El virgo de Vicenteta: diferència entre les revisions

 

==Obra==

 

Per la seua gosadia i pels apunts escènics hilarants, sembla més una obra concebuda per ser llegida més que no representada, la qual cosa és coherent amb la moral de l'època. Així, ''El virgo de Vicenteta'' seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors benestants de València i el seu entorn. [[Joan Fuster]], en el prefaci a una edició de l'obra publicada pel setmanari ''[[El Temps]]''<ref>L'edició, en un fullet de tapes roges que es va regalar amb un número de la revista, va comptar amb el suport financer de la Generalitat Valenciana. Utilitza el text corregit que [[Manuel Sanchis Guarner]] i Alfons Llorenç Gadea van enllestir per a una altra edició, clandestina i casolana, de 50 exemplars l'any 1971. A l'edició d{{'}}''El Temps'' no hi consta la data.</ref> defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora sinó en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant una obra del [[Marquès de Sade]]. Fuster no deixa de reconèixer el caràcter sorprenent d'alguns passatges, més pròxims al [[teatre de l'absurd]] de [[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del segle XIX. L'obra és farcida de referències agroeròtiques, molt habituals entre els valencians, i atorga tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrgans sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarg etcètera. Bernat i Baldoví hi arriba a fer una paròdia completa del cèlebre [[La vida es sueño|soliloqui de Segimundo]] ([[Calderón de la Barca]]).