Pla Calvet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - del s XIX, + del s. XIX,
Línia 12:
La tasca d'urbanització es dugué a terme amb més lentitud de la prevista. Malgrat que la superfície de l'eixampla havia estat calculada per a les necessitats de [[Palma]] en un període de vint-i-cinc anys, entre 1925 i 1940 encara es realitzaven obres importants encaminades principalment a l'obertura i regulació de vies. Fins i tot el 1945, es treballava en la construcció d'alguns trams com el del carrer Tomàs Forteza, entre Joan Maragall i Rover Motta.
 
Pel que fa a la configuració de la ciutat mitjançant el traçat de les vies, es pot indicar, en termes generals, que es respectà el pla inicial, si exceptuam variacions com les efectuades a la zona de Pérez Galdós, a l'actual polígon del Molinar de Llevant, i als terrenys de can Vallori, on es construí l'asil de les Germanetes dels Pobres. No obstant, si s'analitza amb detall s'observa que el traçat d'alguns carrers no es féu amb gaire rigor; carrers que en el plànol són rectes en la realitat són irregulars i fins i tot és freqüent trobar-hi errors considerables de mides. Una pèrdua important del pla Calvet és la zona verda que s'havia de situar a l'oest, aprofitant la depressió del torrent de Sant Magí. També es reduí substancialment l'emplaçada entre la Riera i el camí de Jesús, ja que s'hi construïren el [[Velòdrom de Tirador]] ([[1903]]), els instituts, el[[IES velòdromRamon Llull|Ramon Llull]] i [[Institut Joan Alcover|Joan Alcover]] ([[1916]]) i el cinòdrom[[Canòdrom Balear]] ([[1932]]).
 
== La problemàtica del centre històric ==