Revisió del 23:29, 14 juny 2018 modifica Jaumeortola (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.489 edits correccions ← Edició anterior		Revisió del 23:30, 14 juny 2018 modifica desfés Jaumeortola (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.489 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 10: Excepte notables excepcions (com ara Santa Magdalena de Vezelay, en el camí francès de Sant Jaume), el seu desenvolupament se circumscriu a les naus laterals i a les cobertes de la tribuna. Les grans esglésies de pelegrinatge a Santiago com la de Santa Fe de Conques, Sant Martí de Tours, Sant Serni de Tolosa o la mateixa església catedral de Santiago de Compostel·la són excel·lents exemples del seu desenvolupament tècnic. Abandonada per la volta de creueria en el gòtic, es recupera amb nova força i empenta en el Renaixement, sobretot en el [[Quattrocento ~~italià~~]] onitalià, en què [[Brunelleschi]] és ferm defensor de les seves possibilitats constructives i decoratives. El barroc la compatibilitza amb altres cobriments fins que la modernitat i les seves noves solucions arquitectòniques la releguen al caràcter de solució artesanal tradicional. == Referències ==

Volta d'aresta: diferència entre les revisions