|
[[Fitxer:Groined vault 001.png|250px|thumb|dreta|Esquema de volta d'aresta]]
La '''volta d'aresta''' és la formada per la intersecció de dues [[volta de canó|voltes de canó]] iguals i que es creuen perpendicularment. Les línies d'intersecció o arestes són arcs d'el·lipse que es troben en el vèrtex superior. Suposada la igualtat de les voltes assecants, l'espai que cobreix una volta d'aresta és un quadrat perfecte. Es forma sobre la base d'un [[arc de mig punt]], a diferència de la [[Voltavolta de creueria]], formada per [[arc apuntat|arcs apuntats]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.71| consulta=23 de novembre de 2014}}</ref>
La seva utilització no sol sols s'exstenestén per la seva fàcil construcció amb cintres, sinó perquè permet distribuir les forces que fan les cobertes cap als murs exteriors amb gran facilitat.
Els ingeniersenginyers i arquitectes romans la van estendre pel per l'Imperi Romà utilitzant-la com a alternativa als sistemes amb llinda i les cobertes planes per a espais petits. A lesLes instal·lacions importants, com els banys romans, van ser sovint cobertscobertes amb enormes voltes d'aresta, com són els casos de les [[Termes de Dioclecià]] a Romà, construidesconstruïdes entre 298 i 305 o les [[Termes de Cluny]] a París.
Durant la l'edat mitjana es va seguircontinuar utiltzantutilitzant, degut aper la seva fàcil construcció, i es converteix en un dels sistemes de cobrició més estesesestesos delde l'art romànic. El primer exemple de vola d'aresta estructurada es troba a l'església arquetípica del primer romànic, anomenat Romànicromànic Llombardllombard, la basílica de Sant AmbrosiAmbròs a Milà deldels anyanys 1088-1099.
Excepte notables excepcions ( com per exempleara Santa Magdalena de Vezelay, alen el camí francès de peregrinacióSant Jaume), el seu desenvolupament esse circumscriu a les naus laterals i a les cobertes de la tribuna. Les grans esglésies de peregrinaciópelegrinatge a Santiago com la de Santa Fe de Conques, Sant Martí de Tours, Sant Serni de Tolosa o la pròpiamateixa església catedral de Santiago de Compostel·la són excel·lents exemples del seu desenvolupament tècnic.
Abandonada per la volta de creueria alen el Gòticgòtic, es recupera amb nova força i empenta en el Renaixement, sobretot en el [[Quattrocento italià]] on [[Brunelleschi]] és ferm defensor de les seves possibilitats constructives i decoratives. El Barrocbarroc la compatibilitza amb altres cobriments fins que la modernitat i les seves noves solucions arquitectòniques la releguen al caràcter de solució artesanal tradicional.
== Referències ==
| 