Juan García Gómez-Caminero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 16:
 
Membre de la maçoneria, en 1930 ja amb el rang de coronel va participar en una conspiració militar per derrocar a la monarquia d'[[Alfons XIII d'Espanya]] i instaurar la República.<ref>José Antonio Ferrer Benimeli (1996). ''La masonería en la España del siglo XX. Volumen 2'', Universidad de Castilla-La Mancha, pág. 877n</ref> Quan es [[Proclamació de la Segona República Espanyola|va proclamar la República]] a l'abril de 1931, Gómez-Caminero va ser nomenat governador militar de Màlaga i alguns sectors li van atribuir responsabilitats en la [[Crema de convents de 1931 a Espanya|crema de convents]] que es va produir unes setmanes després.<ref name="p.193">José Aquiles Pettenghi Lachambre (2009). ''Detrás del silencio: el trágico destino de los gobernadores civiles de Cádiz en la II República''. Artepick, pág. 193n</ref> El 15 de febrer de [[1933]] va obtenir l'ocupació de general de divisió. Durant els anys de la Segona República va ocupar els comandaments de la [[III Divisió Orgànica]] de Sevilla i de la [[VIII Divisió Orgànica]] de La Corunya. Va ser també membre de la [[Unió Militar Republicana Antifeixista]] (UMRA).<ref>Octavio Ruiz Manjón-Cabeza (1990). ''Historia general de España y América, Volumen 17''. Editorial Rialp, pág. 190</ref>
 
Durant l'anomenat [[Bienni Negre|Bienni «Negre»]] va caure en desgràcia pels atacs als quals li va sotmetre el diputat dretà [[Antonio Royo Villanova|Royo Villanova]].<ref>Vicente Talón (1988). ''Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936'', Plaza & Janés, pág. 58</ref>
 
Al juliol de [[1936]] era Inspector general de l'Exèrcit.<ref name="p.334">Michael Alpert (2013). ''The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939''. [[Cambridge University Press]], pàg. 334</ref> Abans de l'esclat de la contesa havia realitzat diverses visites d'inspecció a diferents guarnicions militars, com Burgos o Pamplona.<ref>Gabriel Cardona (1983). ''El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil'', Siglo XXI Editores, pág. 238</ref> Després del retorn d'aquesta última ciutat, va redactar un informe al [[Ministeri de la Guerra d'Espanya|Ministre de la Guerra]] on va assenyalar que s'havia de rellevar del seu comandament al general [[Emilio Mola]] ja que "podia constituir un perill".<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 354</ref> Després va ser enviat pel govern per mantenir l'ordre en les guarnicions de la zona del [[Duero]]. El 19 de juliol, procedent d'Orense, Gómez-Caminero va arribar a León i li va ordenar al general [[Carlos Bosch y Bosch]] que subministrés armes a la [[Columna de miners asturians]] que havia arribat a la ciutat i que marxava cap a Madrid, cosa que Bosch finalment va fer malgrat les seves resistències inicials.<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 492</ref> No obstant això, possiblement davant el caire que anava prenent la situació, aquella mateixa tarda Gómez-Caminero va creuar la frontera i va passar al [[Estat Nou (Portugal)|Portugal salazarista]], tornant a Espanya per [[Província de Badajoz|Badajoz]] per reincorporar-se a les ordres del govern republicà.<ref name="p.334" />
 
El [[10 d'agost]] va substituir al general [[Ángel Rodríguez del Barrio]], que es trobava greument malalt, com a vocal de la Sala Militar del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref name="p.193" /> Per això, va ser membre del tribunal que va jutjar i va condemnar a mort al general [[Joaquín Fanjul Goñi]]. A principis de [[1937]] passa a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.
 
Alguns historiadors assenyalen que va morir a la fi de 1937,<ref name="p.193" /> mentre que [[Michael Alpert]] assenyala que va morir en 1938.<ref name="p.334" />
Segons el diari ABC, va morir el 14/12/1937 a [[Rocafort]] (València).
 
== Obres ==