Unió Democràtica Aranesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20:
El càrrec de [[síndic d'Aran]] va estar ocupat per [[Amparo Serrano Iglesias]], d'UDA, del 1993 al 1995.
==Ideologia==
Els trets identitaris més reconeguts del partit eren el seu municipalisme, el [[nacionalisme aranès]] i la [[democràcia cristiana]], com el seu soci català, l'UDC.
==Història==
===Inicis===
Segons un fulletó propagandístic de la formació "''UDA és un partit que va néixer de la voluntat d'un grup de persones que van veure necessària la creació d'una nova opció política que competís a nivell comarcal i municipal amb els grups polítics ja existents.''" Poc després de la fundació, el [[7 de novembre]] de [[1986]], data de creació segons el partit però que no coincideix amb la data del registre de partits polítics, UDA signà un acord de col·laboració amb [[Unió Democràtica de Catalunya]], fet que comportà la creació de la ''Coalició Aranesa-[[Convergència i Unió]]''.<ref>https://ddd.uab.cat/pub/honsaran/veuuni/veuuni_a1998n1.pdf</ref>
===Dins de "Coalició Aranesa-Convergència i Unió" (1987-1993)===
Amb aquella coalició, UDA aconseguí la majoria d'ajuntaments del país, entre d'ells el de la capital, [[Viella i Mitjaran]], així com el govern i la presidència del Consell Comarcal d'Aran, antecesor de l'actual [[Consell General d'Aran]], que va recaure en Josep Calbetó, alcalde de Viella i president d'UDA.
Des d'aleshores, els resultats dins de la coalició van ser prou bons, guanyant en molts ajuntament que fins llavors eren d'[[Unitat d'Aran]]. La coalició va guanyar les primeres eleccions al Consell General d'Aran, l'any 1991, sent elegida Síndica na [[Pilar Busquets]], de [[Convergència Democràtica Aranesa|PDA/CDA]]. Dos anys després, l'any 1993, per desavinences la coalició es va trencar i l'UDA, encapçalada per n'[[Amparo Serrano Iglesias]] va presentar una moció de censura contra la Síndica Busquets, amb el suport d'UA.
===1ra trajectòria en solitari (1993-1999)===
A partir d'aquell moment, n'Amparo Serrano passà a ser Síndica d'Aran, governant fins el 1995, any en que UDA es va presentar en solitari per primera vegada a les eleccions al [[Eleccions al Consell General d'Aran de 1995|Consell General]] i a les municipals amb una llista encapçalada per la fins llavors Síndica Serrano. En aquelles eleccions, la formació va aconseguir dos escons al Consell General, tots dos per la demarcació de [[Castièro]].
===Dins d'"Unió Popular Aranesa" (1999-2000)===
L'any 1999 i de cara a les [[Eleccions al Consell General d'Aran|eleccions]], el partit va pactar una coalició amb el [[Partit Popular (Espanya)|PP]] que s'anomenaria '''Unió Popular Aranesa''', presentant com a cap de llista en Josep Calbetó, antic President Comarcal i alcalde de Viella. Aquesta aliança va fer que un sector d'UDA, descontent amb el pacte amb el PP, sortira del partit, entre d'ells, la ex-Síndica Amparo Serrano que va declarar que no podia participar en un projecte que no fóra nacionalista aranès i la qual va constituïr un sector d'[[Unió Democràtica de Catalunya|UDC]] a la Vall d'Aran que es presentà a les eleccions sota el nom d'Amassadi per Aran (AxA).<ref>https://ddd.uab.cat/pub/honsaran/diaeth/diaeth_a1999m4d15n81.pdf</ref> Els resultats de la coalició no van ser els esperats, obtenint uns resultats menors als d'UDA el 1995 tant al Consell General com a les municipals. Tot i això, Josep Calbetó va obtindre acta de Conseller.
===2na trajectòria en solitari i dissolució (2000-2007)===
Només un any després d'haver-se constituït la coalició, la gestora del Partit Popular de la Vall d'Aran va demanar a la direcció del partit a Catalunya trencar la coalició per discusions entre les dues formacions. A partir d'aleshores, UDA tornà a actuar com un partit independent, presentant-se a les eleccions al Consell General de 2003, on no aconseguí representació i a les municipals, on aconseguí un regidor a l'ajuntament de Viella. L'any 2007, pocs mesos abans de les eleccions al Consell General i davant les espectatives, el partit va decidir disoldres i integrar-se en el Partit Popular per participar en les eleccions junts, com un sól partit.
==Resultats electorals==
===[[Conselh Generau d'Aran]]===
| |||