Ra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.103.170.101. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
→Història: Afegides dades i referència |
||
Línia 5:
A causa de la seva importància, se li atribueixen diverses històries i mites diferents al llarg de la història. Així, per exemple, a partir de la cinquena dinastia (2400 aC) es va fusionar amb el déu [[Amon]], per acabar esdevenint [[Amon-Re|Amon-Ra]]. O bé s'uneix amb [[Horus]], per acabar sent [[Re-Harakhti|Ra-Harakhti]].
Ra conservà la supremacia durant segles, excepte durant el temps d'[[Akhenaten]] (1350-1334 aC), quan el culte [[Monoteisme|monoteista]] a [[Aton]] s'imposà en el [[Antic Egipte|Regne d'Egipte]].
Linha 14 ⟶ 12:
== Història ==
Ra és considerat com la [[deïtat]] suprema qui, regulava el pas de les hores, dies, mesos, anys i estacions, portava ordre a l'univers i feia possible la vida a la terra com a font essencial d'energia<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Littleton|nom=C.Scott|títol=Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling.|url=|edició=|llengua=anglès|data=2002|editorial=Duncan Baird Publishers|lloc=Londres|pàgines=22,24|isbn=9781903296370}}</ref>. Ra també fou pare de les dues primeres divinitats, [[Llista de personatges de la mitologia egípcia#S|Shu]] i [[Tefnut]], i avi de [[Geb]] i [[Nut]], els fills dels quals eren [[Osiris]] i [[Isis]], [[Seth]] i [[Nephthys]], respectivament.
A principis de l'[[Imperi Antic|Imperi antic]], Ra era només una de les diverses deïtats solars existents, però vers el 2400 aC s'havia convertit en el déu oficial dels faraons, que es consideraven els seus fills, i fins i tot les seves reencarnacions. Durant la dinastia V, fou elevat a deïtat nacional i posteriorment vinculat al déu tebà [[Amon]], per a convertir-se en [[Amon-Ra]], la principal deïtat del panteó egipci.▼
▲A principis de l'[[Imperi Antic|Imperi antic]], Ra era només una de les diverses deïtats solars existents, però vers el 2400 aC s'havia convertit en el déu oficial dels faraons, que es consideraven els seus fills, i fins i tot les seves reencarnacions, sent el primer en introduir el títol de ''Fill de Ra'', el faraó [[Djedefre]] a la [[Dinastia IV d'Egipte|IV dinastía]]<ref name=":0" />. Durant la [[Dinastia V d'Egipte|dinastia V]], fou elevat a deïtat nacional i posteriorment vinculat al déu tebà [[Amon]], per a convertir-se en [[Amon-Ra]], la principal deïtat del panteó egipci.En aquest periode es van construir molts grans temples dedicats al deu del sol<ref name=":0" />.
Durant l'Imperi Mitjà, la seva importància va cedir davant l'apogeu del culte a [[Osiris]], si bé a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] fou identificat com el déu local Amon sota la forma d'Amon-Ra, venerat com a "únic creador de la vida".
Línia 24:
== Mitologia ==
=== L'ascens de Ra al cel ===
Als inicis dels temps, després que el mon fos creat, Ra vivia a la terra com a rei de tots els éssers, inclosos els déus. El seu regnat era plàcid i la seva única tasca consistia en sortir de tant en tant amb alguns déus menors per inspeccionar els seus dominis. Quan Ra va créixer va començar a abandonar les seves obligacions, el que va fer que alguns humans dubtessin de la seva capacitat com a governant. Això el va enfadar molt i va enviar el seu [[Ull de Ra|Ull]], en la forma de la deessa [[Hathor]] per destruir als qui dubtaven d'ell<ref name=":0" />.
Després de venjar-se va decidir abandonar el mon i anar a viure al cel però en el viatge es va adonar que la humanitat estava lluitant culpant-se els uns als altres de la pèrdua del sol apareixent la bel·licositat com un mal endèmic a la terra<ref name=":0" />.
Al veure això, Ra va decidir fer dues bones accions per mitigar la seva marxa:
1- Va anomenar al déu [[Thot]] com a ajudant perquè vigiles durant les hores de nit mentre ell viatjava a través del [[Duat]]. Les tasques de Toth eren molt importants, per una banda mantindre l'ordre i la justícia a la terra, regalar a la humanitat el coneixement en l'escriptura (en forma de [[Jeroglífic|jeroglífics]]) i, per sobre de tot, posar llum en el cel nocturn, motiu per el que va crear la [[lluna]]<ref name=":0" />.
2- Senyalar un rei per prendre el seu lloc a la terra. Els primers escollits van ser déus: [[Shu (divinitat)|Shu]] (déu de l'aire), [[Geb]] (déu de la terra) i [[Osiris]] (Senyor de l'[[inframón]]) però a partir d'aquí els escollits ja van ser éssers humans explicant així com els [[Faraó|faraons]] van guanyar un estatus diví per herència<ref name=":0" />.
=== Altres mites ===
Ra, el déu sol, adopta tres formes fonamentals:
Linha 30 ⟶ 42:
* [[Aton]], un vell amb bastó que representa el sol de l'ocàs.
Cada dia, quan el sol arriba fins a la muntanya Manu, la més occidental, la deessa del cel, [[Nut]], se l'engoleix, en el moment en què aquest déu inicia un perillós viatge per l'infern amb la seva barca nocturna. En aquest viatge, és assaltat pels [[dimoni]]s, i al cap d'aquests hi va [[Apofis (mitologia)|Apofis]], el seu enemic, que, segons un dels mites, és creat en el mateix moment que Ra i te forma de serp. Just abans de l'alba, Apofis realitza el seu atac més furibund. Cada nit, Ra, en forma de gat, li ha de tallar el cap a la serp, abans de tornar a néixer en l'Orient, de Nut, la mare universal. Seguidament, s'eleva i travessa el cel fins a l'ocàs, a on Apofis l'espera de nou. Si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer Ra, el sol no sortiria.
El cicle diari de [[mort]] i [[resurrecció]] simbolitza el cicle vital de la humanitat que, després de la mort, confia en un nou naixement. Des de l'imperi Mitjà, a Ra, el visible déu sol, se li associa una divinitat invisible, [[Ammon]] "l'ocult" que, conjuntament, com Ammon-Ra, és adorat com a rei de tots els déus.
| |||