|
Es va demanar a Paul Kagame que tornés dels seus estudis militars als Estats Units per fer-se càrrec del FPR. Posteriorment, el FPR va recórrer als atacs de la guerrilla, centrant-se en les àrees [[Byumba]] i [[Musanze (ciutat)|Ruhengeri]],<ref name=HD/> obtenint el control de la major part del nord del país en 1992.<ref name=PH>Arthur S Banks, Thomas C Miller, William R Overstreet & Judith F Isacoff (2009) ''Political Handbook of the World 2009'', CQ Press, p1125</ref> Finalment, les negociacions entre el FPR i el govern de Ruanda van conduir a la signatura dels [[acords d'Arusha]] el 1993, el que va permetre que el personal del FPR i altres refugiats tornessin al país.<ref name=HD/>
L'alto el foc va acabar el 6 d'abril de 1994, quan [[Assassinat de Juvénal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira|fou derrocat l'avió]] de [[Juvénal Habyarimana]] prop de l'[[aeroportAeroport Internacional de Kigali]], on va morir amb el [[president de Burundi]] [[Cyprien Ntaryamira]]. Encara es desconeix qui va llançar l'atac; el FPR va acusar extremistes [[hutus]] del govern de Ruanda, mentre que el govern va afirmar que el FPR era responsable de l'atac.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/8453832.stm Hutus 'killed Rwanda President Juvenal Habyarimana'] BBC News, 12 January 2010</ref> El derrocament de l'avió va ser el catalitzador del genocidi ruandès, que va començar en poques hores. Al llarg d'aproximadament 100 dies, foren assassinats 1.000.000 de tutsis, per ordre del govern interí.<ref>Roméo Dallaire (2005) ''Shake Hands With The Devil: The Failure of Humanity in Rwanda'', Arrow, p386</ref><ref>[http://www.unpo.org/members/7861 Batwa] UNPO</ref> El FPR tutsi va reiniciar la seva ofensiva i va prendre el control del país metòdicament reduint les rutes de subministrament del govern i aprofitant el deteriorament de l'ordre social.<ref>Dallaire, p299</ref> El 7 de juny l'arquebisbe de Kigali, el hutu [[Vincent Nsengiyumva]], fou assassinat vora l'església de [[Kabgayi]] amb dos bisbes i 13 sacerdots per membres del FPR, que afirmaven que els religiosos havien estat implicats en l'assassinat de llurs famílies.<ref>New York Times. [https://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9A06E4D6113AF931A25755C0A962958260 June 5-10: New Atrocities in Africa; Three Bishops and 10 Priests Are Slaughtered in Rwanda As Tribal Killings Go On, June 12, 1994]</ref>
La victòria de FPR es va completar quan Kigali va ser capturada el 4 de juliol i la resta del país el 18 de juliol. [[Pasteur Bizimungu]] del FPR va ser instal·lat com a president de Ruanda, amb Kagame com a vicepresident. El FPR es va dividir en una divisió política que va mantenir el nom de FPR i en una divisió militar, anomenada Exèrcit Patriòtic Ruandès (ara [[Forces de Defensa Ruandeses]]).
|
