'Edat del Ferro i s'hi va desenvolupar la [[cultura vil·lanoviana]] (del nom de ''Villanova'', un dels jaciments). La ciutat fou fundada pels etruscs amb el nom de ''Felsina'', segons la llegenda per [[Aucne|Aucnus]] o Ocnus, germà d'Aulestes, fundador de [[Perusa]]. [[Màntua]] fou una de les seves colònies. Va romandre ciutat etrusca fins que el [[350 aC]] fou ocupada pels [[bois]], que la van mantenir fins al [[189 aC]], quan tres mil colons hi foren establerts i es va crear una colònia de dret llatí de nom ''[[Bonònia]]'' per assegurar el territori arrabassat als bois.

Dos anys després, el cònsol C. Flaminius va construir una via militar des Bonònia a Arretium, i al mateix temps es va construir la [[via Emília]], que anava d'Ariminium a Placèntia, cosa que la va convertir en un centre estratègic de primer ordre i li va permetre prosperar ràpidament. Tot i així, no s'esmenta en la història fins a l'any [[43 aC]], durant les guerres civils, quan fou ocupada per una forta guarnició de Marc Antoni durant el setge de Mutina; tot seguit, fou ocupada per Hirtius sense resistència. Pansa va morir a la ciutat per les ferides rebudes en la Batalla de Mutina. Poc després, Octavi August, al front del seu exèrcit, es va trobar a la rodalia amb els exèrcits combinats d'Antoni i Lèpid i es va produir una entrevista en una illa al riu [[Rhenus]] (suposadament al lloc avui anomenat La Crocetta del Trebbo), a uns 2  km de la ciutat, on es va establir el [[Segon Triumvirat]] (entrevista que Apià situa al riu anomenat ''Lavinius'', avui Lavino, prop de Mutina, i a uns 7  km de Bonònia).

Va estar sota el patronatge de la família Antoniana i el triumvir i va establir molts dels seus clients i amics; per tant, el [[32 aC]] Octavi va eximir la ciutat d'agafar les armes contra Marc Antoni i Cleòpatra, però després de la Batalla [[Accium|d'Accium]] August hi va instal·lar molts partidaris seus i la va constituir en colònia romana, mentre que la seva antiga condició fou inclosa dins la categoria de municipi per efecte de la llei Júlia. Va restar sota l'Imperi romà una ciutat important i pròspera. L'any [[53]] va patir destruccions a causa d'unes lluites, però fou restaurada per Claudi.

Fou part de l'exarcat bizantí de Ravenna i al segle XII esdevingué ciutat lliure, la sobirania de la qual es van disputar diverses famílies, especialment els [[Bentivoglio]] i els [[Visconti]] de Milà. Al segle XIV fou dominada pels Bentivoglio, tret del període entre la [[Batalla de Casalecchio]] de [[1403]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Murray |nom=J. |títol=A Hand-book for Travellers in Central Italy: Including the Papal States, Rome, and the Cities of Etruria |url=https://books.google.es/books?id=6hsGAAAAQAAJ&pg=PA73&dq=Casalecchio+di+Reno+battle+1402&hl=ca&sa=X&ved=0CCMQ6AEwAWoVChMIk6_5257qxgIVbwbbCh2YlQxq#v=onepage&q=Casalecchio%20di%20Reno%20battle%201402&f=false |llengua=anglès |editorial=John Murray |data=1850 |pàgines=74 |isbn=}}</ref> en què caigué en mans milaneses, i [[1416]], que tornà, després d'un govern popular i un de [[Joan XXIII de Pisa]]{{CC|data=juliol de 2015}} a mans d'[[Antongaleazzo Bentivoglio]], i la família la va conservar fins al [[1506]] en què Joan II Bentivoglio la va perdre davant del papa Juli II, que la va reunir als [[Estats Pontificis]], però conservant plena autonomia interna. El 1530, Climent VII va coronar allí Carles V com a emperador del Sacre Imperi.

En el [[Renaixement]], Bolonya es converteix en un centre de cultura i una de les majors ciutats dels [[Estats Papals]]. També es convertirà en un dels centres de comerç més importants d'Itàlia, i part dels impostos cobrats als [[mercaders]] eren utilitzats per a pagar els professors de la seva [[Universitat de Bolonya|Universitat]] tan famosa. Dels 800.000 habitants de la ciutat, es calcula que 100.000 són estudiants de la Universitat. Entre els alumnes històrics de la Universitat, hi trobem [[Dante Alighieri]], [[Petrarca]], [[Thomas Becket]], [[Erasme de Rotterdam]] i [[Nicolau Copèrnic]].

Hi ha molts restaurants especialitzats en dieta mediterrània i, sobretot, en l'elaboració del plat típic de la ciutat, els ''[[tortellini]]''. És típic, també, acompanyar la [[pasta]] amb un bon [[vi]] ''Sangiovese''.

[[Fitxer:Bologna-leduetorri.jpg|thumb| Les dues Torres]]