Civilització maia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 194.158.78.188. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 4:
Els '''maies''' eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és [[Mèxic]] i a l'[[Amèrica Central]], establint una de les cultures ''mesoamericanes'' més importants abans de l'arribada dels castellans. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la [[llengua maia]]. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]] i en cinc estats del sud-est de [[Mèxic]]: [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatán]], amb una [[història]] d'aproximadament 3.000 anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 [[llengües maies]] diferents. Parlar dels "antics maies" és referir-se a la història d'una de les cultures [[Mesoamèrica|mesoamericanes]] precolombines més importants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lustra la vida d'aquesta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el [[Popol Vuh]], els diversos llibres del Chilam Balam, en són mostra. El que sí que va ser destruït amb la conquesta és el model de [[civilització]] que fins a l'arribada dels primers espanyols, havia generat tres mil·lennis d'història. La [[Conquesta d'Amèrica|conquesta espanyola]] dels pobles maies no es va consumar fins al [[1697]], amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual [[Guatemala]]). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de [[Porfirio Díaz]] va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes. Els maies van fer grans i impressionants construccions des del Preclàssic mitjà i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localitzades a la Conca del Mirador, al nord del Petén, i durant el Clàssic, les conegudes [[ciutat]]s de [[Tikal]], Quiriguá (ambdues les primeres a ser declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], el 1979 i 1981 respectivament), Palenque, Copán, Río Azul, Calakmul, Comalcalco (construïda de maó cuit), així com Ceibal, Cancuén, Machaquilá, Dos Pilas, Uaxactún, Altún Ha, Piedras Negras i molts altres llocs en l'àrea. Es pot classificar com un imperi, però no se sap si al moment de la colonització van imposar la seva cultura o si va ser fruit de la seva organització en [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] independents, la base era l'[[agricultura]] i el [[comerç]]. Els monuments més notables són les [[piràmides]] que van construir en els seus centres [[Religió|religiosos]], al costat dels palaus dels seus governants (llocs de govern i residència dels nobles), sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'[[estuc]]. Altres restes [[Arqueologia|arqueològiques]] importants inclouen les lloses de [[pedra]] tallada usualment anomenades esteles (els maies en deien ''tetun'', 'tres pedres'), que mostren efígies dels governants al costat de textos [[logograma|logogràfics]] que descriuen les seves genealogies, entronitzacions, victòries militars, i altres èxits. La ceràmica maia està catalogada com una de les més variades, fines i elaborades del món antic. Els maies participaven en el [[comerç]] a llarga distància a [[Mesoamèrica]], i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el [[Jade (mineral)|jade]], el [[cacau]], el [[blat de moro]], la [[sal (condiment)|sal]] i l'[[obsidiana]].
== Història ==
Durant els segles [[segle VIII|VIII]] i [[segle IX|IX]] la cultura maia va entrar en decadència, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, la sequera, o alguna combinació d'aquests factors són freqüentment suggerits com els motius de la decadència. Existeix evidència arqueològica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals. El primer contacte dels [[espanya|espanyols]] quan arribaren a [[Mèxic]] fou amb els maies, aleshores aquests pagaven tribut als [[asteca|asteques]] que conqueriren tota la regió. Els monuments més notables són les piràmides esglaonades que van construir en els seus llocs religiosos, les pistes de joc, les plataformes cerimonials i els observatoris.
=== Preclàssic maia ===
També anomenat ''Període Agrícola'', hi ha un debat sobre els anys d'inici i fi d'aquest interval de temps, el més acceptat en aquest cas, per a l'àrea maia, s'inicia aproximadament l'any 1000 aC i acabaria al voltant del 320. Durant aquest període es desenvolupa l'[[idioma maia]] i el poble maia adquireix experiència i construeix algunes grans ciutats.
Una teoria, basada en estudis de ceràmica, motiva a deduir que en el període Preclàssic la costa de l'Oceà Pacífic, des de l'est d'Oaxaca fins al Salvador va estar poblada pels ancestres dels mixe i popoluca actuals, d'un d'aquests és el grup dels maies que, cap al 1200 aC, van emigrar cap al Golf de Mèxic i van desenvolupar la civilització [[olmeca]] arqueològica. De fet, la ceràmica més antiga d'aquesta regió és d'un estil inconfusible anomenat ''Ocós'', originària del Pacífic de Guatemala, però uns 600 anys més antiga que l'olmeca.
Linha 21 ⟶ 23:
=== Període clàssic ===
També anomenat Període teocràtic, abarca des dels anys [[320]] al [[987]] dC, aproximadament. Rep aquest nom perquè al principi es va creure que va ser el grup sacerdotal el que va exercir el poder polític i que tota la vida econòmica, social i cultural es va desenvolupar entorn de la religió. Els grups sacerdotals, van tenir gran importància en el govern dels Estats maies del Clàssic; malgrat això, mai van ser dirigents. Hi havia una classe noble i, en tot cas, eren els guerrers qui concentraven el poder. La imatge dels maies com una societat governada per sacerdots va ser enderrocada quan es va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra les unes amb les altres. Es va incrementar notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica, la qual era practicada per grans contingents de pagesos, propiciant una complexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social.
[[Fitxer:Cobá, Nohoch Mul Pyramide.jpg|thumbnail|dreta|200px|Cobá.]]
Línia 53:
== La societat maia ==
=== Habitatge ===
Existeixen cases unifamiliars on vivien els pares i els fills els qui adoptaven a membres vells o joves de la família o fora d'ella (exemple: Tulum), També hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de [[Consanguinitat|llaços sanguinis]] comuns d'elevada posició social (exemple: els complexos residencials de Kohunlich). Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palmell a materials resistents com pedra i [[estuc]]. També l'habitatge podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitoris, la cuina, el celler) i podien construir altres estructures separades (tallers, banys, saunes) (exemple: Joia de Cerén). Dormien sobre unes plataformes baixes adossades als murs on col·locaven matalassos farcits de [[cotó]] (les hamaques van ser una adaptació de les xarxes de pesca, invent dels indígenes [[caribs]] d'[[Haití]] arribat a Yucatán amb l'arribada dels espanyols). Aquest tipus d'habitacions tenien poca ventilació i llum perquè no tenien finestres. Les habitacions van ser usades per dormir i guardar pertinences, els seus ocupants treballaven als afores i posseïen horts per a consum familiar. La gent comuna vivia al voltant de les ciutats, els materials que usaven eren renovables com el palmell chiit (per als sostres), la fusta, el bajareque i l'estuc (per les parets). Al centre de la ciutat habitaven els sacerdots i la noblesa als castells, piràmides i temples cerimonials.
=== La dona i la seva posició social ===
Linha 71 ⟶ 72:
== Comerç ==
El [[comerç]] va ser indispensable per a l'[[economia]] dels maies, ja que l'àrea geogràfica maia proveïa gran quantitat de productes, però tenien escassetat o absència d'altres. Durant el Clàssic es van desenvolupar grans mercats en les urbs, que es deien ''p'polom''. Després de la reorganització social de finals del Postclàssic es van desenvolupar els ''tianguis''. Entre els maies, els comerciants feien llargs i exhaustius recorreguts per poder abastir a petits comerciants que distribuïen de casa a casa els articles exclusius de certes zones com el [[Jade (mineral)|jade]], de la Vall del Riu Motagua a [[Guatemala]], la indipensable [[obsidiana]] de les fonts de l'altiplà de [[Guatemala]] com El Chayal i Ixtepeque, les prestigioses plomes del [[quetzal]], dels boscos ennuvolats de Guatemala, el [[cotó]] del nord-est, les petxines i el peix de les costes. També la [[sal (condiment)|sal]] del nord, i de fonts del riu Chixoy a l'Alta Verapaz, el cacau de Tabasco, Guatemala i Hondures, i el pedrenyal de la zona ''Puuc''. L'art també es va convertir en un objecte apreciat entre els nobles, i les [[ceràmiques]] policromes de llocs com Chamá i Nebaj a l'altiplà de Guatemala es van distingir per les seves fines obres que s'han trobat en molts llocs distants. Els grans comerciants adquirien gran prestigi i fama entre la noblesa maia i en algunes ocasions eren reclutats com a espies del rei.
=== Moneda ===
| |||