Període d'oscil·lació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
El concepte de període apareix tant en [[matemàtiques]] com en [[física]] i altres àrees de coneixement.
== Definició
[[Fitxer:Simple Pendulum Oscillator.gif|thumb|Un [[pèndol simple]] té un moviment periòdic amb un període d'oscil·lació <math>T \approx 2 \pi \sqrt{\ell\over g}</math> si les oscil·lacions no s'allunyen de la vertical.]]
El [[període]] és el mínim lapse que separa dos instants en els quals el sistema es troba exactament en el mateix estat: mateixes posicions, mateixes velocitats, mateixes amplituds. Així el període d'oscil·lació d'una ona és el temps emprat per la mateixa a completar una longitud d'ona. En termes breus és el temps que dura un cicle de l'ona a tornar a començar; per exemple, en una [[Ona (física)|ona]], el període és el temps transcorregut entre dues crestes o valls successives. El període (''T'') és invers a la [[freqüència]] ('' f '');<ref name="gec"/> així doncs
{{Equació|
<math>
||Left}}
En física, un moviment periòdic sempre és un moviment [[acotació|acotat]], és a dir, confinat a una regió finita de l'espai de la qual les partícules mai surten. Un exemple d'això és el moviment [[unidimensional]] d'una partícula per l'acció d'una [[força conservativa]]. Si <math>\scriptstyle U(x)</math> és el potencial associat per força conservativa, per a energies lleugerament superiors a un mínim d'energia <math>\scriptstyle E > E_0</math> la partícula realitzarà un moviment oscil·latori al voltant de la posició ' [[equilibri mecànic|equilibri]] donada pel mínim local d'energia. El període d'oscil·lació depèn de l'energia i ve donat per l'expressió:<ref>Landau & Lifshitz, p. 29</ref>
{{Equació|
<math>
||Left}}
Per <math>\scriptstyle (E - E_0)</math> suficientment petit el moviment pot representar-se per un moviment quasiharmònic de la forma:
▲De manera semblant, el període d'oscil·lació d'una [[ona sonora|ona]] es defineix com el temps emprat per la mateixa ona a completar una [[longitud d'ona]]. Com el període sempre és invers a la freqüència, la [[longitud d'ona]] també està relacionada amb el període, mitjançant la fórmula de la velocitat de [[propagació del so|propagació]]. En aquest cas el període és el quocient entre la longitud d'ona i la velocitat de propagació
{{Equació|
<math>\begin{cases} x_E(t) = x_0 + A_E \sin (\omega_E(t)t + \varphi_{0}) = \\
x_E(t) = x_0 + A(t)\sin (\omega_0 t + \varphi_{0}) + B(t) \cos (\omega_0 t + \varphi_{0})\end{cases}</math>
<math>\begin{cases} A(t)= A_E(1+t^4\alpha(t)) \\ B(t)=A_E(1+t^2\beta(t)) \end{cases}</math>
El terme <math>\scriptstyle \omega_E(t)t+ \varphi_0</math> és la fase, essent <math>\scriptstyle \varphi_0</math> la fase inicial i <math>\scriptstyle \omega_E(t)</math> la [[freqüència angular]], amb la relació aproximada:
{{Equació|
<math>\omega_E(0) = \omega_0 \approx \frac{2\pi}{T_E}, \qquad
A_E = |x_2(E) - x_1(E)|</math>
||Left}}
Segons eel grau d'aproximació del propera que estigui l'energia al mínim, per a energies poc per sobre del mínim, el moviment està molt proper al moviment harmònic donat per:
{{Equació|
<math>x_E(t) \approx x_0 + A_E \sin (\omega_0t + \varphi_{0}) =
x_0 + A_E \sin \left(\frac{2\pi t}{T_E} + \varphi_{0}\right)
</math>
||Left}}
== Definició matemàtica ==
|