Guerra Civil dels Estats Units: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 107.242.113.9. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 7:
|escenari=Fonamentalment al Sud dels [[Estats Units d'Amèrica]]
|causa = [[Batalla de Fort Sumter|Atac confederat al Fort Sumter]]
|resultat='''Victòria de la [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units d'Amèrica)|Unió]]'''
* Inici del període de [[Reconstrucció]]
* [[Abolicionisme|Abolició de l'esclavitud]]
Línia 35:
{{Batalles de la Guerra de Secessió}}
{{FixHTML|end}}
La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nord-americana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vegeu una llista de molts dels títols a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nord dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l'[[esclavitud]] van declarar la secessió dels Estats Units i van formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], van lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]]'' o ''el Nord''), que tenia el suport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.
 
En les [[Eleccions presidencials nord-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebutjar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebel·lió]] a tots els efectes.
Línia 82:
Oficialment la guerra civil va començar quan el general dels confederats P.G.T. Beauregard va obrir foc sobre el Fort Sumter, a [[Charleston (Carolina del Sud)|Charleston]], [[Carolina del Sud]], el [[12 d'abril]], [[1861]], i no acabaria fins al [[28 de juny]], [[1865]].
El desembre de [[1860]], Carolina del Sud va ser el primer estat a sortir de la [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]] després la van acompanyar altres cinc estats [[Alabama]], [[Florida]], [[Geòrgia]], [[Louisiana]] i [[Mississipí]]. Aquests estats van elegir a Jefferson Davis, de Mississippi, com a president del nou país.
[[Fitxer:Abraham Lincoln head on shoulders photo portrait.jpg|thumb|Abraham Lincoln]]
Després de l'atac a Fort Sumter, [[Abraham Lincoln]] va agrupar tropes per recuperar-lo i això va ser vist per la Confederació com una declaració de guerra. Cinc estats més s'uniren al Sud: [[Arkansas]], [[Carolina del Nord]], [[Tennessee]], [[Virgínia]] i [[Texas]]. Richmond, la capital de Virgínia, va ser escollida com a capital dels [[Estats Confederats d'Amèrica]].
Línia 126:
 
'''1864'''
* 9 març. Grant és nomenat cap militar de la [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]], i Meade de l'exèrcit del Potomac.
* 5 maig. El federal Shermann invadeix Geòrgia amb 100.000 soldats. L'objectiu és prendre Atlanta i atacar l'interior del sud, per tal de rendir-lo per gana. Incendia els camps de cotó. Proclamaren l'emancipació dels negres del Sud, molts dels quals abandonaren les propietats dels blancs. La Confederació reclutà 850.000 soldats més, entre ells negres sota promesa de llibertat.
* 8-19 maig. Grant travessa el Rapidan amb 100.000 homes més i ataca [[Virgínia]]. Lee el rebutja a Wilderness i el deté a Spottsylvània. Grant perd 30.000 soldats. El submarí confederat [[Hunley]] enfonsa la fragata nordista Housatonic a [[Charleston (Carolina del Sud)|Charleston]]. Grant intenta atacar Lee per Cold Harbour, però fou rebutjat.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Gomà| nom = Daniel|article = La llegenda del Hunley|publicació = [[Sàpiens]]|lloc = Barcelona|exemplar = núm. 90| data = abril 2010|pàgines = p. 36-39 |issn = 1695-2014}}</ref>
Línia 155:
 
== Vegeu també ==
* [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)]]
* [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)]]
* [[Bandera dels Estats Confederats d'Amèrica]]
* [[Batalla de Wilderness]]