Diferència entre revisions de la pàgina «Georges Simenon»

18.256 bytes afegits ,  fa 1 any
Es desfà la revisió 20003876 de 79.157.117.6 (Discussió)
Etiquetes: editor visual Substitució
(Es desfà la revisió 20003876 de 79.157.117.6 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
{{Infotaula escriptor
'''Georges Joseph Christian Simenon''' ([[Lieja]], [[13 de febrer]] de [[1903]] - [[Lausana]], [[4 de setembre]] de [[1989]]) va ser un [[escriptor]] [[Bèlgica|belga]] en [[llengua francesa]].<ref name="gencat13">{{citar ref |títol =La Filmoteca programa el cicle 'Simenon-Maigret: una parella de cine' |editor =Generalitat de Catalunya |obra =web |data =gen 2013 |url =http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=180027&idioma=0&departament=14&canal=15 |consulta = 2 febrer 2013 }}</ref> un dia es va tirar un PET i va explotar
| tipus_infotaula = escriptor
| nom = Georges Simenon
| imatge = Georges Simenon (1963) without hat by Erling Mandelmann.jpg
| peu = 1963
| nom_naixement = Georges Simenon
| alies = "G. Sim"
| ocupacio = Novel·lista
| data_naixement = {{data naixement|df=yes|1903|2|13|}}
| lloc_naixement = [[Lieja]], [[Bèlgica]]
| data_defuncio = {{data defunció i edat|df=yes|1989|9|4|1903|2|13}}
| lloc_defuncio = [[Lausana]], [[Suïssa]]
| premis = Académie royale de Belgique (1952)
}}
'''Georges Joseph Christian Simenon''' ([[Lieja]], [[13 de febrer]] de [[1903]] - [[Lausana]], [[4 de setembre]] de [[1989]]) va ser un [[escriptor]] [[Bèlgica|belga]] en [[llengua francesa]].<ref name="gencat13">{{citar ref |títol =La Filmoteca programa el cicle 'Simenon-Maigret: una parella de cine' |editor =Generalitat de Catalunya |obra =web |data =gen 2013 |url =http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=180027&idioma=0&departament=14&canal=15 |consulta = 2 febrer 2013 }}</ref>
 
== BiografiBiografia ==
 
[[Fitxer:Simenon-rue Leopold.jpg|thumb|left|Casa natal al carrer Rue Léopold a Lieja. Va néixer al segon pis de la casa a l'esquerra ''«sense aigua ni gas»'']]Va néixer a [[Lieja]] el [[divendres]] [[13 de febrer]], però va ser inscrit com nascut el 12 perquè la seva mare era supersticiosa. Simenon va ser un novel·lista d'una fecunditat extraordinària, amb 192 novel·les publicades sota el seu nom i una trentena d'obres aparegudes sota 27 pseudònims. S'han venut més de 500 milions d'exemplars dels seus llibres.
 
Simenon va néixer a la ''Rue Léopold'' a [[Lieja]]. Va ser el primer fill de Désiré Simenon, comptable d'una oficina d'assegurances, i d'Henriette, mestressa. El [[1905]], la família es va mudar a la ''Rue Pasteur'' (actualment la ''Rue Georges Simenon'') al barri d'Outremeuse. Trobem la història del seu naixement al començament de la seva novel·la ''Pedigree''.
 
La família Simenon era originària del [[Limburg (Bèlgica)|Limburg belga]], una regió de terres baixes properes al riu [[Mosa]], cruïlla entre [[Flandes]], [[Alemanya]] i els [[Països Baixos]]. La família de sa mare era també originària de [[Limburg (Països Baixos)|Limburg]], però del costat neerlandès, regió plana de terres humides i de boires, de canals i de granges. Sa mare descendia de [[Gabriel Brühl]], camperol i criminal de la banda dels ''[[bokkenrijders]]'' que va assotar Limburg des de [[1726]], desvalisant granges i esglésies sota el règim austríac, i que va acabar penjat al setembre de [[1743]] al patíbul de Waubach. Aquesta ascendència explica potser el particular interès del comissari Maigret per les gents senzilles convertides en assassins.
 
=== La seva joventut a Lieja ===
 
[[Fitxer:Simenon-casa.jpg|thumb|left|Casa a Lieja on la família Simenon s'estava de 1905 a 1911 al segon pis. Es troba al carrer ''rue Pasteur,'' que va rebatejar-se ''rue Simenon'']]Al setembre de [[1906]] va néixer el seu germà Christian, que serà el fill preferit dels seus pares, un fet que va marcar profundament Georges. Va aprendre a llegir i a escriure als tres anys a l'Escola Sainte-Julienne per a pàrvuls. El [[1908]] començà els seus estudis primaris a l'Institut Saint-André, on sempre va situar-se entre els tres primers de la seva classe, durant els sis anys que hi va passar.
 
El [[1911]], la família va deixar el pis de la ''rue Pasteur'' i va instal·lar-se en una casa més gran a la ''rue de la Loi'', on la seva mare llogarà habitacions a estudiants o passants de diversos orígens (russos, polonesos, jueus o belgues). Això va ser per al jove Georges una obertura al món extraordinària.
 
El [[1914]], va entrar al col·legi [[jesuïta]] de Saint-Louis. A l'estiu de [[1915]], a l'edat de dotze anys, va tenir la seva primera experiència sexual amb una noia de quinze anys, fet que serà per a ell una revelació, completament oposada a l'adoctrinament de castedat impartit pels pares jesuïtes. Simenon prefereix, d'altra banda, ingressar al col·legi bisbal Saint-Servais especialitzat en ciències i en lletres. Va estudiar-hi els tres anys escolars següents. No obstant això, el futur escriptor va ser sempre relegat pels seus companys més adinerats; si en el col·legi dels [[jesuïtes]] Simenon es va allunyar de la religió, en el col·legi Saint-Servais, va trobar suficients raons per odiar els rics que li van fer sentir la seva inferioritat social.
 
Al juny de [[1918]], en prendre com a pretext els problemes cardíacs del seu pare, va decidir a abandonar definitivament els estudis, sense participar en els exàmens finals. Se succeïxen una sèrie de feines ocasionals sense futur (aprenent de forner, encarregat de biblioteca).
 
Al gener de [[1919]], va trobar-se en conflicte obert amb sa mare i va debutar com a reporter al diari ''La Gazette de Liège''. Aquesta etapa periodística va ser per al jove Simenon, a l'edat de setze anys, una experiència extraordinària que va donar-li oportunitats per conèixer els amagatalls d'una gran ciutat, tant de la política com de la criminalitat; així mateix, va poder endinsar-se en la vida nocturna, va conèixer els ambients marginals i va aprendre a redactar de manera eficaç. Va escriure més de 150 articles sota el pseudònim [[G.Sim|''G. Sim'']]. Durant aquest període, es va interessar particularment en les investigacions policials i va assistir a conferències sobre el mètode policíac científic impartides pel criminalista francès [[Edmond Locard]].
 
El [[1919]] Simenon va redactar la seva primera novel·la, ''Au pont des Arches'', publicada el 1921 sota el seu pseudònim de periodista. A partir de novembre de 1919, va també publicar les primeres de les seves 800 columnes humorístiques, sota el pseudònim de ''[[Monsieur Le Coq]]'' (fins al desembre de 1922). Durant aquest període, aprofundeix el seu coneixement de l'ambient nocturn, de les prostitutes i de les borratxeres. Als seus recorreguts, va trobar anarquistes, artistes bohemis, criminals i assassins. També va freqüentar un grup artístic, denominat "La Caque", on va conèixer una estudiant de belles arts, Régine Renchon, amb la qual es casarà al març de [[1923]].
 
=== Simenon a París ===
 
Després de la mort de son pare, el [[1922]], va fugir de Lieja i va instal·lar-se a París amb Régine Renchon. A París Simenon va dur una vida d'artista. Va descobrir aquella gran capital i va aprendre a estimar-la pels seus deliris, els seus desordres i les seves delícies. Va freqüentar els seus cafès, els seus comerciants de carbó, les seves pensions, els seus hotels lamentables, les seves fàbriques de cervesa i els seus restaurantets. Va començar a escriure sota diferents pseudònims i la seva creativitat li va assegurar un èxit financer immediat.
 
El [[1928]], va fer un llarg viatge en gavarra que aprofitarà per als seus reportatges. D'aquesta manera, va iniciar-se en el mar i la navegació, que serà una constant al llarg de tota la seva vida. El [[1929]], Simenon va emprendre un viatge pels canals de França i va fer construir un vaixell l'''Ostrogoth'', en el qual viurà fins a [[1931]]. El [[1930]], en una sèrie de novel·les curtes escrites per a ''Détective'' per encàrrec de [[Joseph Kessel]], va estrenar el personatge del [[comissari Maigret]]. El [[1932]], Simenon va fer uns viatges que van inspirar reportatges sobre [[Àfrica]], [[Europa oriental]], la [[Unió Soviètica]] i [[Turquia]]. Després d'una llarga travessia per la [[Mediterrània]], va embarcar-se en un viatge al voltant del món entre [[1934]] i [[1935]]. En les seves escales va redactar reportatges, s'entrevistà amb nombrosos personatges i va prendre moltes fotografies. Va aprofitar també per a fruir amb les dones de totes les latituds.
 
=== Simenon i la regió de La Rochelle ===
 
En l'obra de Simenon, trenta-quatre novel·les i novel·les curtes se situen o evoquen la ciutat de [[La Rochelle]].
 
Simenon va descobrir [[La Rochelle]] el [[1927]] de camí de les seves vacances a l'illa d'[[Aix]], quan fugia de la perillosa atracció de [[Joséphine Baker]], de la qual era amant. En aquest any va descobrir també la passió pel mar i és en el decurs d'una travessia amb vaixell que va desembarcar als molls de [[La Rochelle]] per prendre un glop al ''cafè de la Paix'' que després esdevindrà el seu quarter general i escenari central de la seva novel·la ''Le Testament Donnadieu''. És en aquest cafè on, en assabentar-se de la declaració de guerra el [[1939]], va demanar una ampolla de [[xampany]] i va dir: ''Almenys així estarem segurs que aquesta no la beuran els alemanys!''.
 
Va instal·lar-se a La Rochelle, on neix el seu primer fill.
 
=== Simenon després de la guerra ===
 
Simenon va passar la guerra a la [[Vendée]] i va correspondre sovint amb [[André Gide]]. El [[1945]], en finalitzar la guerra, es va traslladar als [[Estats Units]], a [[Connecticut]] i recorrerà durant deu anys aquest continent immens, per tal de sadollar la seva curiositat i el seu apetit per la vida. Durant aquests anys nord-americans va visitar [[Nova York]], [[Florida]], [[Arizona]], [[Califòrnia]] i tota la costa est, milers de motels, de rutes i de paisatges grandiosos. Descobrirà els nous mètodes de la policia i de la justícia i coneixerà la seva segona esposa, la canadenca Denise Ouimet, 17 anys més jove que ell. Simenon viurà amb ella una relació apassionada de sexe, de gelosia i de disputes alcohòliques.
 
El [[1952]], és rebut a l'[[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique]]. Va tornar definitivament a [[Europa]] el [[1955]]. Després d'un període animat a la [[costa Blava]], on va tractar amb la ''[[jet-set]]'', va instal·lar-se a [[Lausana]] ([[Suïssa]]).
 
El [[1972]], va renunciar a la novel·la, però sense deixar l'escriptura i l'exploració dels meandres de l'esperit humà, en començar per ell mateix, una llarga autobiografia de 21 volums, dictada al seu petit magnetòfon.
 
El suïcidi de la seva filla Marie-Jo va endolar els seus últims anys.
 
== Obres ==
 
=== Obres protagonitzades per Maigret ===
 
* ''Pietr-le-Letton'' ([[1931]]) – ''Pietr el letó'' (Columna, [[1992]])
* ''Le charretier de la Providence'' ([[1931]]) – ''El carreter de La Providència'' ([[Edicions 62]], [[1965]])
* ''M. Gallet décédé'' ([[1931]])
* ''Le pendu de Saint-Pholien'' ([[1931]]) – ''El penjat de Saint-Pholien'' (Edicions 62, [[1964]])
* ''La tête d'un homme (L'homme de la Tour Eiffel)'' ([[1931]]) – ''La pell d'un home'' (Edicions 62, [[1964]])
* ''Le chien jaune'' ([[1932]]) – ''El gos groc'' (Edicions 62, [[1967]]); ''El gos groc'' (Quaderns Crema, [[2012]])
* ''La nuit du carrefour'' ([[1931]]) – ''La nit de la cruïlla'' (Edicions 62, [[1966]])
* ''Un crime en Hollande'' ([[1931]]) – ''Un crim a Holanda'' (Columna, [[1996]])
* ''Au rendez-vous des Terre-Neuves'' ([[1931]])
* ''La danseuse du Gai-Moulin'' ([[1931]])
* ''La guinguette à deux sous'' ([[1932]])
* ''L'ombre chinoise'' ([[1932]]) – ''L'ombra xinesa'' (Edicions 62, [[1967]])
* ''L'affaire Saint-Fiacre'' ([[1932]])
* ''Chez les Flamands'' ([[1932]])
* ''Le port des brumes'' ([[1932]]) – ''El port de les boires'' (Edicions 62, [[1972]])
* ''Le fou de Bergerac'' ([[1932]]) – ''El boig de Bergerac'' (Àrea, [[1989]])
* ''L'écluse no. 1'' ([[1933]])
* ''Maigret'' ([[1934]])
* ''Liberty Bar'' ([[1937]]) – ''Liberty Bar'' (Edicions 62, [[1965]])
* ''Une erreur de Maigret'' ([[1938]])
* ''L'amoureux de Madame Maigret'' ([[1938]])
* ''Stan le tueur'' ([[1938]])
* ''L'Auberge aux noyés'' ([[1938]])
* ''La péniche aux deux pendus'' ([[1938]])
* ''L'affaire du Boulevard Beaumarchais'' ([[1938]])
* ''La fenêtre ouverte'' ([[1938]])
* ''Monsieur Lundi'' ([[1938]])
* ''Jeumont, 51 minutes d'arrêt'' ([[1938]])
* ''Les larmes de bougie'' ([[1938]])
* ''Rue Pigalle'' ([[1938]])
* ''La vieille dame de Bayeux'' ([[1938]])
* ''L'Étoile du Nord'' ([[1938]])
* ''Tempête sur la Manche'' ([[1938]])
* ''Mademoiselle Berthe et son amant'' ([[1938]])
* ''L'improbable Monsieur Owen'' ([[1938]])
* ''Ceux du Grand Café'' ([[1938]])
* ''Le notaire du Châteauneuf'' ([[1938]])
* ''L'Homme dans la rue'' ([[1939]])
* ''Vente à la bougie'' ([[1939]])
* ''La maison du juge'' ([[1940]])
* ''Les caves du Majestic'' ([[1942]])
* ''Cécile est morte'' ([[1942]])
* ''Menaces de mort'' ([[1942]])
* ''Signé Picpus'' ([[1944]]) – ''Signat Picpus'' (Edicions 62, [[1968]])
* ''Félicie est là'' ([[1944]])
* ''L'Inspecteur Cadavre'' ([[1944]])
* ''La pipe de Maigret'' (juny del [[1945]])
* ''Maigret se fâche'' (agost del [[1945]]
* ''Le témoinage de l'enfant de chœur'' ([[1946]])
* ''Maigret à New York'' (març del [[1946]])
* ''Le client le plus obstiné du monde'' (maig del [[1946]])
* ''Maigret et l'inspecteur malgracieux'' (maig del [[1946]])
* ''On ne tue pas les pauvres types'' (agost del [[1946]])
* ''Sous peine de mort'' (novembre del [[1946]])
* ''Les vacances de Maigret'' (novembre del [[1947]]) – ''Les vacances de Maigret'' (Columna, [[1996]])
* ''Maigret et son mort'' (gener del [[1948]]) – ''Maigret i el seu mort'' (Àrea, [[1990]])
* ''La première enquête de Maigret, 1913'' (octubre del [[1948]])
* ''Mon ami Maigret'' (febrer del [[1949]])
* ''Maigret chez le coroner'' (juliol del [[1949]])
* ''L'amie de Mme Maigret'' (desembre del [[1949]])
* ''Un Noël de Maigret'' (maig del [[1950]])
* ''Les mémoires de Maigret'' (setembre del [[1950]]) – ''Les memòries de Maigret'' (Columna, [[2004]])
* ''Maigret et la vieille dame'' (desembre del [[1950]])
* ''Maigret au «Picratt's»'' (desembre del [[1950]])
* ''Maigret en meublé'' (febrer del [[1951]])
* ''Maigret et la grande perche'' (maig del [[1951]])
* ''Maigret, Lognon et les gangsters'' (setembre del [[1951]]) – ''Maigret, Lognon i els gàngsters'' (Àrea, [[1989]])
* ''Le revolver de Maigret'' (juny del [[1952]])
* ''Maigret et l'homme du banc'' ([[1953]]) – ''Maigret i l'home del banc'' (Àrea, [[1989]])
* ''Maigret a peur'' (març del [[1953]])
* ''Maigret se trompe'' (agost del [[1953]])
* ''Maigret à l'école'' (desembre del [[1953]]) – ''Maigret a l'escola'' (Àrea, [[1990]])
* ''Maigret et la jeune morte'' (gener del [[1954]])
* ''Maigret chez le ministre'' (agost del [[1954]]) – ''Maigret i el ministre'' (Bromera, [[1989]])
* ''Maigret et le corps sans tête'' (gener del [[1955]])
* ''Maigret tend un piège'' (juliol del [[1955]])
* ''Un échec de Maigret'' (març del [[1955]])
* ''Maigret s'amuse'' (setembre del [[1956]]) – ''Maigret es diverteix'' (Àrea, [[1990]])
* ''Maigret voyage'' (agost del [[1957]])
* ''Les scrupules de Maigret'' (desembre del [[1957]])
* ''Maigret et les témoins récalcitrants'' (octubre del [[1958]])
* ''Une confidence de Maigret'' (maig del [[1959]])
* ''Maigret aux assises'' (novembre del [[1959]])
* ''Maigret et les vieillards'' (juny del [[1960]])
* ''Maigret et le voleur paresseux'' (gener del [[1961]]) – ''Maigret i el lladre mandrós'' (Àrea, [[1988]])
* ''Maigret et les braves gens'' (setembre del [[1961]])
* ''Maigret et le client du samedi'' (febrer del [[1962]]) – ''Maigret i el client del dissabte'' (Edicions 62, [[1968]])
* ''Maigret et le clochard'' (maig del [[1962]]) – ''Maigret i el vagabund'' (Àrea, [[1988]])
* ''La colère de Maigret'' (juny del [[1962]])
* ''Maigret et le fantôme'' (juny del [[1963]]) – ''Maigret i el fantasma'' (Àrea, [[1990]])
* ''Maigret se défend'' (juliol del [[1964]]) – ''Maigret es defensa'' (Àrea, [[1989]])
* ''La patience de Maigret'' (març del [[1965]])
* ''Maigret et l'affaire Nahour'' (febrer del [[1966]])
* ''Le voleur de Maigret'' (novembre del [[1966]])
* ''Maigret à Vichy'' (setembre del [[1967]])
* ''Maigret hésite'' (gener del [[1968]])
* ''L'ami d'enfance de Maigret'' (juny del [[1968]])
* ''Maigret et le tueur'' (abril del [[1969]])
* ''Maigret et le marchand de vin'' (setembre del [[1969]]) – ''Maigret i el comerciant de vins'' (Àrea, [[1989]])
* ''La folle de Maigret'' (maig del [[1970]])
* ''Maigret et l'homme tout seul'' (febrer del [[1971]])
* ''Maigret et l'indicateur'' (juny del [[1971]])
* ''Maigret et Monsieur Charles'' (febrer del [[1972]])
 
=== Obres sense la presència de Maigret ===
* ''Le relais d'Alsace'' (juliol del [[1931]]) – ''L'hostal d'Alsàcia'' (Edicions 62, [[1970]])
* ''Les fiançailles de M. Hire'' ([[1933]])
* ''Le coup de lune'' (([[1933]])
* ''L'assassin'' ([[1935]])
* ''45° à l'ombre'' ([[1936]])
* ''La mauvaise étoile'' ([[1936]]) –recull de narracions
* ''Le testament Donadieu'' ([[1937]])
* ''L'homme qui regardait passer les trains'' ([[1938]]) – ''[[L'home que mirava passar els trens]]'' ([[Edicions 62]], [[1964]])
* ''La Marie du port'' ([[1938]])
* ''Le bourgmestre de Furnes'' ([[1938]])
* ''La veuve Couderc'' ([[1940]])
* ''La vérité sur Bébé Donge'' ([[1940]])
* ''Les rapports du gendarme'' ([[1941]])
* ''Le voyageur de la Toussaint'' ([[1941]])
* ''Pedigree'' ([[1943]])
* ''L'aîné des Ferchaux'' ([[1943]])
* ''La révolte du Canari'' ([[1944]])
* ''Le deuil de Fonsine'' (janvier [[1945]])
* ''Madame Quatre et ses enfants'' (gener del [[1945]])
* ''Le Cercle des Mahé'' ([[1945]])
* ''Trois chambres à Manhattan'' ([[1946]])
* ''Un certain monsieur Berquin'' (agost del [[1946]])
* ''L'escale de Buenaventura'' (agost del [[1946]])
* ''Les petits cochons sans queue'' (novembre del [[1946]])
* ''Le petit restaurant des Ternes'' (gener del [[1947]])
* ''Le petit tailleur et le chapelier'' (març del [[1947]])
* ''La neige était sale'' ([[1948]]) – ''La neu era bruta'' (Àrea, [[1990]]; Quaderns Crema, [[2014]])
* ''Le fond de la bouteille'' ([[1949]]) – ''El fons de l'ampolla'' (Edicions 62, [[2003]])
* ''Les fantômes du chapelier'' ([[1949]]) – ''Els fantasmes del barretaire'' (Àrea, [[1990]])
* ''Le temps d'Anaïs'' ([[1950]]) – ''Anaïs'' (Àrea, [[1988]])
* ''Les volets verts'' ([[1950]])
* ''Sept petites croix dans un carnet'' (setembre del [[1950]]) – ''Set creus en un quadern'' (Columna, [[1991]])
* ''La mort de Belle'' ([[1951]])
* ''Antoine et Julie'' ([[1952]])
* ''Le grand lot'' ([[1953]])
* ''Le grand Bob'' ([[1954]])
* ''Le passage de la ligne'' ([[1958]])
* ''Dimanche'' ([[1958]])
* ''La vieille'' ([[1959]])
* ''Betty'' ([[1960]]) - [[Betty|adaptada al cinema]]
* ''Le train'' ([[1961]])
* ''Les anneaux de Bicêtre'' ([[1962]])
* ''Le petit saint'' ([[1964]])
* ''La chambre bleue'' ([[1964]])
* ''Le train de Venise'' ([[1965]])
* ''La mort d'Auguste'' ([[1966]])
* ''Le chat (El gat)'' ([[1966]]) - ''El gat'' (Quaderns Crema, [[2012]])
* ''Le riche homme'' ([[1970]])
* ''Quand j'étais vieux'' ([[1970]])
* ''Lettre à ma mère'' ([[1974]])
* ''L'homme de Londres'' ([[1976]]) – ''L'home de Londres'' (Edicions 62, [[1967]])
 
== Referències ==
{{commonscat}}
 
{{referències}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Simenon, Georges}}
22.876

modificacions