Bellvitge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
amb t
Cap resum de modificació
Línia 8:
 
== Geografia ==
Bellvitge està situat a una altura de 4 a 8 [[metres]] sobre el nivell del mar. Limita per l'oest i el sud amb els municipis de [[Cornellà de Llobregat]], [[el Prat de Llobregat]] i [[Barcelona]]; amb el barri hospitalenc del [[Gornal]] a l'est i amb el barri del Centre al nord. Forma part del Districte VI de l'Hospitalet de Llobregat. El territori on és el barri forma part del Delta del riu Llobregat i es considera que la seva formació és força recent, finalitzat el segle X, encara que va tenir aiguamolls durant molt de temps. De fet, la zona, durant l'època medieval, és anomenada a la documentació com Banyols (terreny entre provençanaProvençana i l'actual Prat de Llobregat). Fins a 1920 la Marina hospitalenca arribava fins al mar, però aquell any Barcelona es va annexionar les 900 ha meridionals del terme amb l'argument de l'ampliació del port. A partir d'aquell any el límit del districte i del municipi és una línia recta, paral·lela a un tram de la via fèrria del port, traçada en un despatx.
 
== Història ==
Línia 17:
"Al 995 un dels terratinents damunt un antic braç del riu nomenat Llobregadell -o Llobregat menor- i progressivament convertit en estany, és una dona de nom Amalvígia. La seva possessió comprèn un reguer o desguàs, que perdurarà més que la propietària i en prolongarà el record. El reguer d'Amalvígia, ''femina'', es transformarà al segle XI en el mas de Malvige, dotat -com veurem- amb església pròpia, i al XIII, per contraposició, en l'ermita de Benvige, convertida en Bellvitge posteriorment. Aquest, doncs, és l'origen del nom misteriós i enigmàtic, i que tantes suposicions havia originat fins avui; nom mil·lenari d'una barcelonina, desfigurat a través dels segles."<ref>CODINA, Jaume. ''Els pagesos de Provençana'', vol I, pàg 40</ref>'
 
El polígon d'habitatges es va començar a construir en 1964 i els primers blocs es van ocupar l'estiu de l'any següent. En 1975 ja gairebé s'havien construït tots els edificis de vivendesd'habitatges que avui existeixen i s'havia arribat als 30.659 habitants. El màxim demogràfic es va assolir l'any 1986 amb 32.832 habitants. A partir d'aquell moment, es va donar una reducció suau, com a la resta de barris de l'Hospitalet. La diferència és que no s'ha produït una pujada en la darrera dècada, per no haver rebut gaire immigració estrangera. Segons l'anuari estadístic de l'Ajuntament, a 31 de desembre de 2012 hi havia 25.528 persones censades al barri.
[[Fitxer:Spain.Catalonia.Hospitalet.Bellvitge.2.JPG|right|300px|thumb|Edificis del barri vistos des del Parc de Bellvitge]]
 
Línia 46:
 
=== Els carrers ===
El barri es va anar formant per les quatre cantonades. - Primer, el costat de l'Avinguda Mare de Déu de Bellvitge i el carrer Ermita, - després els blocs del carrer Prat a prop de la Travessia Industrial i alguns de l'avinguda Europa- més tard, els blocs de l’avinguda AméricaAmèrica. - La Rambla Marina i tota la part central va ser l’últim que es va construir, de fet, fa poc que se n'ha acabat la urbanització. Per això en els primers temps era molt clara la distància entre els “dos Bellvitges”, perquè estaven molt separats i perquè passar d’un costat a l’altre resultava complicat, especialment quan plovia, ja que et podies quedar clavat al fang.
 
La Rambla de la Marina en unir-se amb la Rambla Just Oliveres, forma el carrer més llarg de tot L'Hospitalet. És una via de circulació ràpida i a la vegada un passeig amb arbres que estructura el barri en dos: - Bellvitge-Nord amb els carrers: Avinguda Europa, Avinguda Amèrica, Carrer França i Carrer Portugal- i Bellvitge-Sud amb els carrers: Mare de Déu de Bellvitge, Ermita i Prat.
Línia 58:
El tipus arquitectònic de bloc i torre aïllats és característic dels polígons d'habitatge. L'edifici aïllat és conseqüència de la voluntat de minimitzar els costos de producció (industrialització i superfície mínima ) i optimitzar les condicions d'habitabilitat (orientació, ventilació i assolellament). El resultat va ser un model tipus d'habitatge de 60 m2, amb cuina sala d'estar i 3 dormitoris i banys que va ser aplicat en la majoria dels polígons d'habitatge de l'època (la Mina, Ciutat Meridiana, Badia, i Bellvitge).
 
Durant els primers anys de construcció del barri es produeixen pocs canvis en els tipus edificatorisd'edificació (figura 5). No obstant això a partir de l'any 1970 també es busca augmentar la superfície de l'habitatge incorporant blocs de tipus de 80 m2. Les torres suposen també un canvi tipològic en aquest sentit, incorporant pisos de 100 m2.
 
'''Edificis blocs longitudinals:''' blocs formats per un conjunt de 4, 5 i 6 comunitats formant un únic edifici.
Línia 107:
La construcció d'aquestes 3 torres es va realitzar successivament entre el 1968 i el 1970.
 
• Alçades edificatòriesdels edificis: El nombre de plantes edificades és de 18 plantes + 1planta del volum de l'ascensor. Coincideix amb el mateix nombre de plantes que tots els edificis torre construïts amb plaques prefabricades.
 
• Planta tipus: Els habitatges desenvolupats a cada replà són quatre 2-2 simètriques i pràcticament iguals, i consten de menjador - estar, quatre dormitoris, bany, lavabo independent, cuina amb galeria annexa on se situa el safareig. Cada habitatge té diverses terrasses adjacents a les peces habitables.
Línia 127:
En dates senyalades es fan trobades a l'ermita de gent del Prat, de Barcelona, de l'Hospitalet.
 
Actualment els "amics de l'ermita" es cuiden d'obrir-la diaramentdiàriament per airejar-la i permetre'n la visita.
 
==== Dues tradicions: entre la història i la llegenda. ====
Línia 151:
A Bellvitge sempre hi ha hagut molta vida associativa.
 
Abans de la democràcia la gent no ees spodiapodia reunir, així que algunes de les primeres associacions van tenir un caire esportiu. La Inmobiliaria va crear una entitat: el Casal, on es van començar a organitzar les festes del barri. Per fomentar els esports es va fer una pista de basquet i una de patinatge que encara es pot veure al carrer Ermita. També es van acollir els equips de fútbolfutbol o d'hoquei que s'anaven gestant.
 
La festa de Bellvitge són les festes que se celebren al Barri de '''Bellvitge''' cada any. Es van celebrar per primera vegada a l'any 1968. Se celebren entre la primera i la segona setmana del setembre.<ref>{{Ref-web|url=http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Bellvitge-Hospitalet-de-Llobregat-l|títol=Festa Major de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat, l') / Inici - Patrimoni festiu - Generalitat de Catalunya|consulta=2018-05-14}}</ref>
 
La primera entitat pròpiament del barri es va gestar al primer bar que hi havia als locals comercials entre el primer i segon bloc de l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge i va ser un equip de fútbolfutbol la UNI (UnidificacióUniificació Bellvitge)
 
També es reunien alguns veïns per a celebrar les festes al voltant del dia 8 de setembre, dia de “les mares de Déu trobades”. De les que la de Bellvitge n’és una.
 
A la parròquia de Bellvitge nord esreuniaes reunia en la “comissió de barri de Bellvitge” un grup de veïns que van començar a organitzar les primeres lluites i que van tirar endavant la primera associació del barri legal i independent de la constructora: L’Associació de Veïnsde Bellvitge Nord.
 
Va començar a sorgir associacions quan encara no estaven permeses i, al principi, s’havien de reunir a les esglésies, per no tenir problemes. Allí es van fer tancaments per reivindicar, entrealtresentre altres coses, la millora de la sanitat.
 
La música, l’esport, l’educació en
totes les seves facetes eren temes de formació de grups i entitats
 
Al mateix temps que es fomentaven les tradicions catalanes com les sardanes i d’altres, també es feien associacionsdelsassociacions dels diferents llocs de procedència: Andalusia, Castella... i ara també de larestala resta del món!
 
=== Les lluites veïnals ===
El barri tal com avui dia el coneixem va néixer l'estiu de [[1964]], quan l'empresa InmobiliariaInmobiliària Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcció, en uns terrenys que havia comprat prèviament als pagesos de la zona.
 
La construcció del polígon, que va ser concebut com una zona residencial, es va englobar dins un marc d'actuacions que es van portar a terme per a oferir habitatges als immigrants procedents de la resta d'[[Espanya]] - més de 126.000 persones el [[1964]] - que venien a [[Catalunya]] a la recerca de treball. Els primers edificis foren ocupats durant el 1965.
Línia 177:
Els primers problemes van començar a sorgir entre els nous veïns per la manca de semàfors, només hi havia comunicació amb Barcelona per la Gran Via i al no haver-hi un pas adequat, va haver-hi diversos accidents, fins que els veïns van tallar la Gran Via i es va adequar -una mica- el pas. També a Bellvitge Nord va haver-hi lluites d'aquest estil.
També es va lluitar molt pel tema de la sanitat, es van fer diversos tancaments, per demanar un centre de salut en condicions. A vegades aquests tancaments s'havien de fer a les parròquies per evitar la repressió policial.
Posteriorment els veïns es van adonar que no hi havia els serveis que els havien promés i es van iniciar les lluites amb les constructores (ICC, CIDESA, LamanoLamaro i UREDESA) pel fet que aquestes no dotaven al barri dels equipaments previstos al Pla Parcial, estant més interessades a construir com més blocs i més ràpid millor.
 
Així doncs no resultaven estranys els problemes d'enllumenat, paviment de les voreres, manca d'escoles i de zones verdes, i comunicacions insuficients amb la resta de l'Hospitalet i inexistents amb Barcelona. A més a més, a aquestes deficiències se'ls sumaven les riuades del riu Llobregat.
Línia 185:
Aquesta situació va fer que els veïns decidissin organitzar-se per a fer-se escoltar davant les autoritats competents. Així, es van dur a terme diverses accions de protesta entre les quals destaquen la realització d'un túnel per sota de la Gran Via per a poder-la creuar sense perill i les protestes que van tenir lloc entre [[1973]] i [[1976]], i on sota el lema "No més blocs", els mateixos veïns van paralitzar les obres de nous edificis. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcció a Bellvitge l'any [[1980]].
 
Hi ha hagut més lluites, el 1978 es va fer “l’Operació neteja”, en la que van sortir els veïns amb escombres, bosses d’escombreriesd’escombraries i galledes al carrer per reivindicar un Bellvitge més net. Altres van ser per aconseguir que el Metro arribés aquí, com així va ser a l'octrubreoctubre del 1989 o per tenir el Parc que avui en dia tenim. Avui es continua lluitant per la sanitat.
 
== Etimologia ==
Línia 246:
Al principi, la Immobiliària va posar noms als edificis del barri:  SANT FRANCISCO, CATALUNYA, VALÈNCIA, ARAGÓ, CASTELLA, als edificis del començament, “Butano”, ja que el va comprar aquesta empresa pels seus treballadors, del SANT ROC, que estava entre la pista de patinatge i el del Butano, i del de VERGE DEL CARME, també a prop d’aquest.
 
A la zona del carrer Prat van edificar Uxama, Mistral i JaumneJaume I i a l’Avinguda Europa: Zeus, Mercuri i Mart. però la idea no ha prosperar.En canvi hi ha certs blocs que els veïns han batejat com el bloc '''''“xocolata” '''''perquè té aquest color....
 
El Poliesportiu es diu '''Sergio Manzano '''per un professor d’educació física de l’Institut de Bellvitge.
Línia 259:
Als anys 80 hi havia dos cinemes: el '''Lumière ''' i el '''Marina. '''Actualment són dos centres comercials.
 
La plaça que uneix la '''Rambla de la Marina''' de Bellvitge amb la '''Travessia Industrial'''l es diu '''Plaça Amalvítgia''' i l'escultura es diu '''BóvilaBóbila''' i és de '''Joan Junyer, '''però tothom la coneix per '''''“la sardana”.'''''
 
El '''''“Parc Nou”,''''' inaugurat el 2003, és un dels més grans de l’Hospitalet, va ser una de les últimes actuacions que es van fer al barri i es va demanar l’opinió dels veïns. Hi podem observar les aigües freàtiques, de les que Bellvitge està ple.