Valles Marineris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
- {{Coord|13.9|S|59.2|W|globe:Mart|display=title}}
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
{{AGE}}
'''Valles Marineris''' (en [[llatícatalà]] «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de [[Congost (hidrografia) |congostos]] (''[[vallis|valles]]'') que travessa l'equador de [[Mart (planeta)|Mart]] just a l'est de la regió de [[Tharsis]]. El seu nom és un homenatge a la sonda de la [[NASA]] ''[[Mariner 9]]'', que va descobrir aquest important tret de la superfície marciana en el seu vol orbital de [[1972]]. Les seves dimensions són de 4.500 km de longitud, 200 km d'amplària i 11 km de profunditat màxima, arribant a cobrir un quart de la circumferència equatorial del planeta. És, en comparança, deu vegades més llarg, set vegades més ample i set vegades més profund que el ''[[Gran Canyó]]'' del [[riu Colorado]] a [[Arizona]] i és el conjunt de congostos més gran que es coneix al [[Sistema Solar]].
 
El sistema de congostos de Valles Marineris comença a l'oest a la regió denominada [[Noctis Labyrinthus]], donant pas cap a l'est a les zones anomenades [[Tithonium Chasma]], [[Ius Chasma]], [[Melas Chasma]], [[Candor Chasma]], [[Ophir Chasma]], [[Coprates Chasma]], [[Ganges Chasma]] i [[Eos Chasma]], per finalitzar en un canal de desguàs, excavat en un terreny caòtic, que desemboca a les planures de l'hemisferi nord. Molts especialistes opinen que ''Valles Marineris'' és una gegantina «esquerda» tectònica de la superfície marciana, formada durant el procés de refredament del planeta i afectada per l'elevació de l'escorça que va suposar el sorgiment dels altiplans de Tharsis a l'oest, i ampliada pels processos d'[[erosió]]. No obstant això, prop de les vores orientals del congost s'aprecien diversos canals que van poder haver estat originats per cursos d'[[aigua]] o [[diòxid de carboni]] líquid.