Avenc Montserrat Ubach: diferència entre les revisions

No s'ha fet encara un estudi profund sobre la gènesi d'aquesta cavitat, però seguint al geòleg i espeleòleg Ferran Cardona trobem els següents grans trets: Clars indicis d'haver funcionat com a engolidor. {{CN}}

Els estrats de margues i argiles intercalats entre els paquets de conglomerat mes carstificables han actuat com a nivells de base locals, formant les galerietes que uneixen els diferents pous i alguns dels replans que interrompen les seves verticalitats.{{CN}}

Fins a la cota -143 les plantes de la cavitat segueixen una orientació est-oest. En arribar a aquesta fondària es produeix un canvi de morfologia i un parell de diàclasis NW-SE determinen el traçat d'aquesta última part de l'avenc.{{CN}}

Posteriorment a l'excavació dels pous seguirien fases alternades de descalcificació i litogènesi, amb formació de gours, colades i nius de pisòlits, especialment al sector central, mentre que la part final està mancada de formacions.{{CN}}

Tant Oleguer Escolà, primer que va tractar sumàriament el tema de l'espeleogènesi de l'avenc, com Ferran Cardona, comenten <ref>Cardona Oliván, Ferran. 1989. "Grans Cavitats de Catalunya. Primer volum: La Serralada Pirinenca". Ed. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona. </ref><ref>Cardona Oliván, Ferran. 1990. "Grans Cavitats de Catalunya. Segon volum: El Sistema Mediterrani i la Depressió Central". Ed. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona. </ref> la destacable morfologia fusiforme d'alguns dels pous, malgrat el predomini de les diàclasis en la seva estructuració que normalment determinaria formes més allargades en el sentit dels esquerdaments.{{CN}}