Diferència entre revisions de la pàgina «Divisió Blava»

cap resum d'edició
m ({{Referències|2}} --> {{Referències}})
La Divisió va sofrir greus pèrdues als fronts de Leningrad i de Nóvgorod, tant per combat com per l'acció del fred. A partir de maig de [[1942]] hi arribaren més efectius per a cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. En total, fins a 46.000 homes van servir al front rus.
 
Després de la caiguda del front a la [[Batalla de Stalingrad]], la situació canvià i es desplegaren tropes alemanyes en comptes de les espanyoles. Això coincidí amb el relleu del comandament de la divisió, assignat al general [[Emilio Esteban Infantes]], i els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] pressionaren el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de [[1943]], van concloure amb una ordre de [[repatriació]] esglaonada a partir del [[10 d'octubre]]. Les baixes de la divisió havien estat de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
 
Franco provà de dolcificar la retirada davant Hitler: en comptes de liquidar directament la intervenció espanyola, ho presentà com a reducció; així, la Divisió Blava es transformà en una unitat menor, sota el nom de ''Legión Española de Voluntarios'', usualment coneguda com a ''Legión Azul'', sempre dins la Wehrmnacht, que es componia—forçosament—dels soldats que duguessin menys de deu mesos de servei; en total, uns tres mil homes com a màxim. Quan resultà del tot evident que el Tercer Reich perdria la guerra, Franco acabà dissolent i repatriant també la ''Legión Azul'' (març 1944).
Usuari anònim