Pell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
La '''pell''' és el [[tegument]] resistent i flexible que recobreix la superfície del [[cos]] i que continua, als orificis naturals, amb les [[mucoses]] que entapissen els aparells [[aparell respiratori|respiratori]], [[aparell digestiu|digestiu]] i [[aparell genitourinari|genitourinari]].<ref name="DEM">Entrada "Pell". ''Diccionari enciclopèdic de medicina''.</ref> És l'[[Òrgan sensorial|òrgan]] dels [[animals]] que actua com a barrera protectora i aïlla l'organisme del medi que l'envolta. Actua protegint-lo i contribueix a mantenir íntegres les seves estructures, alhora que té un paper com a sistema de [[comunicació]] amb l'entorn. L'adjectiu "cutània" significa literalment "de la pell" (del [[llatí]] ''cutis'', 'pell').
 
La pell està constituïda per una capa epitelial [[ectodèrmica]] més externa –l'[[epidermis]]–, una capa d'origen [[mesodèrmic]] –el [[derma]] o cori''corium'' cutani–, i una capa més profunda, el teixit subcutani o pannicle adipós –[[hipoderma]]–. El conjunt de l'epidermis i del derma és anomenat '''cutis'''. Els annexos cutanis són les [[glàndules sudorípares]] (ecrines i apocrines), els fol·licles pilosos ([[pèl]]s) amb les seves [[glàndules sebàcies]] i les [[ungles]].<ref name="DEM" /> Les seves funcions són, entre altres, la d'aïllament, regulació de la temperatura i de sensibilitat.
 
La pell és una coberta exterior suau dels animals, en particular d'un [[vertebrat]]. Altres estructures similars d'origen animal, com l'[[exoesquelet]] dels [[artròpodes]] o les [[closca|petxines]] dels [[mol·luscs]] tenen un origen diferent, i també tenen una estructura i una composició química diferent. En els [[mamífers]], la pell és l'òrgan més gran del [[sistema tegumentari]] format per diverses capes de teixit [[ectodèrmic]], i protegeix els [[músculs]] subjacents, els [[ossos]], els [[lligaments]] i els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] interns.<ref name="Hcare">"Skin care" (analysis), Health-Cares.net, 2007, pàgina web: [http://skin-care.health-cares.net/oily-skin-care.php HCcare].</ref> La pell és de diferent naturalesa segons es tracti d'[[amfibis]], [[rèptils]] o [[ocells]].<ref>Alibardi L. (2003). "Adaptation to the land: The skin of reptiles in comparison to that of amphibians and endotherm amniotes". ''J Exp Zoolog B Mol Dev Evol''. 298(1): 12-41. PMID 12949767</ref> Tots els mamífers tenen una mica de [[pèl]] a la pell; fins i tot els mamífers marins, com el [[dofí]], que semblen no tenir pèl. Com que interacciona amb el medi ambient, la pell té un paper fonamental en la protecció del cos contra organismes [[patògen]]s,<ref name="Proksch">Proksch, E.; Brandner, J.M.; Jensen, J.M. (2008). "The skin: an indispensable barrier". ''Exp Dermatol.'' 17(12):1063-72. PMID 19043850</ref> i la pèrdua excessiva d'aigua.<ref name="Madison">Madison KC. (2003). [http://www.nature.com/jid/journal/v121/n2/pdf/5601872a.pdf "Barrier function of the skin: "la raison d'être" of the epidermis"]. ''J Invest Dermatol.'' 121(2):231-41. PMID 12880413 {{pdf}}</ref>
Línia 46:
El [[derma]] o dermis és una capa profunda de teixit conjuntiu moderadament dens que presenta abundància de fibres de [[col·lagen]] i elàstiques que es disposen de forma paral·lela i que li donen a la pell la consistència i elasticitat característica. Consisteix en una xarxa de fibres col·làgenes, amb un contingent considerable de fibres elàstiques, [[proteoglicans]] ([[àcid hialurònic]], sulfat de condroïtina i sulfat d'[[heparina]]),<ref>{{ref-publicació|cognom=Fransson, LA|títol=Proteoheparan sulfate from human skin fibroblasts. Evidence for self-interaction via the heparan sulfate side chains|publicació=J Biol Chem|pàgines=pp. 14342-5|volum=1983 Dec 10; 258 (23)|pmid=6227623|doi=|url=http://www.jbc.org/content/258/23/14342.long|autor2=Carlstedt, I|autor3=''et al''|llengua=anglès|consulta=8 gener 2016|}}</ref> [[fibronectina]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Kornblihtt AR|títol=The fibronectin gene as a model for splicing and transcription studies|publicació=FASEB J|pàgines=pp. 248-57|volum=1996 Feb; 10(2)|pmid=8641558|doi=|url=http://www.fasebj.org/content/10/2/248.long|autor2=Pesce, CG|autor3=''et al''|llengua=anglès|consulta=8 gener 2016|}}</ref> i altres components de la substància fonamental, vasos sanguinis, [[vasos limfàtics]] i [[nervis]]. En algunes zones de la superfície cutània (aèrola mamària, [[penis]], [[escrot]], [[perineu]], llavis majors) hi ha també fibres musculars llises del derma.<ref name="DEMDerma">Entrada "Derma". ''Diccionari enciclopèdic de medicina''.</ref>
 
El derma és entre vint i trenta vegades més gruixut que l'epidermis. S'hi troben els annexos cutanis –corni–cornis (pèls i ungles) i glandulars (glàndules sebàcies i sudorípares)– els vasos sanguinis i els nervis. L'epidermis i el derma es mantenen units per la [[membrana basal]], una capa de [[proteïnes]] i altres substàncies químiques secretades en part per cèl·lules epidèrmiques.<ref name="EMS22">Enciclopèdia de Medicina i Salut, vol. I, p. 22.</ref>
 
Histològicament s'hi distingeixen dues zones no ben delimitades: la capa o estrat papil·lar i la capa o estrat reticular.<ref name="DEMDerma" />
Línia 82:
 
==== Ungles ====
Les [[ungles]] són estructures planes i elàstiques de textura còrnia. Es troben en els extrems de les superfícies dorsals dels [[dit]]s de les [[mà|mans]] i dels [[peus]]. La base de l'ungla, anomenada "arrel", s'implanta en una fenedura de la pellapell. El cos de l'ungla és la part visible.<ref>Gray, ''Anatomia'', p. 1339</ref> L'ungla és una estructura anàloga de la zona còrnia de la pell gruixuda, tot i que les seves escates queratinitzades són dures.<ref>Zelickson, A.S. (1971). "Ultrastructure of the human epidermis". A P. Borrie (ed.): ''Modern Trends in dematology'', vol 4, p. 31-52. Butterworths: Londres</ref>
Des del punt de vista evolutiu, les ungles deriven de les peülles –d'una estructura més complexa–, característiques de moltmolts [[mamífers]] i [[tetràpodes]].<ref name="Gray40" />
 
Per sota de l'ungla, ella [[còrion]] és gruixut ipell presenta una sèrie de crestes longitudinals elevades molt vascularitzades que són les responsables del [[color]] rosat de l'ungla. Més a prop de l'arrel de l'ungla hi ha menys crestes i menys vasos sanguinis, el teixit és més opac i per això el color extern és més blanquinós. La part de sota de l'arrel és més gruixuda i presenta una proliferacióagrupació celde cèl·lularlules germinals (matriu) que és la responsable del creixement de l'ungla.<ref>{{ref-publicació|cognom= O'Rahilly, R; Müller, F; Carpenter, S; Swenson, R|títol=The skin, hair and nails|publicació=A: Basic Human Anatomy. Regional Study of Human Structure, Dartmouth Medical School|pàgines=pàgs: 7|volum=2008; Chap. 4 (Online version)|url=https://www.dartmouth.edu/~humananatomy/part_1/chapter_4.html| llengua=anglès| consulta= 16 juny 2018|}}</ref> La pèrdua de la matriu impedeix la regeneració de les ungles. Sota el cos de l'ungla hi ha una capa més fina que no té relació amb el seu desenvolupament sinó que aporta una superfície de lliscament deper l'ungla en creixement.<ref name="Gray40">Gray, ''Anatomia'', p. 1340</ref>
 
=== Vascularització ===