Domènec Mas i Serracant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
la data de defunció trobada a l'hemeroteca de La Vanguardia http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/07/28/pagina-11/33121645/pdf.html?search=%22serracant%22
enllaços i dates de naixement i mort
Línia 1:
{{infotaula persona}}<ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6CVK-C?i=1&wc=QZ7W-X5S%3A335015101%2C335015102%2C335488801&cc=2015324|títol=|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>[[Fitxer:Cançons per la mainada, Guimerà-Mas Serracant.jpg|thumb|dreta|280px|Coberta d'un recull de cançons amb música de '''Domènec Mas i Serracant''' i lletres d'[[Àngel Guimerà]]]]
'''Domènec Mas i Serracant''' ([[Barcelona]], [[1 de gener]] del [[1866]] –19– [[19 de desembre]] del [[1944]]) va ser organista, [[mestre de capella]] i compositor.<ref>{{ref web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6CVK-C?i=1&wc=QZ7W-X5S%3A335015101%2C335015102%2C335488801&cc=2015324|títol=Genealogia, a familysearch|consulta=19 de juny del 2018}}</ref><ref>{{ref publicació|títol=Necrológicas|publicació=La Vanguardia Española|data=28.12.1944|pàgina=11|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/07/28/pagina-11/33121645/pdf.html?search=%22serracant%22}}</ref>
 
== Biografia ==
Inicià el seu l'aprenentatge musical com a membre de l'Escolania de la [[catedral de Barcelona]], amb el mestre de capella [[Josep Marraco i Ferrer|Marraco]]. Posteriorment estudià amb [[Enric Granados i Campiña|Enric Granados]], [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Càndid Candi i Casanovas|Càndid Candi]], [[Llorenç Bou]] i [[Gabriel Balart i Creuhet|Gabriel Balart]].
 
Després de ser organista de la parròquia de Sant Agustí, des del 1895 va ser mestre de capella de [[Sant Pere de les Puel·les]] de Barcelona (encara ho era el 1921); a la seva escolania hi va tenir d'escolà i deixeble el futur músic i compositor [[Joan Llongueres i Badia|Joan Llongueres]]. També va ser mestre de música a l'[[abadia de Montserrat]], on tingué d'alumne [[Fèlix Ràfols Ràfols|Fèlix Ràfols]].
 
Va ser sub-director de l<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[Acadèmia Granados]]'' des de la seva fundació el 1901, així com de l<nowiki>{{'</nowiki>}}''Acadèmia Marshall'' que la succeí en fer-se'n càrrec [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], i va ensenyar-hi matèries com piano, harmonia, contrapunt o composició, almenys fins al 1927. Fou professor de diversos músics i/o compositors d'anomenada, com [[Joan Baptista Lambert i Caminal|Joan Baptista Lambert]], [[Joan Maria Thomàs i Sabater|Joan Maria Thomàs]], [[Antoni Massana i Bertran|Antoni Massana]], [[Josep Sancho i Marraco]], [[Rossend Llates i Serrat|Rossend Llates]], [[Jaume Banet i Illa|Jaume Banet]], [[Joan Borràs i de Palau]], [[Francesca Madriguera i Rodon|Paquita Madriguera]], [[Miquel Augé i Vila|Miquel Augè]] i [[Josep Maria Vidal i Torrens]]. Es conserva una versió primerenca de les ''Impressions Simfòniques'' de [[Juli Garreta i Arboix|Juli Garreta]] que l'autor hauria sotmès a Mas i Serracant per a crítica o consell.<ref>{{ref-web|url=http://www.riusfrancesc.com/garreta-ferestec-i-autodidacte.pdf|títol=Juli Garreta: Feréstec i autodidacta?<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
Com a compositor es dedicà preferentment a la música religiosa, i fou autor d'una ''Missa de Glòria'' molt interpretada en el primer terç del segle XX. Compongué una notable col·lecció de peces per a 2 veus i orgues que reuní en els dos volums ''Del Cantemus Domino''. També conreà el cant coral (amb Joan Llongueres havia co-dirigit els cors ''Escola Jordiana'' i ''Orfeó Canigó'' el 1903), amb gran nombre de composicions i harmonitzacions de cançons populars catalanes, que aplegà en diversos reculls de cançons religioses i profanes. Amb Josep Noguer, fundà i dirigí la ''Revista parroquial de música sagrada'', que publicà la Llibreria Litúrgica de Barcelona entre 1927-1936, i la revista en castellà ''España sacro musical: revista mensual hispano-americana'', de la Llibreria Casulleras (1930-1936?). Publicà textos a altres revistes especialitzades, com ''Vibracions'' (1929-1930).<ref>{{ref-web|url=https://ddd.uab.cat/record/13367|títol="Revista Catalana de Música" i "Vibracions"<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
Línia 53:
* ''Pange lingua'', per a quatre veus mixtes i orgue
* ''El pardal'', per a quatre veus mixtes, soprano i baríton
* ''Poema a la Virgen'' (1912), per a cor amb lleslletra de [[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Josep Maria de Sagarra]]
* ''El rossinyol'', sardana coral
* ''Sacris solemnis'', a 4 veus
* ''Salve Regina'', per a cor infantil
* ''[[Els segadors|Els Segadors]]'', per a cor
* ''Somni'', per a piano
* ''Stabat Mater'', a 2 veus i orgue
Línia 66:
* ''Vexilla Regis'', per a tres veus i orgue
 
=== Cançons sobre lletres de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] ===
''A Jesús, càntic al Sagrat Cor'', ''A la Verge de Montserrat'', ''A Maria'', ''Adéu al maig'', ''Al Cel'', ''Al Cor de Jesús'', ''Alabances al Santíssim'', ''Amar o morir'', ''Anem a Betlem'', ''Cançó de l'Estrella'', ''Cançó de la Moreneta'', ''Cançó de pastors'', ''Cançó eucarística'', ''Càntic'', ''Cobles al Cor de Maria'', ''Cobles del Cor de Jesús'', ''Les colometes volen'', ''La Comunió diària'', ''La confessió'', ''Convit de Jesús'', ''La creu'', ''Darrera hora'', ''Després de combregar'', ''La Divina Pastora'', ''Enyorança'', ''Eternitat'', ''La Glòria'', ''Glòria a Maria'', ''Goigs a la Verge de Montserrat'', ''Jesús als homes'', ''Jesús als nois'', ''Jesús als pecadors'', ''Jo sóc filla de Maria'', ''Maria al cel guia'', ''La mort'', ''La nadala'', ''Oh, Maria'', ''El pecador a Jesús'', ''Per què miro les estrelles'', ''Què t'he fet, oh poble meu'', ''Recorda't que ets pols'', ''Sagrari de l'Altíssim'', ''Salvació de l'ànima'', ''El Sant Nom de Jesús'', ''Sobre el pit'', ''Veniu a Maria'', ''La Verge a ses filles'', ''Virolai a la Verge de Montserrat''
 
Línia 73:
(selecció)
* ''La canço popular a tret de mainada: recull de dotze cançons populars catalanes'' Barcelona: Iberia Musical, s.d. (diversos tiratges, un és del 1950)
* [[Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres]], autor dels textos i dels dibuixos, música de Mas i Serracant ''Cançons per a la mainada'' Barcelona: Empòrium, s.d.
* Joan Guasch, harmonitzacions de Domènec Mas ''Cançons populars catalanes'' Barcelona: Univers Musical, 1901
* ''Del Cantemus Domino: colección de cánticos religiosos...con textos latín, castellano y catalán, harmonizados en su mayoría por Domingo Mas y Serracant'' Barcelona: Musical Empòrium, s.d.