Domini britànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu doble separador d'un enllaç |
argument duplicat |
||
Línia 50:
[[Fitxer:The Empire Needs Men WWI.jpg|right|thumb|300px|El Comitè Parlamentari de Reclutament va produir aquest pamflet per la [[Primera Guerra Mundial]]. Dissenyat per [[Arthur Wardle]], insta als homes dels Dominis de l'Imperi Britànic per allistar-se en la guerra.]]
Les iniciatives i contribucions de les colònies britàniques a l'esforç de guerra britànic en la Primera Guerra Mundial van ser reconeguts per Bretanya amb la creació del Gabinet Imperial de Guerra en 1917, que els va donar veu i vot en el desenvolupament de la guerra. L'estatus de domini com a Estats autònoms, oposat a títols simbòlics atorgats a diverses colònies britàniques, hauria d'esperar fins a 1919 quan els dominis autònoms van signar el Tractat de Versalles independentment del govern britànic i van ser membres diferents de la Lliga de Nacions. Això va acabar l'estatus purament colonial dels dominis.
: {{mida|1=''"La Primera Guerra Mundial va acabar el període purament colonial en la història dels Dominis. La seva contribució militar a l'esforç aliat els va donar dret a igualtat de reconeixement amb altres petits Estats i una veu en la formació de polítiques. Aquest dret va ser reconegut dins l'Imperi amb la creació del Gabinet Imperial de Guerra en 1917, i dins de la comunitat de nacions per les signatures dels Dominis en el Tractat de Versalles i per representació separada dels Dominis en la Lliga de Nacions. D'aquesta manera els "Dominis autònoms", com eren anomenats, van sorgir com a membres principiants de la comunitat internacional. Llur estatut desafiava anàlisis exactes d'advocats internacionals i constitucionals, però era clar que ja no havien de ser considerats simplement com a colònies de la Gran Bretanya"'.}}<ref>{{ref-publicació|títol=The End of Dominion Status|autor=F. R. Scott|publicació=The American Journal of International Law|volum=38
=== L'Estat Lliure Irlandès ===
L'[[Estat Lliure Irlandès]] en 1922, després de la [[Guerra Angloirlandesa]], va mantenir al mateix monarca com a [[cap d'Estat]], representat localment per un [[Governador General]] designat en conferència amb el govern del Domini. L'Estat Lliure Irlandès, dirigit per [[William T. Cosgrave]] va ser el primer Domini a designar a un Governador General no-britànic, no-aristòcrata, quan [[Timothy Michael Healy]] va prendre la posició en 1922. L'estatus de Domini mai va ser popular a l'[[Estat Lliure Irlandès]]/[[Irlanda]], on la gent ho veia com una mesura per a cuidar les aparences pel [[Govern del Regne Unit|govern britànic]] incapaç de tolerar una [[república]] en el que havia estat abans el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda]]. Els successius governs irlandesos van minar els llaços constitucionals amb Gran Bretanya, fins que foren tallats completament en 1949. El 1936 Irlanda va adoptar, gairebé simultàniament, tant una nova [[Constitució d'Irlanda|constitució]] que incloïa poders per al President d'Irlanda com una [[Acta d'Autoritat Executiva (Relacions Exteriors) 1936|llei]] confirmant el rol del rei com a cap d'Estat en relacions exteriors.
| |||