|
ES ALEMAN
{{Infotaula de polític
|tipus_infotaula = president
|nom =Vladímir Vladímirovitx Putin
|nom_original = Владимир Владимирович Путин
|nacionalitat = Rus
|imatge = Vladimir Putin (2017-07-08).jpg
|carrec = 2n i 4t [[President de Rússia]]
|inici = [[7 de maig]] de [[2012]]
|final =
|predecessor = [[Dmitri Medvédev]]
|successor =
|carrec2 =
|inici2 = [[7 de maig]] de [[2000]]
|final2 = [[7 de maig]] de [[2008]]
|predecessor2 = [[Borís Ieltsin]]
|successor2 = [[Dmitri Medvédev]]
|carrec3 = 21è [[Primer Ministre de Rússia]] <br /> {{mida|1= 10è de la República Federal (des de [[1991]]) }}
|inici3 = [[9 d'agost]] de [[1999]]
|final3 = [[7 de maig]] de [[2000]]
|a_etiqueta3 = President
|a_nom3 = [[Borís Ieltsin]]
|predecessor3 = [[Serguei Stepaixin]]
|successor3 = [[Mikhaïl Kassiànov]]
|carrec4 = 26è [[Primer Ministre de Rússia]] <br /> {{mida|1= 15è de la República Federal (des de [[1991]]) }}
|inici4 = [[8 de maig]] de [[2008]]
|final4 = [[7 de maig]] de [[2012]]
|a_etiqueta4 = President
|a_nom4 = [[Dmitri Medvédev]]
|predecessor4 = [[Víktor Zubkov]]
|successor4 = [[Dmitri Medvédev]]
|carrec5 = 8è Secretari del [[Consell de Seguretat de Rússia]]
|inici5 = [[29 de març]] de [[1999]]
|final5 = [[15 de novembre]] de [[1999]]
|predecessor5 = [[Nikolai Bordiuja]]
|successor5 = [[Serguei Boríssovitx Ivanov|Serguei Ivanov]]
| data_naixement = <!-- {{Data naixement|1952|10|7}} -->{{Data naixement i edat|1952|10|7}}
| lloc_naixement = {{bandera|URSS}} [[Leningrad]], [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RSFSR]] ([[Unió Soviètica]])
| data_defuncio = <!-- {{Data defunció i edat|yyyy|mm|dd|1952|10|7}} -->
| lloc_defuncio =
|conjuge = Liudmila Putina (divorciats des del 2013)
|partit_politic = [[Rússia Unida]]
|ocupacio = Polític
|religio = [[Església Ortodoxa Russa|Cristià ortodox rus]]
|signatura = Putin signature.svg
}}
'''Vladímir Vladímirovitx Putin''' (Владимир Владимирович Путин) {{pronunciació|rus|Ru-Vladimir_Vladimirovich_Putin.ogg}} ([[Leningrad]], [[URSS]], [[1952]]) és l'actual [[President de Rússia|President de la Federació Russa]]. Putin va formar part de la [[KGB|policia secreta soviètica]] (KGB) durant 16 anys i hi va assolir el grau de [[podpolkóvnik|Tinent Coronel]] abans de retirar-se per entrar en la política a la seva ciutat natal de [[Sant Petersburg]]. El 1991 es va traslladar a Moscou per unir-se a l'administració del president [[Borís Ieltsin]], on va ascendir ràpidament fins a convertir-se en [[president interí de la Federació de Rússia|president interí]] el 31 de desembre de 1999, quan Ieltsin va dimitir de manera inesperada. Putin va guanyar les [[Eleccions presidencials de Rússia del 2000|eleccions presidencials del 2000]] i va ser [[eleccions presidencials de Rússia del 2004|reelegit el 2004]]. L'existència de [[Constitució de Rússia|límits de mandat constitucionals]] va impedir que Putin es presentés a un tercer mandat presidencial consecutiu el 2008. [[Dmitri Medvédev]], el candidat guanyador, va nomenar Putin [[Primer Ministre de Rússia|Primer Ministre]] i va iniciar el període de l'anomenada «[[Duumvirat|tandemocràcia]]».<ref>{{ref-publicació|cognom=Hale|nom=Henry E.|autor2=Timothy J. Colton|data= 8 setembre 2009|títol=Russians and the Putin-Medvedev "Tandemocracy": A Survey-Based Portrait of the 2007–08 Election Season|publicació=The National Council for Eurasian and East European Research|editorial=Universitat de Washington|lloc=Seattle|url=http://www.ucis.pitt.edu/nceeer/2009_823-03_2_Hale.pdf|consulta=15 març 2012}}</ref>
El setembre de 2011, arran d'un canvi en la llei per ampliar el mandat presidencial de quatre anys a sis,<ref>Vassílieva, N. [http://www.chinapost.com.tw/international/2012/04/12/337618/Putin-claims.htm "Putin claims to support term limits as he readies to take helm for 3rd time"], ''[[China Post]]'' (12 abril 2012).</ref> Putin va anunciar que es presentaria a un tercer mandat no consecutiu com a President a les [[eleccions presidencials de Rússia del 2012|eleccions presidencials del 2012]], fet que va desembocar en [[Protestes a Rússia de 2011-2013|protestes massives a moltes ciutats russes]]. Va guanyar les eleccions de març del 2012 i a hores d'ara està complint un mandat de sis anys.<ref>{{ref-notícia|url=http://en.rian.ru/russia/20120304/171708401.html |títol=Putin Hails Vote Victory, Opponents Cry Foul |agency=RIA Novosti |consulta=22 juny 2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.theworldreporter.com/2012/03/elections-in-russia-world-awaits-for.html|títol=Elections in Russia: World Awaits for Putin to Reclaim the Kremlin|data= març 2012|editor=The World Reporter|consulta= març 2012}}</ref>
Moltes accions de Putin són considerades antidemocràtiques tant per l'oposició interna com pels observadors estrangers .<ref>{{ref-web|autor=Treisman, D|títol=Is Russia's Experiment with Democracy Over?|url=http://www.international.ucla.edu/article.asp?parentid=16294|editor=UCLA International Institute|consulta=31 desembre 2007}}</ref> L'[[Índex de Democràcia]] del 2011 va declarar que Rússia estava en «un llarg procés de regressió [que] va culminar en un canvi d'un règim híbrid a un d'[[Autoritarisme|autoritari]]» vistes la candidatura de Putin i les eleccions parlamentàries deficients.<ref>[[Índex de Democràcia]] 2011, http://www.sida.se/Global/About%20Sida/Så%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf</ref> El 2014, Rússia fou exclosa del [[G8]] com a resultat de la seva [[crisi de Crimea|annexió de Crimea]].<ref>[http://edition.cnn.com/2014/03/24/politics/obama-europe-trip/ U.S., other powers kick Russia out of G8], CNN</ref>
Gràcies a l'augment del preu del [[petroli]],<ref name="BCE">{{ref-web|autor= Beck, R.; Kamps, A.; Mileva, E |títol= Long-term growth prospects for the Russian economy |editor= [[Banc Central Europeu]] |data= Març 2007 | url = https://www.ecb.europa.eu/pub/pdf/scpops/ecbocp58.pdf}}</ref> durant els primers mandats de Putin els ingressos reals es van multiplicar per 2,5, els salaris reals es van triplicar, la desocupació i la pobresa es van reduir a més de la meitat, i la satisfacció dels russos van augmentar significativament. La primera presidència de Putin va estar marcada per un alt creixement econòmic: l'[[Economia de Rússia|economia russa]] va créixer durant vuit anys consecutius, es va donar un augment del PIB del 72% en la [[Paritat de poder adquisitiu|PPA]] (sis vegades en nominal).<ref name=nbc>{{ref-notícia|títol=Russians weigh Putin's protégé|agency=Associated Press|lloc=Moscou|data=3 de maig de 2008|url=http://www.msnbc.msn.com/id/24443419/print/1/displaymode/1098/|consulta=29 desembre 2008}}</ref><ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?pr.x=52&pr.y=13&sy=1992&ey=2007&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=922&s=NGDPD%2CPPPGDP&grp=0&a=GDP of Russia from 1992 to 2007][[Fons Monetari Internacional]]. Consultat el 12 maig 2008</ref><ref name=stats>{{ref-notícia|url=http://en.rian.ru/analysis/20080301/100381963.html |títol=Russia's economy under Vladimir Putin: achievements and failures |agency=RIA Novosti |consulta=22 de juny de 2013}}</ref><ref name=russiaprofile>[http://russiaprofile.org/politics/a1187177738.html Putin's Economy – Eight Years On]. Russia Profile, 15 d'agost de 2007. Consultat el 23 d'abril de 2008</ref>
Com a president de Rússia, Putin i l'[[Assemblea Federal (Rússia)|Assemblea Federal]] van legislar un [[impost sobre la renda]] amb un tipus impositiu pla del 13%, una reducció de l'impost sobre els beneficis, i van aprovar nous codis legislatius.<ref name=progress>{{ref-web|url=http://www.americanprogress.org/issues/2004/06/b99061.html|títol=The Putin Paradox|editor=Americanprogress.org|data= 24 juny 2004|consulta=2 de març del 2010}}</ref><ref name=sharlet>{{ref-llibre|cognom=Sharlet|nom=Robert|títol=Developments in Russian Politics|editor=White, Gitelman, Sakwa|editorial=Duke University Press|any=2005|volum=6|capítol=In Search of the Rule of Law|isbn=0-8223-3522-0}}</ref> Com a primer ministre, Putin va supervisar les reformes militars i policials russes a gran escala. La seva [[Política energètica de Rússia|política energètica]] ha afirmat la posició de Rússia com una [[superpotència energètica]].<ref name=online.wsj.com>[http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704129204575505373365685564.html Russia, China in Deal On Refinery, Not Gas] per Jacob Gronholt-Pedersen. ''The Wall Street Journal'', 22 de setembre del 2010</ref> Putin va donar suport a les indústries d'alta tecnologia, com ara les indústries [[energia nuclear a Rússia|nuclears]] i [[indústria de defensa de Rússia|de defensa]]. Un augment de la inversió estrangera<ref>[http://www.gks.ru/free_doc/new_site/business/invest/in_inv1.htm ПОСТУПЛЕНИЕ ИНОСТРАННЫХ ИНВЕСТИЦИЙ ПО ТИПАМ] [[Rosstat]]</ref> ha contribuït a un auge en sectors com la [[indústria automotriu de Rússia|indústria de l'automòbil]]. Putin ha conreat una imatge d'[[home fort]] i és una icona cultural pop a Rússia amb molts productes comercials que porten el seu nom. La baixada dràstica del preu del petroli a finals del 2014 va canviar el seu posicionament, ja que va haver de lidiar contra els mercats de divises, a causa d'una ràpida devaluació del ruble que va afectar fortament l'economia russa durant les darreres setmanes de 2014.<ref>{{ref-notícia|cognom=Colomina|nom=Carme|títol=2015:Nous fronts, vells enemics|publicació=Diari Ara|consulta=4 gener 2015|data=3/1/2015}}</ref> El dia 7 de maig de 2018 ha pres possessió del seu quart mandat com a president rus [http://www.ccma.cat/324/putin-assumeix-avui-la-presidencia-per-quarta-vegada-enmig-duna-onada-de-protestes/noticia/2854071/]
==Ascendència, primers anys i educació ==
[[Fitxer:Vladimir Spiridonovich Putin.jpg|thumb|upright|left|El pare de Putin, Vladímir Spiridónovitx]]
Putin va néixer el 7 d'octubre de 1952, a [[Leningrad]], [[República Socialista Federativa Soviètica de Rússia]], [[Unió Soviètica]] (en l'actualitat [[Sant Petersburg]], Rússia). Els seus pares foren Vladímir Spiridónovitx Putin (1911-1999) i Maria Ivànovna Putina (''soltera'' Xelómova, 1911-1998). La seva mare era una treballadora d'una fàbrica, i el seu pare era un [[Conscripció|recluta]] a l'[[Armada Soviètica]], on va servir a la flota de [[submarí|submarins]] a principis de 1930, i més tard va servir a les línies de front en el batalló de demolició de l'[[NKVD]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]<ref name=first-person>{{ref-llibre|títol=First Person|autor=Vladimir Putin, Nataliya Gevorkyan, Natalya Timakova, Andrei Kolesnikov|others=trans. Catherine A. Fitzpatrick|any=2000|editorial=[[PublicAffairs]]|pàgina=208|isbn=978-1-58648-018-9}}</ref><ref>[http://www.nytimes.com/books/first/p/putin-first.html First Person An Astonishingly Frank Self-Portrait by Russia's President Vladimir Putin] The New York Times, 2000</ref><ref>[http://articles.latimes.com/2000/mar/19/news/mn-10446/2 Putin's Obscure Path From KGB to Kremlin] ''Los Angeles Times'', 19 de març de 2000</ref><ref>[http://www.thedailybeast.com/newsweek/2012/02/19/portrait-of-the-young-vladimir-putin.html Portrait of the Young Vladimir Putin] Newsweek and the Daily Beast, 20 February 2012</ref> i fou greument ferit el 1942.<ref name=sakwa_p3>{{harv|Sakwa|2008|p=3}}</ref> Dos germans grans, Víktor i Albert, van néixer a mitjans de la dècada de 1930; Albert va morir al cap de pocs mesos de néixer, mentre que Víktor va sucumbir a la [[diftèria]] durant el [[setge de Leningrad]] en la Segona Guerra Mundial. L'avi patern de Vladimir Putin, Spiridon Ivànovitx Putin (1879-1965), fou un xef que en un moment o altre cuinà per a [[Vladímir Lenin]], l'esposa de Lenin [[Nadejda Krúpskaia]], i en diverses ocasions per a [[Ióssif Stalin]].<ref name=sakwa_p2>{{harv|Sakwa|2008|p=2}}</ref> L'àvia materna de Putin va ser assassinada pels ocupants alemanys de la regió de [[Tver]] en 1941, i els seus oncles materns van desaparèixer en el front de guerra.<ref name=sakwa_p2/>
L'ascendència de Vladimir Putin s'ha descrit com un misteri sense registres supervivents de qualsevol avantpassat de les persones amb el cognom «Putin» més enllà del seu avi Spiridon Ivànovitx. La seva autobiografia, ''Ot Pervogo Litsa'' (català: 'En primera persona'),<ref name=first-person/> que es basa en entrevistes de Putin, parla dels seus humils començaments, incloent-hi els primers anys en un [[Kommunalka|apartament comunal]], compartit per diverses famílies, a Leningrad.
[[Fitxer:Vladimir Putin with his mother.jpg|thumb| Putin amb la seva mare, Maria Ivanovna, al juliol de 1958]] L'1 de setembre de 1960, va començar a estudiar a l'Escola N º 193 de carrer Baskov, just a l'altre costat de casa. En cinquè grau, va ser un més en una classe de més de 45 alumnes quan encara no era membre dels [[Moviment de Pioners Vladímir Lenin|Pioners]], en gran part a causa del seu comportament escandalós. A sisè grau va començar a prendre's seriosament l'esport en forma de [[sambo]] i judo. En la seva joventut, Putin desitjava emular els personatges d'oficials d'intel·ligència interpretats als [[Cinema rus i soviètic|cinemes soviètics]] per actors com ara [[Viatxeslav Tíkhonov]] i [[Georgui Jjónov]].<ref>{{ref-web|url=http://russia.rin.ru/guides_e/2637.html|títol=Prime Minister|editor=Russia.rin.ru|consulta=24 de setembre de 2011}}</ref>
Putin es va graduar en la branca de Dret Internacional de la Facultat de Dret de la [[Universitat Estatal de Sant Petersburg|Universitat Estatal de Leningrad]] el 1975, escrivint la seva tesi final sobre [[dret internacional]]. La seva tesi es va titular "El principi comercial de nació més afavorida en el Dret Internacional".<ref>Lynch, Allen. ''[http://books.google.com/books?id=uT1aD0D5FRAC&pg=PA15 Vladimir Putin and Russian Statecraft]'', p. 15 (Potomac Books 2011).</ref> Mentre era a la universitat, va haver d'unir-se al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]], i en seguí sent membre fins que el partit es va dissoldre al desembre de 1991.<ref>Владимир Путин. ''От Первого Лица''. [http://www.kremlin.ru/articles/bookchapter6.shtml Capítol 6]</ref> També a la Universitat va conèixer [[Anatoli Sobtxak]] que més tard va jugar un paper important en la carrera de Putin. Anatoli Sobtxak en aquella època era un professor assistent i va donar classes a Putin sobre [[dret mercantil]] (khozyaystvennoye pravo).<ref name=Vlast>{{ref-llibre|cognom=Pribylovsky|nom=Vladimir|títol=Власть-2010 (60 биографий)|any=2010|editorial=Panorama|isbn=978-5-94420-038-9|pàgines=132–139|url=http://scilla.ru/works/knigi/vlast2010.pdf|enllaçautor=Vladimir Pribylovsky|lloc=Moscou|llengua= rus|capítol=Valdimir Putin}}</ref>
== Carrera al KGB ==
[[Fitxer:Vladimir Putin in KGB uniform.jpg|thumb|upright|Putin amb uniforme del [[KGB]]]]
Putin es va unir al [[KGB]] el 1975 després de graduar-se, i es va sotmetre a un any de formació a l'escola del KGB 401 a Okhta, Leningrad. A continuació, va passar a treballar breument en la Segona Direcció Principal ([[Contraespionatge|contraintel·ligència]]) abans de ser transferit a la [[Primera Direcció Principal de la KGB|Primera Direcció Principal]], on, entre les seves funcions estava la vigilància dels estrangers i els funcionaris consulars a Leningrad.<ref name=sakwa_pp8-9>{{harv|Sakwa|2008|pp=8–9}}</ref><ref name=hoffman>{{ref-notícia|nom=David|cognom=Hoffman|url=http://www.washingtonpost.com/wp-srv/inatl/longterm/russiagov/putin.htm|títol=Putin's Career Rooted in Russia's KGB|obra=The Washington Post|data=30 de gener del 2000}}</ref>
De 1985 a 1990, el KGB va destinar Putin a [[Dresden]], [[República Democràtica Alemanya]]. Durant aquest temps, Putin va ser assignat a la Direcció S, la unitat de recollida d'intel·ligència il·legal (classificació del KGB per als agents que van utilitzar identitats falsificades) on se li va donar la coberta com a traductor i intèrpret.<ref name="M. Gessen p. 60">{{ref-llibre|cognom=Gessen|nom=Masha|títol=The Man Without a Face: The Unlikely Rise of Vladimir Putin|any=2012|editorial=Riverhead|lloc=Nova York York|isbn=1594488428|url=http://books.google.com/books?vid=9781594488429|edició=1a ed.|consulta=3 de març 2014|pàgina=60}}</ref> Un dels treballs de Putin va consistir a coordinar esforços amb l'[[Stasi]] per localitzar i reclutar estrangers a Dresden, en general aquells que estaven matriculats a la [[Universitat Tècnica de Dresden]], amb l'esperança d'enviar-los d'incògnit als Estats Units. Amb tot i això, la biògrafa de Putin [[Masha Gessen]] impugna la imatge d'"espia en cap del KGB" que s'ha construït al seu voltant i al seu lloc diu que Dresden era essencialment un treball endarrerit del qual el mateix Putin es ressentia:
<blockquote>Putin i els seus companys s'afanyaven principalment a la recollida de retalls de premsa, contribuint d'aquesta manera a les muntanyes d'informació inútil produïda pel KGB. Els exagents estimen que van passar tres quartes parts del seu temps escrivint informes. L'èxit més gran de Putin en la seva estada a Dresden sembla haver entrat en contacte amb un sergent de l'Exèrcit dels EUA, que els va vendre un Manual sense classificar per 800 marcs.<ref name="M. Gessen p. 60"/></blockquote>
Arran del [[Die Wende|col·lapse del govern d'Alemanya Oriental comunista]], Putin va ser cridat a la Unió Soviètica i va tornar a Leningrad, on el juny de 1991 va assumir un lloc a la secció d'Afers Internacionals de la [[Universitat Estatal de Leningrad]], dependent de vicerector [[Iuri Moltxànov]].<ref name=hoffman />En el seu nou càrrec, Putin manté la vigilància sobre el cos estudiantil i fa un cop d'ull a fora per captar nous reclutes. Va ser durant el seu pas per la universitat on Putin va créixer que es retroba amb el seu antic professor [[Anatoli Sobtxak]], llavors alcalde de Leningrad.<ref name="R. Sakwa p. 10">{{ref-llibre|cognom=Sakwa|nom=Richard|títol=Putin : Russia's Choice|any=2007|editorial=Routledge|lloc=Abingdon, Oxon|isbn=9780415407656|url=http://books.google.com/books?id=DJcixDNh_m4C|edició=2a ed.|consulta=11 de juny del 2012|pàgina=10}}</ref>
Putin va renunciar als serveis de seguretat de l'Estat en actiu amb el rang de [[tinent coronel]] el 20 d'agost de 1991 (anteriorment ja havia fet alguns intents de renunciar-hi),<ref name="R. Sakwa p. 10"/> en el segon dia del [[Cop d'Estat a la Unió Soviètica|cop d'estat fallit recolzat pel KGB]] contra el president soviètic [[Mikhaïl Gorbatxov]].<ref>R. Sakwa ''Putin: Russia's Choice'', pp. 10–11</ref> Putin va explicar més tard la seva decisió: "Tan aviat com va començar el cop d'Estat, immediatament vaig decidir de quina banda estava", encara que també va assenyalar que l'elecció era difícil perquè havia passat la major part de la seva vida amb els "òrgans".<ref>R. Sakwa ''Putin: Russia's Choice'', p. 11</ref>
== Carrera política ==
=== Administració de Sant Petersburg (1990–1996)===
Al maig de 1990, Putin va ser nomenat assessor en assumptes internacionals per l'alcalde [[Anatoli Sobtxak]]. Després, el 28 de juny de 1991, es va convertir en cap de la Comissió de Relacions Exteriors de l'Oficina de l'Alcaldia de Sant Petersburg, amb la responsabilitat de promoure les relacions internacionals i les inversions estrangeres.<ref>{{Wayback |date=20070221044544 |url=http://kvs.spb.ru/en/ |title= }}</ref> Aquest comitè encapçalat per Putin també va registrar negocis.
Menys d'un any després, Putin va ser investigat pel Consell Legislatiu de la ciutat, i els investigadors va concloure que Putin havia subestimat els preus i permès l'exportació de metalls per un valor de 93 milions de dòlars, a canvi d'ajuda alimentària estrangera que mai va arribar.<ref>{{ref-web|url=http://sptimes.ru/index.php?action_id=2&story_id=1124|títol=Uproar at Honor For Putin|cognom=Kovalev|nom=Vladimir|data= 23 juliol 2004|obra=The Saint Petersburg Times}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.washingtonpost.com/wp-srv/inatl/longterm/russiagov/putin.htm|títol=Putin's Career Rooted in Russia's KGB|cognom=Hoffman|nom=David|data=30 de gener del 2000|obra=The Washington Post}}</ref> Tot i la recomanació dels investigadors que es despatxés Putin, aquest va mantenir el cap de la Comissió de Relacions Exteriors fins al 1996.<ref>{{Wayback |date=20070927010325 |url=http://www.rusnet.nl/news/2003/05/19/print/report03.shtml |title=Putin's Name Surfaces in German Probe }} per Catherine Belton</ref><ref>Walsh, Nick Paton (29 de febrer del 2004). [http://observer.guardian.co.uk/magazine/story/0,11913,1157033,00.html "The Man Who Wasn't There"]. ''The Observer''.</ref> De 1994 a 1996, Putin va ocupar diversos altres càrrecs polítics i governamentals de [[Sant Petersburg]].<ref name=30bio>{{ref-web|url=http://gazeta.lenta.ru/daynews/09-08-1999/30bio.htm|títol=Владимир Путин: от ассистента Собчака до и.о. премьера|editor=GAZETA.RU|llengua= rus}}</ref><ref name=30bio/>
=== Primers anys a Moscou (1996–1999)===
[[Fitxer:RIAN archive 100306 Vladimir Putin, Federal Security Service Director.jpg|thumb|upright|Putin com a director de l'[[FSB]], 1 de gener de 1998]]
El 1996, l'alcalde Anatoli Sobtxak va perdre la seva reelecció com a alcalde de Sant Petersburg. Putin va ser cridat a Moscou i al juny de 1996 va esdevenir un Cap Adjunt del Departament de Gestió de la Propietat Presidencial, encapçalat per [[Pàvel Borodín]]. Va ocupar aquest càrrec fins al març del 1997. Durant el seu mandat Putin va ser el responsable de la propietat estrangera de l'Estat i el trasllat organitzat dels antics actius de la Unió Soviètica i el [[PCUS|Partit Comunista]] envers la Federació de Rússia.<ref name=Vlast/>
El 26 de març de 1997, el president [[Boris Ieltsin]] nomenà Putin sotscap de l'[[Administració Presidencial de Rússia|administració presidencial]], càrrec en què va romandre fins al maig de 1998, i cap de la Direcció de Control Principal del Departament de Gestió de la Propietat Presidencial (fins juny de 1998). El seu predecessor en aquesta posició fou [[Aleksei Kudrin]] i el successor va ser [[Nikolai Pàtruixev]], tots dos futurs polítics prominents i socis de Putin.<ref name=Vlast/>
El 27 de juny de 1997, a l'[[Institut de Mineria de Sant Petersburg]], dirigit pel rector [[Vladímir Litvinenko]], Putin va defensar la seva [[tesi doctoral]] en economia, titulada "La planificació estratègica dels recursos regionals sota la formació de relacions amb el mercat". Això exemplifica el costum a Rússia, per a un funcionari jove i prometedor, d'escriure un treball acadèmic a la meitat de la seva carrera.<ref>Gustafson, Thane. ''[http://books.google.com/books?id=GSH3PhvD82MC&pg=PA246 Wheel of Fortune: The Battle for Oil and Power in Russia]'', p. 246 (Harvard University Press, 2012).</ref> Quan Putin tard es va convertir en president, la tesi es va convertir en blanc d'acusacions de [[plagi]] per part dels investigadors de la [[Institució Brookings]]; encara que no es fa referència a l'estudi suposadament plagiat,<ref name=kommersant-dissertation>{{ref-notícia|url=http://www.kommersant.com/pda/doc.asp?id=662935|títol=The President as Candidate|authors=Maxim Shishkin, Dmitry Butrin; Mikhail Shevchuk|obra=Kommersant|consulta=30 de març de 2010}}</ref> els investigadors de Brookings estaven segurs que constituïa un plagi encara que tal vegada no "intencional". El comitè de dissertació va negar les acusacions.<ref name=kommersant-dissertation/><ref>{{ref-web|url= http://www.washingtontimes.com/news/2006/mar/24/20060324-104106-9971r/?page=all |data= 24 de març de 2006 |títol= Researchers peg Putin as plagiarist over thesis |obra= [[Washington Times]] |consulta= 5 de març de 2014}}</ref>
El 25 de maig de 1998, Putin va ser nomenat Primer Conseller en Cap de l'[[Administració Presidencial de Rússia|administració presidencial]] per a les regions, en substitució de [[Viktoria Mitina]]; i, el 15 de juliol, va ser nomenat cap de la Comissió per a l'elaboració d'acords sobre la delimitació del poder de les regions i el centre federal adjunt al president, en substitució de [[Serguei Xakhrai]]. Després del nomenament de Putin, la comissió no va completar cap tipus d'acords, tot i que durant el mandat de Xakhray com a cap de la Comissió hi hagué 46 acords signats.<ref>[http://www.itogi.ru/Paper2006.nsf/Article/Itogi_2006_11_19_01_5543.html Productes de la vida] (en rus) per Oleg Odnokolenko. Itogi, #47(545), 2 de gener de 2007.</ref> Més tard, després d'esdevenir president, Putin va cancel·lar tots aquests acords.<ref name=Vlast/>
El 25 de juliol de 1998, Ieltsin va nomenar Vladímir Putin cap de l'[[FSB]] (un dels organismes successors del KGB), un càrrec que Putin va ocupar fins a agost de 1999, quan es va convertir en un membre permanent del [[Consell de Seguretat de Rússia]] l'1 d'octubre de 1998 i en el seu Secretari el 29 de març de 1999.
=== Primer cop com a Primer Ministre (1999)===
El 9 d'agost de 1999, Vladímir Putin va ser nomenat un dels tres primers viceprimers ministres, i més tard aquest mateix dia va ser nomenat primer ministre en funcions del Govern de la Federació de Rússia pel president [[Boris Ieltsin]].<ref>{{ref-notícia|url=http://news.co.uk/1/hi/not_in_website/syndication/monitoring/415278.stm|títol=Text of Yeltsin's speech in English|consulta=31 de maig de 2007|data=9 d'agost de 1999|editorial=BBC News}}</ref> Ieltsin també va anunciar que volia veure Putin com el seu successor. Més tard aquest mateix dia, Putin va accedir a postular-se per a la presidència.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/415087.stm Yeltsin redraws political map] BBC, 10 d'agost de 1999</ref>
El 16 d'agost, la [[Duma Estatal]] va aprovar el seu nomenament com a primer ministre amb 233 vots a favor (davant 84 en contra, 17 abstencions),<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/422001.stm |títol=Yeltsin's man wins approval |editorial=BBC News |data=16 d'agost de 1999 |consulta=22 de juny de 2013}}</ref> tot i que n'hi havia prou amb una majoria simple de 226. Es convertí així en el cinquè Primer ministre de Rússia en menys de divuit mesos fent. En el seu nomenament, pocs esperaven que Putin, pràcticament desconegut per al públic en general, durés més temps que els seus predecessors. Va ser considerat inicialment com un lleial a Ieltsin; igual que altres primers ministres de Boris Ieltsin, Putin no va escollir els ministres per si mateix; el seu gabinet estigué determinat per l'administració presidencial.<ref>Richard Sakwa ''Putin: Russia's choice'', 2008. p. 20.</ref>
Els principals opositors de Ieltsin i els aspirants a successors ja estaven fent campanya per reemplaçar el president malalt, i van lluitar dur per evitar l'aparició de Putin com un successor potencial. La imatge de Putin com a defensor de la llei i l'ordre i el seu enfocament implacable a la [[Segona Guerra de Txetxènia]], després es van combinar per augmentar la seva popularitat i li va permetre de superar tots els seus rivals.
Si bé no s'associava formalment a cap partit, Putin va prometre el seu suport al [[Unitat (partit polític)|Partit Unitat]] de recent creació, que va aconseguir el segon major percentatge del vot popular (23,3%) en les eleccions a la [[Duma Estatal|Duma]] de 1999. Al seu torn, Putin va rebre el suport del partit.
=== President interí (1999–2000)===
[[Fitxer:Putin in Su-27-1.jpg|thumb|Putin aterrant a Grozni en un avió de combat [[Su-27]], 20 de març del 2000]]
El 31 de desembre de 1999, Ieltsin va dimitir de forma inesperada i, d'acord amb la [[Constitució de Rússia]], Putin es va convertir en [[President en funcions de la Federació Russa]].
El primer [[Decret del President de Rússia|Decret Presidencial]] que Putin va signar, el 31 de desembre de 1999, es va titular "Sobre les garanties per a l'expresident de la Federació de Rússia i els membres de la seva família".<ref>[http://www.rg.ru/oficial/doc/ykazi/1763.htm УКАЗ от 31 декабря 1999 г. № 1763 ''О ГАРАНТИЯХ ПРЕЗИДЕНТУ РОССИЙСКОЙ ФЕДЕРАЦИИ, ПРЕКРАТИВШЕМУ ИСПОЛНЕНИЕ СВОИХ ПОЛНОМОЧИЙ, И ЧЛЕНАМ ЕГО СЕМЬИ''.] [[Rossíiskaia Gazeta]]</ref><ref>{{ref-web|autor=Александр Колесниченко |url=http://www.newizv.ru/politics/2004-03-18/5273-razvrashenie-pervogo-lica.html |títol="Развращение" первого лица. Госдума не решилась покуситься на неприкосновенность экс-президента |editor=Newizv.ru |consulta=22 de juny de 2013}}</ref> Amb això s'assegurava que no es durien a terme "acusacions de corrupció contra el president sortint i els seus familiars".<ref name=Time.com-POTY2007>Ignatius, Adi. [http://www.time.com/time/specials/2007/personoftheyear/article/0,28804,1690753_1690757_1690766-4,00.html Person of the Year 2007: A Tsar Is Born], ''[[Time (revista)|Time]]'', pàg. 4 (19 de desembre de 2007). Consultat el 19 de novembre de 2009.</ref> Més tard, el 12 de febrer de 2001, Putin va signar una llei federal similar, que substituïa el [[Decret del President de Rússia|decret]] de 1999.
Mentre que els seus adversaris havien estat preparant-se per a una elecció en juny de 2000, la dimissió de Ieltsin va donar lloc a la celebració, en el període de tres mesos, d'[[eleccions presidencials de Rússia|eleccions presidencials]], el 26 de març del 2000; Putin les va guanyar en primera volta amb el 53% dels vots.<ref name=elections-history>[http://www.ria.ru/vybor2012_infographics/20120309/590825026.html History of Presidential Elections in Russia: Infographics] [[RIA Novosti]]</ref>
=== Primer mandat presidencial (2000–2004)===
{{VT|Oligarquia russa}}
El primer gran repte de la popularitat de Putin va arribar l'agost del 2000, quan va ser criticat pel seu presumpte mal maneig del [[Submarí rus Kursk (K-141)|desastre del submarí ''Kursk'']].<ref name=Kursk>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/1487112.stm Spectre of Kursk haunts Putin], [[BBC News]], 12 d'agost de 2001</ref> Aquesta crítica va ser en gran part perquè van passar diversos dies abans del seu retorn de vacances, i diversos més abans que visités l'indret on va passar el desastre.<ref name=Kursk />
[[Fitxer:Putin and Yeltsin cropped.jpg|thumb|left|Presa de jurament presidencial al costat de [[Boris Ieltsin|Ieltsin]], maig de 2000]] Vladímir Putin va ser investit president el 7 maig 2000 i va designar el [[Ministeri d'Hisenda (Rússia)|Ministre de Finances]] [[Mikhaïl Kassiànov]] com el seu primer ministre.
Entre 2000 i 2004, Putin es va dedicar a la reconstrucció de la condició empobrida del país. Segons sembla va guanyar una lluita de poder amb els [[Oligarquia russa|oligarques russos]], i va aconseguir un "gran-ganga" amb ells. Aquesta negociació va permetre als oligarques de mantenir la majoria dels seus poders, a canvi del seu suport explícit - i alineament- al seu govern-<ref>''Putin: Russia's Choice'', per Richard Sakwa, (Routledge, 2008) pàg. 143-150</ref><ref>''Playing Russian Roulette: Putin in search of good governance'', per Andre Mommen, a ''Good Governance in the Era of Global Neoliberalism: Conflict and Depolitisation in Latin America, Eastern Europe, Asia, and Africa'', per Jolle Demmers, Alex E. Fernández Jilberto, Barbara Hogenboom (Routledge, 2004)</ref> Va sorgir també un nou [[grups polítics sota la presidència de Vladímir Putin|grup de magnats dels negocis]], com [[Guennadi Tímtxenko]], [[Vladímir Iakunin]], [[Iuri Kovaltxuk]], [[Serguei Txémezov]], amb estrets vincles personals amb Putin.
Molts a la premsa russa i en els mitjans de comunicació internacionals van advertir que la mort d'uns 130 ostatges en l'operació de rescat de les forces especials durant la [[presa d'ostatges del teatre Dubrovka]] del 2002 danyaria seriosament la popularitat del president Putin. No obstant això, poc després que el setge hagués acabat, el president rus gaudia d'índexs d'aprovació pública rècord - 83% dels russos es van declarar satisfets amb Putin i el seu maneig de la situació.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/2565585.stm Moscow siege leaves dark memories], [[BBC News]], 16 de desembre de 2002</ref>
Uns mesos abans de les eleccions, Putin va cessar el gabinet del primer ministre Kassiànov i va nomenar [[Mikhaïl Fradkov]] en el seu lloc. [[Serguei Ivanov (polític)|Serguei Ivanov]] es va convertir en el primer civil rus a ocupar el càrrec de Ministre de Defensa.
El 2003, es va celebrar un referèndum a Txetxènia sobre l'adopció d'una nova constitució que declarava la República com a part de Rússia. Txetxènia s'ha estabilitzat gradualment amb l'establiment d'eleccions parlamentàries i un govern regional.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.independent.co.uk/europe/article2331993.ece |títol=Can Grozny be groovy? |obra=[[The Independent]] |data=6 de març 2007 |dataarxiu=28 de març 2007 |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070328082726/http://news.independent.co.uk/europe/article2331993.ece |lloc=Londres}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.hrw.org/campaigns/russia/chechnya/ |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20061121224006/http://www.hrw.org/campaigns/russia/chechnya/ |dataarxiu= 21 novembre 2006 |títol=Human Rights Watch Reports, on human rights abuses in Chechnya |editor=Human Rights Watch |consulta=22 de juny de 2013}}</ref>
Al llarg de la [[Segona guerra de Txetxènia|guerra]], Rússia desactivà severament el moviment rebel txetxè. No obstant això, es va continuar produint violència esporàdica a tot el Caucas del Nord.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/rs.html Russia Factbook] [[Agència Central d'Intel·ligència]]</ref>
===Segon mandat presidencial (2004–2008)===
[[Fitxer:Victory Day Parade 2005-5.jpg|thumb|En la seva intervenció durant la desfilada del [[Dia de la Victòria (Europa Oriental)| Dia de la Victòria]] el 2005 a la [[Plaça Roja]]]]
[[Fitxer:Vladimir Putin 8 March 2008-3.jpg|thumb|Putin amb la cancellera d'Alemanya [[Angela Merkel]] març 2008]]
[[Fitxer:George Bush and Vladimir Putin 2008-04-05.jpg|thumb|upright|Amb [[George W. Bush]] en un moll al llarg de la [[Mar Negre]] a [[Sotxi]], 5 abril 2008]]
El 14 de març del 2004, [[eleccions presidencials de Rússia de 2004|Putin fou elegit]] president per a un segon mandat, amb el 71% dels vots.<ref name=elections-history/>La [[presa d'ostatges de Beslan]] va tenir lloc al setembre de 2004, i en ella van morir centenars de persones. En resposta, Putin va prendre una sèrie de mesures administratives.
El 2005, es van posar en marxa els [[Projectes de Prioritat Nacional]] per millorar la [[Atenció de la Salut a Rússia|cura de la salut]] a Rússia, l'[[educació a Rússia|educació]], l'[[Béns immobles a Rússia|habitatge]] i l'[[Agricultura a Rússia|agricultura]].<ref name=bofit>{{ref-publicació|publicació=BOFIT Online|url=http://www.suomenpankki.fi/en/suomen_pankki/organisaatio/asiantuntijoita/Documents/bon0608.pdf|títol=The challenges of the Medvedev era|editorial=Bank of Finland|data=24 de juny de 2008|consulta=24 de setembre 2011|issn=1456-811X}}</ref><ref name=bbc-demography>[http://www.bbc.co.uk/russian/mobile/russia/2012/04/120411_putin_duma_constitution.shtml Путин очертил "дорожную карту" третьего срока] [[BBC]]</ref>
La contínua persecució penal del llavors home més ric de Rússia, el president de l'empresa [[Iukos]], [[Mikhaïl Khodorkovski]], per frau i [[evasió fiscal]] va ser vist per la premsa internacional com una represàlia per les donacions de Khodorkovski tant a liberals com als opositors comunistes del Kremlin. El govern va dir que Khodorkovski estava corrompent a un gran segment de la Duma per evitar canvis en el codi d'impostos, com els impostos sobre els guanys extraordinaris i el tancament de [[paradís fiscal|vehicles d'evasió fiscal a l'estranger]]. Khodorkovski va ser arrestat, Iukos es va arruïnar i els actius de l'empresa van ser subhastats per un valor inferior al del mercat, amb la participació més gran adquirida per l'empresa estatal [[Rosneft]].<ref>[http://www.themoscowtimes.com/opinion/article/how-to-steal-legally/302115.html How to Steal Legally] ''[[The Moscow Times]]'', 15 de febrer de (edició 3843, pàg. 8).</ref> El destí de Iukos va ser vist a Occident com un signe d'un canvi més ampli de Rússia cap a un sistema de [[capitalisme d'Estat]].<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A37580-2004Jul8.html ''Putin's Kremlin Asserting More Control of Economy. Yukos Case Reflects Shift on Owning Assets, Notably in Energy''] per [[Peter Baker]], ''[[The Washington Post]]'', 9 de juliol de 2004.</ref>
Un estudi realitzat per l'Institut d'Economies en Transició del [[Banc de Finlàndia]] (BOFIT) el 2008 va trobar que la intervenció de l'Estat ha tingut un impacte positiu en el [[govern corporatiu]] de moltes empreses a Rússia: el govern fou millor en empreses amb control estatal o amb una participació governamental.<ref name=yakovlev>Andrei Iakovlev [http://www.suomenpankki.fi/bofit_en/tutkimus/tutkimusjulkaisut/dp/Documents/dp2608.pdf State-business relations and improvement of corporate governance in Russia] Banc de Finlàndia; Institut d'Economies en Transició, 29 desembre 2008</ref>
Putin va ser criticat a Occident i també pels liberals russos pel que molts observadors consideren una ofensiva a gran escala contra la [[llibertat de premsa a Rússia]]. El 7 d'octubre de 2006, [[Anna Politkóvskaia]], un periodista que va denunciar la corrupció en l'[[Forces terrestres russes|exèrcit rus]] i la seva conducta a [[Txetxènia]], va rebre un tret al vestíbul del seu edifici d'apartaments. La mort de Politkóvskaia va provocar la condemna en els mitjans occidentals, amb acusacions que, en el millor dels casos, Putin havia fallat a l'hora de protegir els nous mitjans de comunicació independents del país.<ref>{{ref-notícia|url=http://comment.independent.co.uk/columnists_m_z/joan_smith/article1822204.ece |títol=Putin's Russia failed to protect this brave woman – Joan Smith |obra=The Independent |data=9 d'octubre de 2006 |consulta=22 de juny de 2013 |lloc=Londres}}</ref><ref>[http://www.democracynow.org/article.pl?sid=06/10/09/1358259 Anna Politkovskaya, Prominent Russian Journalist, Putin Critic and Human Rights Activist, Murdered in Moscow], Democracy Now</ref> Quan se li va preguntar sobre l'assassinat d'Anna Politkóvskaia en la seva entrevista amb el canal de televisió alemany [[ARD (televisió)|ARD]], Putin va dir que el seu assassinat ha portat molt més mal a les autoritats russes que els seus escrits.<ref>[http://president.kremlin.ru/appears/2006/10/10/2300_type63379_112351.shtml Respostes sobre les preguntes formulades durant l'entrevista] al canal de televisió alemany [[ARD (televisió)|ARD]], [[Dresden]] 10 d'octubre de 2006</ref> Per a l'any 2012 els artífexs de l'assassinat van ser detinguts i van citar [[Borís Berezovski (empresari)|Borís Berezovski]] i [[Akhmed Zakàiev]] com a possibles instigadors.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.itar-tass.com/en/c142/354859.html |títol=The accused of murder of Anna Politkovskaya name possible clients |llengua=ru |agency=Agència d'Informació Telegràfica de Rússia " |data=29 de febrer de 2012 |consulta=7 de maig de 2012}}</ref>
El 2007, es va organitzar la "[[Marxa del desacord]]" per part del grup de l'oposició [[L'Altra Rússia]],<ref>{{ref-notícia|cognom=Lee|nom=Steven|url=http://www.nytimes.com/2007/03/10/world/europe/10kasparov.html?ex=1331182800&en=2f3ff57730367a82&ei=5088&partner=rssnyt&emc=rss|títol=Kasparov, Building Opposition to Putin|lloc=Russia|obra=The New York Times|data=10 de març de 2007|consulta= 2 març 2010}}</ref> encapçalat per l'excampió d'escacs [[Garri Kaspàrov]] i el líder nacional-bolxevic [[Eduard Limónov]]. Arran de les advertències prèvies, les manifestacions en diverses ciutats russes van ser rebudes per l'acció policial, que va interferir en el recorregut dels manifestants i va detenir unes 150 persones que intentaven trencar el cordó policial.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7110910.stm|editorial=BBC News|títol=Garry Kasparov jailed over rally|data=24 de novembre de 2007|consulta=9 d'abril de 2010}}</ref> La Marxa del Desacord havia rebut poc suport entre la població russa en general, segons les enquestes.<ref>[http://www.regnum.ru/news/district-volga/kostroma/851572.html VCIOM: Dissenters' Marches Do Not Interest Russians], Regnum.ru, 3 de juliol del 2007</ref>
El 12 de setembre de 2007, Putin va dissoldre el govern a petició del primer ministre [[Mikhaïl Fradkov]]. Fradkov va comentar que era per deixar al president les "mans lliures" en el període previ a les eleccions parlamentàries. [[Víktor Zubkov]] va ser nomenat nou primer ministre.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,296505,00.html|títol=Putin Dissolves Government, Nominates Viktor Zubkov as New Prime Minister|editorial=Fox News Channel|data=12 de setembre de 2007|consulta=2 de març de 2010}}</ref>
Al desembre de 2007, [[Rússia Unida]] va aconseguir el 64,24% dels vots a la [[Duma Estatal]] d'acord amb els resultats preliminars de les eleccions.<ref>[http://www.rbc.ru/rbcfreenews.shtml?/20071204122205.shtml Election Preliminary Results for United Russia], 4 de desembre de 2007, Rbc.ru</ref> La victòria de Rússia Unida en les eleccions de desembre de 2007 va ser vista per molts com un indicatiu d'un fort suport popular dels llavors líders de Rússia i les seves polítiques.<ref>[http://www.izvestia.ru/politic/article3110945/ Russians Voted In Favour of Putin], 4 de desembre de 2007, ''[[Izvéstia]]''</ref><ref>[http://www.izvestia.ru/politic/article3110880/ Assenters' March], 3 de desembre de 2007, ''[[Izvéstia]]''</ref>
En els seus últims dies en el càrrec, es va divulgar que Putin havia pres una sèrie de mesures per realinear la burocràcia regional perquè els governadors reportessin al primer ministre en lloc del president.<ref>[http://newsru.com/russia/30apr2008/ukazz.html Будущий премьер Путин намерен лично контролировать губернаторов] [[NEWSru.com]] 30 d'abril de 2008.</ref><ref>[http://www.ng.ru/politics/2008-04-30/1_gubernator.html?mthree=1 Губернаторов начальник. Будущий премьер намерен лично контролировать региональных руководителей (' El cap dels governadors. El futur primer ministre futur té la intenció de comprovar personalment els líders regionals.'')] [[Nezavíssimaia gazeta]] 30 abril 2008.</ref> L'oficina de Putin va explicar que "els canvis ... tenen una naturalesa de matís i no afecten les posicions essencials del sistema. El paper clau en l'estimació de l'eficàcia de l'activitat de l'autoritat regional encara pertany al president de la Federació de Rússia."
===Segon cop com a Primer Ministre (2008–2012)===
Putin no podia optar a un tercer mandat per mandat constitucional. El vicepresident primer del Govern [[Dmitri Medvédev]] va ser triat com al seu successor. El 8 de maig de 2008, només uns dies després de lliurar la presidència a Medvédev, Putin va ser nomenat [[Primer Ministre de Rússia]], amb la qual cosa mantenia, en certa manera, el seu poder polític.<ref>[http://www.nytimes.com/2008/05/09/world/europe/09russia.html Putin Is Approved as Prime Minister]</ref>
La [[Recessió global 2008-2012|Gran Recessió]] va colpejar l'economia russa [[crisi financera i econòmica de 2008-2010 a Rússia|d'una manera especialment dura]], interrompent el flux de crèdit barat i inversions occidentals. Això va coincidir amb la tensió en les relacions amb la UE i els EUA arran de la [[guerra a Ossètia del Sud (2008)]], en la qual Rússia va derrotar [[Geòrgia]], aliada de l'[[OTAN]].
No obstant això, les grans reserves financeres acumulades al [[Fons d'Estabilització de Rússia]] en l'anterior període d'alts preus del petroli, juntament amb la forta gestió, ajudaren el país a fer front a la crisi i reprendre el creixement econòmic des de mitjans de 2009. Les mesures anticrisi del Govern rus han estat elogiades pel [[Banc Mundial]], que va dir en el seu Informe Econòmic de Rússia a partir de novembre 2008:. "La gestió fiscal prudent i les reserves financeres substancials han protegit Rússia de conseqüències més profundes d'aquesta crisi externa i la resposta política de govern fins al moment -ràpida, integral i coordinada- ha ajudat a limitar-ne l'impacte."<ref name=worldbankreports>{{ref-web|url=http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/COUNTRIES/ECAEXT/RUSSIANFEDERATIONEXTN/0,,contentMDK:20888536~menuPK:2445695~pagePK:1497618~piPK:217854~theSitePK:305600,00.html|títol=Russian Economic Reports|editor= Banc Mundial|data=10 de novembre de 2009|consulta=2 de març de 2010|arxiuurl=https://archive.is/Sgem|arxiudata=2012-06-30}}</ref>
[[Fitxer:Vladimir Putin 11 March 2008-1.jpg|thumb|left|Vladímir Putin, amb [[Dmitri Medvédev]], març de 2008]]
Putin ha qualificat la superació de les conseqüències de la crisi econòmica mundial com un dels dos èxits principals de la seva segona presidència.<ref name=bbc-demography/> L'altre èxit citat var ser l'[[Demografia de Rússia|estabilització de la grandària de la població de Rússia]] entre 2008-2011 després del llarg període de col·lapse demogràfic que es va iniciar en la dècada de 1990.<ref name=bbc-demography/>
Al congrés de [[Rússia Unida]] celebrat a Moscou el 24 de setembre de 2011, Medvédev va proposar oficialment que Putin es postulés de nou a la presidència en 2012, una oferta que Putin va acceptar. Tenint en compte el domini gairebé total de Rússia Unida en la política russa, molts observadors creien que Putin tenia gairebé assegurat un tercer mandat. S'esperava que Medvédev aparegués al cartell electoral de Rússia Unida en les eleccions parlamentàries de desembre, amb l'objectiu d'esdevenir primer ministre, al final del seu mandat presidencial.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-15045816|títol=Russia's Putin set to return as president in 2012|data=24 de setembre de 2011|consulta=24 de setembre de 2011|editorial=BBC News}}</ref> Durant la [[eleccions presidencials de Rússia de 2012|campanya presidencial de 2012]], Putin va publicar 7 articles per presentar la seva visió per al futur.<ref>{{ref-web|autor= Paul Bummer|url=http://neprussia.ru/news/maximum/1170 |títol=7 статей и джек-пот: Путин завершил серию публикаций |editor=Neprussia.ru |consulta=7 de maig de 2012}}</ref>
Després de les [[eleccions legislatives russes de 2011|eleccions parlamentàries]] el 4 de desembre de 2011, desenes de milers russos participaren en [[Protestes a Rússia de 2011-2013|protestes]] contra el presumpte frau electoral, les majors protestes de l'època de Putin; els manifestants van criticar Putin i [[Rússia Unida]] i van exigir l'anul·lació dels resultats electorals.<ref name=GuardLive>[http://www.guardian.co.uk/global/2011/dec/10/russia-elections-putin-protest ''Russian election protests – follow live updates''], ''The Guardian''. Consultat el 10 desembre 2011</ref> No obstant això, aquestes protestes, organitzades pels dirigents de l'"oposició no sistèmica" la Federació de Rússia, van desencadenar la por a una [[revolució de color]] en la societat, i una sèrie de contra-protestes "anti-Taronja" (el nom al·ludeix a la [[Revolució Taronja]] d'Ucraïna) i es van dur a terme mítings de partidaris de Putin, que superaren en escala de les protestes de l'oposició.<ref>[http://www.politonline.ru/comments/10432.html Как митинг на Поклонной собрал около 140 000 человек] politonline.ru {{ru}}</ref><ref name=rian-manezhnaya>[http://en.rian.ru/russia/20120304/171729884.html ‘We Won in Fair and Open Fight' – Putin] [[RIA Novosti]]</ref><ref name=rian-luzhniki>[http://en.rian.ru/video/20120223/171487865.html Putin Supporters Fill Moscow Stadium] [[RIA Novosti]]</ref>
===Tercer mandat presidencial (2012–present)===
[[Fitxer:Vladimir Putin inauguration 7 May 2012-10.jpeg|thumb|Putin fent el jurament presidencial en la seva tercera cerimònia de presa de possessió, 7 de maig de 2012]]
El 4 de març de 2012, Putin va guanyar les [[eleccions presidencials de Rússia del 2012]] en la primera volta, amb el 63,6% dels vots.<ref name=elections-history/> Si bé es van donar a conèixer els esforços perquè les eleccions fossin transparents, incloent-hi l'ús de [[càmera web|càmeres web]] en els centres de votació, les eleccions van ser criticades per l'oposició de Rússia i pels observadors internacionals de l'[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]] per irregularitats de procediment.<ref>{{ref-web|títol=Russia’s presidential election marked by unequal campaign conditions, active citizens’ engagement, international observers say|url=http://www.osce.org/odihr/elections/88661|editor=[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]]}}</ref>
Les protestes contra Putin van tenir lloc durant i directament després de la campanya presidencial. La protesta més notòria va ser l'actuació del 21 de febrer de les [[Pussy Riot]], i el judici subsegüent.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.guardian.co.uk/music/2012/aug/17/pussy-riot-sentenced-prison-putin |obra=The Guardian |nom=Miriam |cognom=Elder |títol=Pussy Riot sentenced to two years in prison colony over anti-Putin protest |data=17 d'agost de 2012 |lloc=Londres}}</ref> A més, s'estima que 8,000-20,000 manifestants es van reunir a Moscou el 6 de maig,<ref name=vz-provocation>[http://vz.ru/politics/2012/5/6/577272.html Провокация вместо марша] vz.ru</ref><ref name="Russian police battle anti-Putin protesters">{{ref-notícia|url=http://www.reuters.com/article/2012/05/06/us-russia-protests-idUSBRE8440CK20120506|títol=Russian police battle anti-Putin protesters|agency=Reuters|consulta=7 de maig de 2012|data=6 de maig de 2012}}</ref> quan vuitanta persones van resultar ferides en enfrontaments amb la policia,<ref>[http://lenta.ru/news/2012/05/10/more/ СК пересчитал пострадавших полицейских во время "Марша миллионов"] [[Lenta.ru]]</ref> i 450 van ser detingudes, i l'endemà es van produir 120 arrestos més.<ref name="Inauguration protests">{{ref-notícia|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/vladimir-putin/9250729/Vladimir-Putin-inauguration-shows-how-popularity-has-crumbled.html|títol=Vladimir Putin inauguration shows how popularity has crumbled|obra=The Daily Telegraph|consulta= 7 maig 2012|lloc=Londres|nom=Tom|cognom=Parfitt|data=7 de maig de 2012}}</ref>
Putin va prendre possessió del seu càrrec al [[Kremlin]] el 7 de maig del 2012.<ref>{{ref-web|url = http://www.theguardian.com/world/2012/may/07/vladimir-putin-inaugurated-russian-president|títol=Vladimir Putin inaugurated as Russian president amid Moscow protests|data=7 de maig de 2012|obra=Guardian|consulta=20 de gener de 2014}}</ref>
En el seu primer dia com a president, Putin va emetre catorze [[Decret del President de Rússia|decrets presidencials]], de vegades anomenats en els mitjans de comunicació "Decrets de maig", incloent-hi una llarga i extensa llista d'objectius per aa l'[[Economia de Rússia|economia russa]]. Altres decrets en qüestió s'ocupaven de l'[[educació a Rússia|educació]], l'habitatge, la formació de treballadors qualificats, les [[relacions Unió Europea-Rússia|relacions amb la Unió Europea]], la [[indústria de defensa de Rússia|indústria de defensa]], les relacions interètniques, i altres àrees de política de les quals tractaven els articles del programa de Putin publicats durant la campanya presidencial.<ref>{{ref-web|url=http://larouchepac.com/node/22623 |títol="Putin Inaugurated; States Intention for Russia to Be "Center of Gravity for the Whole of Eurasia", May 8, 2012 |editor=Larouchepac.com |consulta= 22 juny 2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://english.ruvr.ru/2012_05_07/74079067/ |títol="Putin decrees EU closeness policy", Voice of Russia, May 7, 2012 |editor=English.ruvr.ru |data=7 de maig de 2012 |consulta=22 de juny de 2013}}</ref>
El 2012 i 2013, Putin i el partit Rússia Unida van donar suport una legislació més estricta en contra de la comunitat [[LGBT]], a [[Sant Petersburg]], [[Arkhànguelsk]] i [[Novossibirsk]]; el juny del 2013, la [[Duma Estatal]] va aprovar una llei contra la "propaganda homosexual" (que prohibeix els símbols com ara la [[bandera de l'arc de Sant Martí]], així com les obres publicades amb contingut homosexual).<ref name="BBC-LGBT">{{ref-web|url=http://www.bbc.co.uk/russian/russia/2013/06/130611_duma_gay_propaganda.shtml?print=1|títol=Госдума приняла закон о "нетрадиционных отношениях"|editor=[[BBC|BBC Russia]]|data=11 de juny de 2013|consulta=11 de juny de 2013|urlarxiu=http://www.webcitation.org/6HJ6j62nr|dataarxiu= 12 juny 2013}}</ref><ref name="RBC-LGBT">{{ref-web|url=http://www.rbc.ru/rbcfreenews/20130611172814.shtml?print|títol=ГД приняла закон об усилении наказания за пропаганду гомосексуализма среди подростков|editor=[[RBC (grup de mitjans)|RBC]]|data=11 de juny de 2013|consulta=11 de juny de 2013|urlarxiu=http://www.webcitation.org/6HJ6l84Me|dataarxiu=12 de juny de 2013}}</ref><ref>[http://www.spiegel.de/international/world/two-arrested-in-st-petersburg-for-violating-city-s-new-anti-gay-law-a-826199.html "Discrimination in Russia: Arrests for Violation of St. Petersburg Anti-Gay Law", [[Spiegel Online]], 6 d'abril del 2012]</ref><ref>[http://www.reuters.com/article/2013/01/25/us-russia-gay-idUSBRE90O0QT20130125 "Russian parliament backs ban on "gay propaganda", [[Reuters]], 25 de gener de 2013]</ref><ref>[http://www.foxnews.com/world/2013/01/21/russia-moves-to-enact-anti-gay-laws/ "Russia moves to enact laws against 'homosexual propaganda'", [[Fox news]], 21 de gener de 2013]</ref> En resposta a les preocupacions internacionals sobre la legislació de Rússia, Putin va demanar als crítics d'observar que la llei era una "prohibició de la propaganda de la pedofília i l'homosexualitat", i va afirmar que els visitants homosexuals als [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2014]] havien de "deixar els nens en pau" però va negar que hi hagués cap mena de "discriminació professional, de carrera, o social" en contra dels homosexuals a Rússia.<ref>{{ref-notícia| url= http://www.independent.co.uk/news/world/europe/vladimir-putin-i-know-some-people-who-are-gay-were-on-friendly-terms-9070363.html |títol= Vladimir Putin: 'I know some people who are gay, we're on friendly terms' |obra=The Independent |nom=Tomas |cognom=Jivanda |data=19 de gener de 2014 |consulta=8 de febrer de 2014|lloc=Londres}}</ref> va abraçar públicament la [[Patinatge de velocitat sobre gel|patinadora]] [[Ireen Wüst]], que es declara obertament bisexual, durant els jocs.<ref>{{ref-web|url=http://www.ad.nl/ad/nl/1421/Nederland/video/detail/3593997/De-knuffel-van-Poetin-en-Wust-die-iedereen-wil-zien.dhtml |títol="homophobic" Putin hugs openly bisexual iceskater |llengua={{nl}} |editor=Ad.nl |data= 10-02-2014 |consulta= 24-03-2014}}</ref>
També al juny de 2013, Putin va assistir a un míting televisat del [[Front Popular Panrús]] on va ser elegit cap del moviment, que va ser creat el 2011.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.theaustralian.com.au/news/world/echo-of-soviet-era-in-putins-bid-for-votes/story-e6frg6so-1226076653930 |títol=Echo of Soviet era in Putin's bid for votes |obra=[[The Australian]] |data=17 de juny de 2011}}</ref> Segons el periodista [[Steve Rosenberg]], el moviment té la intenció de "tornar a connectar el Kremlin al poble rus" i un dia, si cal, substituïu el partit [[Rússia Unida]] cada vegada menys popular. que en l'actualitat recolza Putin.<ref name="People's Front">{{ref-notícia| url=http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-22879644 |títol=Putin inaugurates new movement amid fresh protests |editorial=BBC |consulta=12 de juny de 2013 |data=12 de juny de 2013}}</ref>
====Intervenció a la Península de Crimea ====
{{Principal|Crisi de Crimea}}
[[Fitxer:Vladimir Putin answered journalists’ questions on the situation in Ukraine (2014-03-04).jpeg|thumb|upright=1.3| Vladimir Putin parla amb la premsa el 4 de març sobre la [[crisi de Crimea]]]]
Arran de la [[EuroMaidan|revolució ucraïnesa de 2014]], l'exiliat president ucraïnès [[Víktor Ianukóvitx]] va posar per escrit la seva petició que Putin iniciés una acció militar per part de Rússia, "a fi i efecte d'establir la legitimitat, la pau, la llei i l'ordre, l'estabilitat i la defensa del poble d'Ucraïna".<ref>{{ref-notícia| url=http://www.nbcnews.com/storyline/ukraine-crisis/ousted-ukrainian-president-asked-russian-troops-envoy-says-n43506 |títol=Ousted Ukrainian President Asked For Russian Troops, Envoy Says |autor=Reuters |data=3 de març de 2014 |editorial=NBC News |consulta=21 de març de 2014 }}</ref> El mateix dia, Putin va demanar i va rebre l'autorització del Parlament de Rússia de desplegar tropes russes a Ucraïna en resposta a la crisi.<ref name="BBCPutinDeploys">{{ref-web|url= http://www.bbc.com/news/world-europe-26400597|títol=Putin to deploy Russian troops in Ukraine|editor=BBC News|data=1 de març de 2014|consulta=1 de març de 2014}}</ref> Les tropes russes, en conseqüència, es van mobilitzar a tota Crimea i al sud-est d'Ucraïna. Des del 2 de març, les tropes russes ja tenien un control complet sobre Crimea.<ref>http://www.thehindu.com/news/international/world/russian-parliament-approves-use-of-force-in-crimea/article5739708.ece |title=Russian Parliament approves use of army in Ukraine.</ref><ref name="walker-the-guardian-2014-descend">{{ref-notícia|cognom=Walker |nom=Shaun |data=4 de març de 2014 |url=http://www.theguardian.com/world/2014/mar/04/ukraine-crisis-russian-troops-crimea-john-kerry-kiev |títol=Russian takeover of Crimea will not descend into war, says Vladimir Putin |obra=[[The Guardian]] |consulta=4 de març de 2014 }}</ref><ref name="bloomberg-news-2014-request">{{ref-notícia|url=http://www.bloomberg.com/news/2014-03-04/russia-calls-ukraine-intervention-legal-citing-yanukovych-letter.html |títol=Russia Stays in Ukraine as Putin Channels Yanukovych Request |nom1=Sangwon |cognom1=Yoon |nom2=Daryna |cognom2=Krasnolutska |nom3=Kateryna |cognom3=Choursina |data=4 de març de 2014 |consulta=5 de març de 2104 |obra=[[Bloomberg News]] }}</ref> El 16 de març de 2014, ''[[The New York Times]]'' va informar els resultats d'un [[Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014|referèndum a Crimea]]: "una aclaparadora majoria de Crimea va votar diumenge a favor de la secessió d'Ucraïna i de la unió amb Rússia ... la qual cosa obligà els Estats Units i els seus aliats europeus a decidir amb quina rapidesa i amb quina força amenaçarien amb la imposició de sancions contra funcionaris russos, incloent-hi els principals assessors del president Vladímir V. Putin."<ref>16 de març de 2014, David Herszenhornmarch, ''The New York Times'', "Crimea Votes to Secede From Ukraine as Russian Troops Keep Watch."</ref>
Posteriorment, el descontentament va augmentar a l'est d'Ucraïna, a part de Crimea. El 17 d'abril de 2014,'' The Wall Street Journal'' va informar: "<ref name="The Wall Street Journal 2014">''The Wall Street Journal'', 17 d'abril de 2014, LAURENCE NORMAN and JAY SOLOMON in Geneva and LUKAS I. ALPERT in Moscow.</ref> que el president rus, Vladímir Putin, havia dit dijous que esperava no enviar tropes russes a Ucraïna, però no ho descartava, mentre acusava el govern de Kíev de cometre "un delicte greu" per l'ús dels militars per sufocar els disturbis. Diplomàtics d'Ucraïna i Rússia, recolzada pels EUA i Europa, van acordar prendre mesures per rebaixar la tensió en l'enfrontament amb l'escalada de les milícies prorusses. De la mateixa manera, el president Vladímir Putin no va mostrar cap senyal de fer marxa enrere".<ref name="The Wall Street Journal 2014"/>''The New York Times'' va afegir que Putin havia dit que es reservava el dret d'usar la força armada per protegir els russos ètnics a "[[Nova Rússia]]".<ref>{{ref-notícia|url=http://www.nytimes.com/2014/04/18/world/europe/russia-ukraine.html |títol=Away From Show of Diplomacy in Geneva, Putin Puts On a Show of His Own |cognom1=HERSZENHORN |nom1=DAVID M. |data=17 d'abril de 2014 |website=www.nytimes.com |editorial=The New York Times Company |consulta=17 d'abril de 2014}}</ref>
El 7 de maig de 2014, ''The New York Times'' va informar del següent: "Putin anuncia que fa marxa enrere a la frontera d'Ucraïna" després de discussions amb el suís Dieter Burkhalter en un intent de rebaixar les tensions de les tropes russes aglomerades a la frontera del sud-est d'Ucraïna durant i després de la intervenció de Crimea.<ref name="nytimes.com">http://www.nytimes.com/2014/05/08/world/europe/Putin-Russia-Ukraine.html</ref> En una referència als 25 maig 2014 les eleccions presidencials a Ucraïna, Putin va indicar que les eleccions a Ucraïna van ser un pas en la direcció correcta.<ref name="nytimes.com"/> Putin es va comprometre a respectar el resultat de les eleccions ucraïneses de diumenge i també va sostenir que Rússia volia continuar les negociacions amb Occident sobre Ucraïna, però que l'oferta de Rússia sobre aquest tema va ser rebutjada per Occident.<ref name=CNBC-2014-05-23>CNBC, ''Putin: Russia looks East, will respect Ukraine poll'', per Geoff Cutmore i Catherine Boyle, 23 de maig de 2014.</ref> La principal preocupació de Putin s'expressà a Sant Peterberg el 23 de maig 2014 i es relacionava amb el fracàs d'Ucraïna a l'hora de pagar els seus grans deutes financers a Rússia. Putin feia referència als 3000 milions de préstec que Rússia va deixar a Ucraïna abans que Iaunkóvitx fos expulsat del poder.<ref name=CNBC-2014-05-23/>En una trobada durant la celebració del 70è aniversari del [[desembarcament de Normandia]] amb [[Petró Poroixenko]], recentment triat [[president d'Ucraïna]], ambdós presidents es van comprometre a aconseguir un [[alto el foc]] a les regions de l'est d'Ucraïna.<ref>{{ref-web |url= http://www.324.cat/noticia/2419426/mon/Moscou-i-Kiev-semplacen-a-aconseguir-un-alto-el-foc-rapid-a-Ucraina |títol= Moscou i Kíev es compromenten a aconseguir un alto el foc ràpid a Ucraïna |consulta=10 juny 2014 |obra= |editor= [[324.cat]] |data= 7 de juny de 2014 |llengua= català}}</ref>
== Un govern criticat ==
A més dels problemes de frau electoral durant les eleccions de 2000, alguns analistes creuen que existeix una deriva autoritària del poder de Vladímir Putin. L'octubre del 2006, Marie Mendras, investigadora del [[Centre d'études et de recherches internationales|CERI]] i professora a l'[[Institut d'Estudis Polítics de París]], considerava que a Rússia, «ja no hi ha ni Parlament ni Tribunal Constitucional dignes d'aquest nom; el govern ha estat curtcircuitat per l'administració presidencial, els jutges estan sotmesos al poder polític des del moment en què un assumpte esdevé delicat. Això ens porta al problema de la violència i la impunitat […]. Desinstitucionalització del règim, opacitat de les decisions, augment de l'arbitrarietat i dels mètodes expeditius: tot això tradueix una agitació creixent dels cercles dirigents».<ref>Le Monde del 15 d'octubre del 2006 citat per [http://www.rfi.fr/fichiers/MFI/PolitiqueDiplomatie/2319.asp La Russie en pleine dérive autoritaire] Jean Piel, RFI, 21 de novembre del 2007</ref> El comentarista Viatxeslav Aviutski (citat anteriorment) assenyala que «Putin ha canviat el sistema polític. Això ja no és la democràcia, de vegades caòtica, dels temps de Ieltsin, que podia presumir d'una veritable llibertat d'expressió. Ara és una democràcia dirigida. Hi ha institucions i partits, però el seu funcionament no és democràtic».
Aquest pessimisme no és compartit per l'excanceller alemany [[Gerhard Schröder]], actualment persident del consell de vigilància del consorci gasístic germano-rus ''North-European Gas Pipeline Co'' (participat en un 51% per [[Gazprom]]), que va prevenir, durant una trobada russoalemanya a Berlín el 18 de gener del 2007, contra «els errors típics comesos en l'apreciació de Rússia i del seu president a Occident». Segons ell, «el president rus ha aconseguit elevar substancialment el nivell de vida del país a restablir l'Estat» i tindria «el mèrit històric d'haver col·locat Rússia en el camí de l'estabilitat i la fiabilitat com a soci». Tot i reconèixer que, en diversos camps, Rússia «només es troba al principi d'un llarg i costerut camí», Gerhard Schröder va invitar els adversaris de Rússia a no cercar defectes a les seves accions i insuficiències des del punt de vista de la democràcia occidental, sinó més aviat a recolzar els seus esforços desplegats en la seva progressió vers la democràcia. «És cert, Rússia té defectes, però ningú no els coneix millor que els dirigents russos i ningú no podrà superar-los millor que ells», va assenyalar l'excanceller.<ref>[http://fr.rian.ru/world/20070118/59281819.html Vladimir Poutine a le mérite d'avoir assuré le développement stable de la Russie] Propòsits de Gerhard Schröder assenyalats per l'Agència de Premsa RIA Novosti el 18/01/2007.</ref>
Vladímir Putin fou nomenat [[Persona de l'Any de la Revista Time]] en 2007.<ref>[http://www.time.com/time/specials/2007/personoftheyear/article/1,28804,1690753_1690757_1690766,00.html A Tsar is born, Time]</ref> El títol de l'edició web de ''Time Magazine'' tracta de sintetitzar l'essència de la política interior del president rus: «Triar l'ordre davant de la llibertat».<ref>http://www.time.com/time/specials/2007/personoftheyear/article/0,28804,1690753_1690757,00.html Choosing Order Before Freedom. ''Time Magazine''</ref>
Per al diari ''[[Vedomosti]]'', «el nivell creixent de criminalitat i de veredictes sorprenents i estranyament benèvols no fa altra cosa que reforçar el sentiment d'injustícia en el si de la societat russa<ref>{{ref-web |url= http://www.courrierinternational.com/article.asp?obj_id=67300 |títol= Russie. L'État de droit en faillite |consulta=14 juny 2014 |obra= |editor= Courrier international |data= 23-10-2006 |llengua= francès }}</ref>». Les associacions de defensa dels [[Drets Humans]], entre les quals, a Rússia, [[Memorial (societat)|Memorial]], fundada per [[Andrei Sàkharov]], així com una minoria de l'oposició, assenyalen que l'Estat de dret està amenaçat al país i denuncien l'autocensura dels mitjans de comunicació. Moltes capçaleres de premsa independents, així com la cadena de televisió NTV, recomprades per [[Gazprom]] i per altres estructures de l'Estat, semblen haver reduït llur visió crítica.
[[Fitxer:Mn spb 1.jpg|thumb|La « Marxa del desacord » a Sant Petersburg el 3 de març de 2007.]]
Les manifestacions d'una part de l'oposició, anomenades «[[Marxa del desacord|les Marxes del desacord]]», organitzades pel [[Front Civil Unit]], presidit per [[Garri Kaspàrov]] (antic campió del món d'escacs), [[Eduard Limónov]] (dissident polític, fundador i cap del [[Partit Nacional Bolxevic]], actualment [[L'Altra Rússia]]) i [[Mikhaïl Kassiànov]] (antic primer ministre de Ieltsin i després de Vladímir Putin), als quals pertanyen els partits més importants de l'oposició a la [[Duma]] ([[Partit Comunista de la Federació Russa|Partit Comunista]], [[Rodina]], [[Partit Liberal Democràtic de Rússia|LDPR]]), no van participar, són sovint prohibides per diverses raons per part de les autoritats. Aquest moviment aplega corrents polítics heterogenis, essencialment liberals, però també el partit nacional bolxevic, moviment de tipus híbrid, i una extrema dreta més tradicional.<ref>[http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=117 «Cinquième colonne» de Washington en Russie].</ref>
El 2009 l'oposició russa va començar l'[[Estratègia-31]], manifestacions en defensa del dret de reunió, que està garantit per l'article 31 de la Constitució russa. Des del març del 2010 l'oposició també va dur a terme la campanya «[[Putin ha de marxar]]», que és una recollida de signatures i manifestacions per tal de demanar la dimissió de Putin, i el [[Dia de la Còlera]], manifestacions pel retorn de les eleccions municipals.
Aquestes campanyes, que no són representatives de l'oposició parlamentària a [[Rússia Unida]], partit de Vladímir Putin, apleguen pocs participants.
Més en general, la falta d'interès en la societat russa pels moviments liberals i democràtics es pot explicar pel fet que els adjectius "liberal" o "demòcrata" foren connotats negativament en l'opinió pública russa, el 2007, com a associats als responsables polítics ([[Iegor Gaidar]], [[Mikhaïl Kassiànov]], etc.) les anomenades polítiques liberals dels quals van contribuir a fer caure en la pobresa o en la misèria àmplies capes de la societat, al principi de l'era [[Boris Ieltsin|Ieltsin]]. També estan associats igualment a Ieltsin, que el 3 d'octubre del [[1993]], amb el suport de les cancelleries occidentals, [[Crisi constitucional russa de 1993|va assaltar un Parlament]] elegit democràticament, assalt que va provocar centenars de morts. La política liberal aplicada a [[Rússia|Federació de Rússia]] del [[1991]] al [[1999]] es va caracteritzar també per la divisió dels recursos econòmics heretats de l'era soviètica en benefici exclusiu d'interessos privats; els fons així desviats s'haurien blanquejat en el sistema bancari occidental. Segons alguns analistes ([[Jacques Sapir]], en particular), Occident hauria jugat un paper ambigu en la descomposició econòmica i social del període 1991-1996.<ref>[[Jacques Sapir]], ''Le chaos russe - Désordres économiques, conflits politiques, décomposition militaire''. La Découverte. 1996.</ref> Per tant, les idees liberals promogudes avui a la Federació de Rússia per [[Garri Kaspàrov]] i els moviments que li són propers, només troben un interès molt marginal (menys del 5% en les enquestes realitzades per instituts independents).
Mentre que el col·lapse de l'URSS va conduir a l'adveniment de la llibertat de premsa, les presidències de Vladímir Putin per contra van fer retornar la censura, la propaganda i la intimidació; alguns periodistes evoquen «una situació encara pitjor que en l'època soviètica». Les cadenes oficials difonen així un marcat discurs antiestatunidenc, i desacreditent amb l'ajuda dels vídeos proporcionats pels serveis secrets del poder, els opositors, mentre que el Kremlin paga internautes per tal que publiquin a la cadena excel·lents crítiques pro-Putin i atacs contra membres de l'oposició. Finalment, diversos mitjans de comunicació independents creats en la dècada de 1990 van ser sancionats, fins al punt que van haver de tancar.<ref>Pierre Avril, « L'information, l'autre guerre de Vladimir Poutine », ''[[Le Figaro]]'', dimecres 23 d'abril del 2014, pàg. 12.</ref>
== Ideologia ==
=== Nostàlgia de l'URSS ===
En arribar a la presidència, Vladímir Putin va restablir l'[[Himne de la Unió Soviètica]], en contra de l'opinió d'una part important de la seva administració, tot canviant-hi la lletra per llevar-hi la simbologia comunista. El [[2005]], va dir que la [[dissolució de la Unió Soviètica]] va ser la major catàstrofe geopolítica del [[segle XX]]<ref>{{Ref-web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/4480745.stm|títol=Putin deplores collapse of USSR|consulta=30-1-2017|nom=|llengua=anglès|editor=BBC News|data=25-4-2005}}</ref> En el seu discurs del 18 de març del 2014, amb motiu de l'[[crisi de Crimea|annexió de Crimea]], persisteix
: {{citació|Allò que semblava impensable, malauradament, va esdevenir real. L'URSS es va desintegrar.<ref name="p. 36">[[#Philosophie Magazine|Philosophie Magazine, 2014, p. 36]]</ref>}}
D'acord amb Aleksandr Morozov, editor en cap del diari digital ''Russki Journal''', l'«esquema cognitiu del sistema soviètic tardà és manifesta en la seva manera de considerar Occident, en el menyspreu de les organitzacions internacionals, el fet de tenir una actitud de menyspreu cap als "petits pobles" veïns de Rússia».<ref name="p. 36"/>
=== Conservadorisme ===
Després del seu retorn a la presidència el 2012, Putin reforça el seu posicionament conservador.<ref name="Jauvert"/> El [[12 de desembre]] del [[2013]], Vladímir Putin fa una crida, davant el conjunt dels representants de la nació, a la «defensa dels valors tradicionals» i qualifica la seva posició com a «[[conservadorisme|conservadora]]». A més, cita regularment el pensament d'[[Ivan Ilín]], del qual en féu repatriar les restes.<ref>[[#Philosophie Magazine|Philosophie Magazine, 2014, p. 37]]</ref> En aquesta perspectiva, l'Estat rus va implantar a [[Nova York]] i a [[París]] uns « Instituts de la democràcia i la cooperació» destinats a promoure la ideologia conservadora. Després dels primers contactes establerts per l'[[Església Ortodoxa Russa|Església Ortodoxa]] via [[Provida|grups antiavortament]] a Europa,<ref name="Jauvert"/> estableix també vincles estrets amb moviments [[Populisme|populistes]] de dreta, entre els quals el [[Front Nacional (França)|Front nacional]] a França,<ref name="p. 38">[[#Philosophie Magazine|Philosophie Magazine, 2014, p. 38]]</ref> sobretot des de la perspectiva de «desestabilitzar l'escena política europea» i d'«afeblir [[Atlantisme|el vincle transatlàntic]]».<ref name="Jauvert">Vincent Jauvert, « [http://tempsreel.nouvelobs.com/monde/20140530.OBS9033/vladimir-poutine-grand-frere-des-fachos.html Vladimir Poutine, grand frère des fachos] », ''Le Nouvel Observateur'', 31 de maig de 2014</ref>
=== Eslavofilisme ===
{{VT|Raixizm}}
Igualment inspirat per [[Ivan Ilín]], Vladímir Putin és decididament [[Eslavofília|eslavòfil]] després del seu retorn a la presidència en [[2012]]. En el seu discurs de la victòria, va declarar: «la política de [[contenció]] de Rússia, que va continuar als segles [[Segle XVIII|XVIII]], [[Segle XIX|XIX]] i [[Segle XX|XX]], es manté en l'actualitat. Sempre ens tracten d'empènyer a un racó perquè tenim una posició independent». Aleksandr Morozov assenyala que des de llavors va aparèixer en el llenguatge de Vladímir Putin les expressions de «civilització russa» i «codi civilitzacional». Aleksandr Prokhanov, periodista i escriptor rus d'extrema dreta i antioccidental, considera quant a ell el [[2014]], que les seves idees «comencen a tenir efectivitat» entre els assessors de Vladímir Putin, i que aquest últim restaura, tot retornant-li la seva forma imperial original, l'Estat tirat en orris per [[Boris Ieltsin]] després de la [[dissolució de la Unió Soviètica|caiguda de l'URSS]].<ref>[[#Philosophie Magazine|Philosophie Magazine, 2014, pp. 38-39]]</ref>
=== Eurasisme ===
A finals dels [[Dècada del 1990|anys 90]], Vladímir Putin freqüenta un centre d'estudis dedicat a [[Lev Gumiliov]], un dels últims representants històrics de l'[[eurasisme]]. En el seu discurs del 12 de desembre de 2013, el citat tot evocant el seu concepte de «passionaritat» ({{lang-ru|пассионарность}} ''passionarnost'') o «energia interior» del poble rus, i qualifica el desenvolupament de [[Sibèria]] i l'Extrem Orient de «prioritat nacional per a tot el [[segle XXI]]». El projecte d'"Unió Euroasiàtica" que naixerà el [[2015]], s'inscriu en aquesta perspectiva.<ref>[[#Philosophie Magazine|Philosophie Magazine, 2014, p. 39]]</ref>
=== Una orientació ambigua cap al liberalisme ===
Durant els seus dos primers mandats (2000-2008), s'envolta de ministres i assessors [[Liberalisme|liberals]], entre ells [[Andrei Il·lariónov]]. Aquest últim, creu, tanmateix, que Vladímir Putin no pot ser descrit com a liberal ni econòmicament - «va adoptar llavors una forma econòmica neutral, comú a Occident, ni d'esquerra ni liberal en el sentit clàssic» - ni políticament - «havent desenvolupat les seves opinions en el si del KGB, va iniciar una política que no té res a veure amb el liberalisme»-; resumeix la proposta de Vladímir Putin en el desig de «construir un sistema imperial efectiu i actual sobre la base d'una [[economia de mercat]]». Per a Aleksandr Morozov, "no promou [en aquell moment] cap "via russa" específica, sinó més aviat una [[filosofia política]] molt europea". De manera més general, creu que «la filosofia fonamental de Putin segueix sent econòmic-centrista. Vol aconseguir els recursos per participar en el capitalisme global amb noves forces. Però no ofereix doctrina alternativa en relació amb el capitalisme financer global. No vol pas ni destruir-lo ni proposar altra cosa».<ref>[[#Philosophie Magazine|Philosophie Magazine, 2014, pp. 36, 41]]</ref>
== Vida personal ==
=== Família ===
Vladímir Putin va estar casat durant 30 anys amb [[Liudmila Putina]], nascuda Xkrebneva. La parella té dues filles, Maria (1985) i Iekaterina (1986). Putin i la seva dona, Liudmila, va anunciar el 6 de juny de 2013, que el seu matrimoni havia acabat, amb la qual cosa posaven fi a anys d'especulacions sobre la seva relació. El Kremlin va confirmar el 2 abril 2014 que el president rus, Vladímir Putin, havia finalitzat el divorci de la seva, durant 30 anys, esposa Liudmila, després de la sobtada separació de la parella al juny de 2013. El portaveu del president, Dmitri Peskov, va confirmar a l'agència de notícies estatal Itar-TASS que "el divorci s'ha completat".
=== Idiomes ===
A part del rus, Putin parla amb fluïdesa l'alemany. La seva família solia parlar alemany també a casa. A més, Putin va estar destinat com a agent del KGB a l'antiga Alemanya Oriental.<ref>{{ref-web|cognom=Wagner|nom=Hans|url=http://www.eurasischesmagazin.de/artikel/?artikelID=20060504|títol=Das Konfliktpotential mit den USA wächst (German)|data=30 de juny del 2006|consulta=29 de març del 2007}}</ref> Després de convertir-se en president es va informar que estava rebent classes d'anglès i se'l va poder veure conversant directament amb Bush i parlants nadius d'anglès en situacions informals, però segueix utilitzant intèrprets per a les converses formals. Putin va parlar anglès en públic per primera vegada durant el sopar d'estat al [[Palau de Buckingham]] el 2003 dient, però algunes frases alhora que oferia el seu condol a la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]] en la mort de la seva [[Elisabet Bowes-Lyon|mare]].<ref>{{ref-notícia|url=http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4188/is_20030625/ai_n11400868|títol=Putin treated royally on historic London visit|editorial=Findarticles.com|data=25 de juny del 2003|consulta=2 de març del 2010|nom=Jane|cognom=Wardell}}</ref> En una entrevista el 2013, el cap de l'administració presidencial [[Serguei Ivanov (polític)|Serguei Ivanov]] va revelar que ell i Putin de vegades conversaven en suec.<ref>[http://www.themoscowtimes.com/news/article/kremlin-chief-of-staff-surprised-but-not-alarmed-by-navalny/486872.html Kremlin Chief of Staff Surprised but Not Alarmed by Navalny], The Moscow Times, 2 d'octubre del 2013.</ref>
===Religió===
[[Fitxer:Vladimir Putin in the United States 13-16 November 2001-55.jpg|thumb|Putin i la seva dona Liudmila a la ciutat de Nova York en el servei religiós per les víctimes dels [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|atemptats de l'11 de setembre]], 16 novembre de 2001.]]
El pare de Putin era "un comunista model, veritablement convençut dels seus ideals en tractar de posar en pràctica en la seva pròpia vida". Amb aquesta dedicació es va convertir en secretari de la cèl·lula del Partit en el seu taller i després de prendre classes de nit es va unir a l'oficina del partit de la fàbrica.<ref name=sakwa_p3>{{harv|Sakwa|2008|p=3}}</ref> Tot i que el seu pare era un "[[ateu]] militant",<ref name=Colton>{{ref-llibre|títol=Popular Choice and Managed Democracy: the Russian elections of 1999 and 2000|autor=Timothy J. Colton, Michael MacFaul|any=2003|editorial=The Brookings Institution|lloc=Washington DC}}</ref> La mare de Putin "era una devota creient ortodoxa". Per bé que ella seguia sense [[icona|icones]] a casa, assistia a l'església amb regularitat, tot i la persecució del govern de l'[[Església Ortodoxa Russa]] en aquest moment. Ella es va assegurar que Putin fos batejat en secret com un nadó i el va portar regularment als serveis religiosos. El seu pare n'era conscient, però feia els ulls grossos.<ref name=sakwa_p3/>
Segons les mateixes declaracions de Putin, el seu despertar religiós li va venir després del greu accident de trànsit de la seva esposa el 1993, i va ser aprofundit per un incendi potencialment mortal que va cremar la seva datxa a l'agost de 1996.<ref name=Colton/> Just abans d'una visita oficial a [[Israel]], la seva mare li va donar la seva creu baptismal tot dient-li que aconseguís beneir-la. "Vaig fer el que em va dir i després vaig posar la creu al voltant del meu coll. Mai me l'he tret des de llavors."<ref name=sakwa_p3/> Quan se li va preguntar si creia en Déu, durant la seva entrevista amb ''[[Time (revista)|Time]]'', va respondre dient: "... Hi ha coses que crec que no hauria en la meva posició, almenys, de compartir amb el públic en general per al consum de tot el món a causa que es veuria com a autopublicitat o un striptease polític".<ref>[http://www.time.com/time/specials/2007/personoftheyear/article/0,28804,1690753_1690757_1695787-3,00.html Putin Q&A: Transcripció completa] ''[[Time (revista)|Time]]''. Consultat el 22 de març del 2008</ref>
=== Arts marcials ===
Un dels esports favorits de Putin és l'[[art marcial]] del [[judo]]. Putin va començar a entrenar-se en [[sambo (art marcial)|sambo]] (un art marcial que es va originar a la [[Unió Soviètica]]) a l'edat de 14 anys, abans de passar al judo, que segueix practicant en l'actualitat.<ref>[http://www.npr.org/news/specials/putin/nprinterview.html Vladimir Putin: l'entrevista NPR] estació de ràdio dels EUA, Ràdio Nacional Pública Nova York (15 de novembre de 2001)</ref> Putin va guanyar concursos a la seva ciutat natal de [[Sant Petersburg | Leningrad (ara Sant Petersburg)]], incloent-hi els campionats d'alt nivell de Leningrad, tant en sambo i judo. És el president del [[Yawara Dojo]], el mateix [[dojo]] de Sant Petersburg on s'entrenava quan era jove. Putin va ser coautor d'un llibre sobre el seu esport favorit, publicat en rus com a «Учимся дзюдо с Владимиром Путиным» (''Aprenguem judo amb Vladimir Putin'') i en anglès sota el títol ''Judo: History, Theory, Practice (2004).''<ref name=putin-judo>{{ref-llibre|cognom=Putin|nom=Vladimir|autor2=Vasily Shestakov |autor3=Alexey Levitsky |data= juliol 2004|títol=Judo: History, Theory, Practice|editorial=Blue Snake Books|isbn=1-55643-445-6}}</ref>
Encara que no és el primer líder mundial a practicar el judo, Putin és el primer líder que arriba a nivells més avançats. Actualment, Putin té un sisè ''[[Grau (arts marcials)|dan]]'' ([[cinturó negre (arts marcials)|cinturó vermell/blanc]])<ref>[http://www.gaikoforum.com/30-Yamashita.pdf Black-Belt President Putin: A Man of Gentle Arts] per [[Yasuhiro Yamashita]]</ref> i és força conegut per la seva [[Projecció (arts marcials)|projecció]] [[Harai goshi]]. Putin va aconseguir el seu títol de [[Sistema Unificat de Classificació d'Esports de la URSS i Rússia|Mestre d'Esports]] (títol esportiu soviètic i Rússia) en judo el 1975 i en sambo el 1973. En una visita d'estat al Japó, Putin va ser convidat a l'[[Institut Kodokan]], la seu de judo, on va mostrar diferents tècniques de judo als estudiants i funcionaris japonesos.
Putin també és cinturó negre vuitè ''dan'' en [[karate]] [[kyokushin kaikan]].<ref>[http://www.washingtontimes.com/news/2014/nov/25/vladimir-putin-earns-8th-degree-black-belt-in-kara/ Vladimir Putin earns 8th-degree black belt in karate]</ref> El sisè dan li va ser presentat el desembre de 2009 pel campió japonès i mestre en Kyokushin Karate-Do [[Hatsuo Royama]].<ref name=putin-karate>{{ref-web |url=http://archive.premier.gov.ru/eng/premier/press/ru/4447/print/ |títol=Putin becomes sixth-level black belt |consulta=28 de gener de 2017}} per Oleg Fochkin. premier.gov, re-publicació d'un article de Moskovski Komsomolets.</ref>
El 2013, Putin va reintroduir el [[Preparació per al Treball i Defensa de l'URSS|programa de condicionament físic]] a Rússia <ref>{{ref-web|url=http://www.myfoxny.com/story/21629545/putin-urges-revival-of-soviet-era-fitness-tests |títol=Putin urges revival of Soviet-era fitness tests – New York News | NYC Breaking News |editor=Myfoxny.com |consulta=22 de juny del 2013}}</ref> amb el suport de [[Steven Seagal]].<ref>{{ref-notícia|autor=Reuters a Moscou |url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/mar/13/putin-stalin-era-physical-jerks |títol=Vladimir Putin teams up with Steven Seagal to promote healthy lifestyle |obra=[[The Guardian]] |consulta=19 de juliol de 2013 |lloc=Londres |data=13 de març de 2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://news.nationalpost.com/2013/03/13/putin-brings-in-steven-seagal-to-sell-revival-of-nationwide-stalin-era-fitness-program/ |títol=Steven Seagal, Vladimir Putin sell revival of Russia fitness program |obra=National Post |data=13 de març del 2013 |consulta=19 de juliol del 2013}}</ref>
== Reconeixements ==
<!--[[:ru:Список наград и почётных званий Путина]]-->
*Al setembre de 2006, el president de França [[Jacques Chirac]] va atorgar a Vladímir Putin la ''Grand-Croix'' (Gran Creu), de la [[Legió d'Honor]], la més alta condecoració francesa, per celebrar la seva contribució a l'amistat entre els dos països. Generalment aquest guardó s'atorga als caps d'Estat considerats molt propers a França.<ref>{{fr}} [http://www.dailymotion.com/video/xhvhv_chirac-decore-poutine Video Chirac décore Poutine]</ref>
* El 2007, Putin va ser nomenat [[Persona de l'Any de la Revista Time|Persona de l'Any]] per la revista [[Time (revista)|''Time'']].
* El 12 febrer del 2007 el rei [[Abdul·lah de l'Aràbia Saudita]] va atorgar a Putin el Premi Rei Abdul Aziz, la més alta condecoració civil de l'Aràbia Saudita.<ref>Atul Aneja [http://www.hindu.com/2007/02/20/stories/2007022002561100.htm Putin goes calling on the Saudis]. The Hindu. 20 de febrer del 2007</ref>
* El 10 setembre del 2007 el president dels [[Emirats Àrabs Units]] [[Khalifa bin Zayed Al Nahayan]] va atorgar a Putin l'[[Orde de Zayed]], la més alta condecoració civil dels EAU.<ref>[http://top.rbc.ru/politics/10/09/2007/117887.shtml Putin Receives Top UAE's Decoration, Order of Zayed], Rbc.ru, 10 de setembre del 2007</ref>
*Al desembre del 2007 Putin fou nomenat ''Persona de l'any'' per la [[Expert (revista)|revista Expert]], un influent i respectat setmanari rus de negocis.<ref>{{ref-web|url=http://expert.ru/expert/2007/48/chelovek_goda/ |títol=Глобальный игрок. ''Expert'' revista. № 48 (589) 24 de desembre del 2007 |editor=Expert.ru |consulta=22 de juny de 2013}}</ref>
*El 5 d'octubre de 2008, el carrer central de [[Grozni]], la capital de la república russa de [[República de Txetxènia|Txetxènia]], fou rebatejat com a [[:ru:Проспект Владимира Путина|Avinguda Vladímir Putin]], segons l'ordenat pel [[President de la República de Txetxènia|president txetxè]] [[Ramzan Kadírov]].<ref>[http://lenta.ru/news/2008/10/05/street/ В Грозном появился проспект имени Путина] [[Lenta.ru]]</ref>
*Al febrer de 2011 el Parlament del [[Kirguizistan]] batejà un pic a les muntanyes [[Tian Shan]] com a [[Pic Vladímir Putin]].<ref>[http://lenta.ru/news/2011/02/17/name/ Парламент Киргизии присвоил горной вершине имя Путина]. Lenta.ru. 17 de febrer del 2011</ref>
*El 15 de novembre de 2011, el Centre Internacional d'Investigació per a la Pau de la [[República Popular de la Xina|Xina]] va atorgar el [[Premi Confuci de la Pau]] a Putin. Va fonamentar la seva decisió en la decidida oposició de Putin al [[Guerra Civil Líbia|bombardeig de Líbia per part de l'OTAN]] el 2011 alhora que retia homenatge a la seva decisió d'anar a la guerra a [[Segona guerra de Txetxènia|Txetxènia el 1999]].<ref name=bbc2011>{{ref-notícia|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-china-15750979|títol=Vladimir Putin in China Confucius Peace Prize fiasco|data=15 de novembre del 2011|consulta=15 de novembre del 2011|editorial=BBC}}</ref> Segons el comitè, "la mà de ferro i duresa mostrades per Putin en aquesta guerra van impressionar molts als russos, i era considerat capaç de portar seguretat i estabilitat a Rússia".<ref name=Confucious>{{ref-notícia|url=http://www.nytimes.com/2011/11/16/world/asia/chinas-confucius-prize-awarded-to-vladimir-putin.html?hp|títol=In China, Confucius Prize Awarded to Putin|obra=The New York Times|data=15 de novembre del 2011|consulta=15 de novembre del 2011|nom=Edward|cognom=Wong}}</ref>
*El 2011, la [[Universitat de Belgrad]] va atorgar un doctorat honorari a Putin.<ref>{{ref-web|url=http://www.b92.net/eng/news/society-article.php?yyyy=2011&mm=03&dd=16&nav_id=73273 |títol=B92 News: Belgrade University to award Putin honorary doctorate |consulta=11 de juny del 2012}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Putin khuilò!]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom= Eltchaninoff |nom= Michel |autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor=Philosophie Magazine| |títol= Dans la tête de Vladimir Poutine |url= http://www.philomag.com/lepoque/reportage/dans-la-tete-de-vladimir-poutine-9599 |format= |consulta= |llengua= francès |volum= |edició= |editorial= |lloc= |data= |mes= maig |any= 2014|pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= Philosophie Magazine }}
=== Treballs acadèmics ===
{{refbegin}}
*Burrett, Tina. ''Television and Presidential Power in Putin's Russia'' (Routledge; 2010) 300 pages
*Kanet Roger E., ed. ''Russian Foreign Policy in the 21st Century'' (Palgrave Macmillan; 2011) 295 pages; essays by experts
*{{ref-llibre|cognom=Sakwa|nom=Richard|author-link=Richard Sakwa|títol=Putin: Russia’s choice|editorial=[[Routledge]]|lloc=Abingdon, Oxfordshire|any=2008|edició=2a ed.|isbn=0-203-93193-9|ref=harv|postscript=<!-- Bot inserted parameter. Either remove it; or change its value to "." for the cite to end in a ".", as necessary. -->{{inconsistent citations}}}}
*{{ref-llibre|cognom=Sakwa|nom=Richard|títol=Russian politics and society|editorial=[[Routledge]]|lloc= Abingdon, Oxfordshire i [[Madison Avenue]], Nova York|any=2008|edició=4a ed.|isbn=0-203-93125-4|ref=harv|postscript=<!-- Bot inserted parameter. Either remove it; or change its value to "." for the cite to end in a ".", as necessary. -->{{inconsistent citations}}}}
{{refend}}
=== Treballs periodístics ===
{{refbegin}}
*[[Masha Gessen|Gessen, Masha]], [http://books.google.com/books?id=yCuYl7WouIEC&printsec=frontcover ''The Man Without a Face : the unlikely rise of Vladimir Putin''], New York : RIVERHEAD BOOKS, 2012. ISBN 9781594488429
{{refend}}
== Enllaços externs ==
*[http://eng.putin.kremlin.ru/ Web personal] {{en}} {{ru}}
*[http://eng.kremlin.ru/ Web del President de Rússia] {{en}} {{ru}}
{{-}}
{{Inicia taula}}
{{S-off}}
{{Filera de successions|títol=[[President de Rússia]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Russian Federation.svg|40px|Escut de la Federació Russa]]|abans= [[Borís Ieltsin]]|després=[[Dmitri Medvédev]]|anys=[[1999]]–[[2008]]}}
{{Filera de successions|títol=[[President de Rússia]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Russian Federation.svg|40px|Escut de la Federació Russa]]|abans= [[Dmitri Medvédev]]|després= continua en el càrrec|anys=[[2012]]– en el càrrec}}
{{Filera de successions|títol=[[Primer Ministre de Rússia]]<br />[[Fitxer:Flag of Russia.svg|40px|Bandera de Rússia]]|abans= [[Serguei Stepaixin]]|després=[[Mikhaïl Kassiànov]]|anys=[[1999]]–[[2000]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Primer Ministre de Rússia]]<br />[[Fitxer:Flag of Russia.svg|40px|Bandera de Rússia]]|abans= [[Víktor Zubkov]]|després= [[Dmitri Medvédev]]|anys=[[2008]]– [[2012]]}}
{{Filera de successions|títol=Secretari del [[Consell de Seguretat de Rússia]]|abans= [[Nikolai Bordiuja]]|després=[[Serguei Boríssovitx Ivanov|Serguei Ivanov]]|anys=[[1999]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Projectes germans|commons=Владимир Владимирович Путин}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Putin, Vladimir}}
| 