Avenc Montserrat Ubach: diferència entre les revisions

-->

 

* Croquis esquemàtic que donava 218 metres (altres fonts parlen a vegades de 217) publicat a la premsa al cap de pocs dies de la primera exploració (revista Destino entre d'altres). Autors: Josep Subils Valls, Oleguer Escolà Boada i Joan Senent Josa.

* "Esquema sintètic " dibuixat per Oleguer Escolà Boada a l'octubre del 1965 i publicat a Espeleòleg núm. 6 en 1968. És l'únic plànol que conté una insinuació del pou de 70 metres de la via Josep Subils.

 

L'única topografia sencera d'ambdues vies (ometin-ne el pou de 70) és la que surt el 1989 al llibre sobre Grans Cavitats de Catalunya del geòleg i espeleòleg Ferran Cardona, del mateix espeleoclub, suma de les publicades a Exploracions núm. 6 i 9.

== Bioespeleologia ==

Un dels primers resultats faunístics de l'operació Solsonès va ser la troballa per Josep Subils d'una nova espècie de coleòpter Trechidae en un avenc a Llinars, un altre dels pobles, com Canalda, integrants del terme municipal d'Odèn. Dedicat a Montserrat Ubach amb el nom de ''[[Geotrechus ubachi]]'' Español 1965. Primera cita del gènere Geotrechus al vessant sud dels Pirineus. També a Llinars i Cambrils, el mateix Subils capturà diversos exemplars del que tanmateix va resultar ser un nou representant de la subfamília Bathysciinae (Catopidae), la més rica en coleòpters troglobis de Catalunya. Dedicat al seu descobridor i batejat com ''[[Troglocharinus subilsi]]'' Español 1966 (descrit inicialment com a ''[[Speophilus]]'' fins a la gran reestructuració feta en els coleòpters cavernícoles del país).<ref>Belles Ros, Xavier. 1980. "Notes biospeleològiques". "Catàleg Espeleològic de Catalunya". Volum 5è. Ed. Políglota. Barcelona. </ref>