Tz'utujils: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Tz'utujil |
m bot: -un au +una au |
||
Línia 17:
Segons el [[Popol Vuh]], llibre sagrat dels [[quitxés]] de Chichicastenango, els tz'utujils van arribar a la regió del llac procedents de [[Zuyuá|Tulan]] en les albors del [[segle XIII]], mítica ciutat d'on van sortir juntament amb els seus germans [[quitxés]] i [[kaqtxikels]] per fundar les seves respectives ciutats, que van ser dedicades als déus patronals de cada poble en el clarejar d'un dia sagrat realitzant una cerimònia en el cim d'un turó atàvic.
Els tzutuhils apareixen nomenats en el Popol Vuh com els d'Ajtziquinahay (els de la casa de l'ocell), això en referència al càrrec del seu governant principal, qui era realment el que ostentava el títol d'ajtziquinahay, atès que el seu llinatge estava relacionat amb
En 1523 el [[conquistador]] espanyol [[Pedro de Alvarado]], amb l'ajuda dels [[kaqtxikels]], derrotà els tz'utujila a la batalla vora la vila de [[Panajachel]], en la que van perdre una bona part de les seves terres i el control del llac. Davant la imminent conquesta de [[Chutnamit]] a les mans de [[Pedro de Alvarado]], en [[1524]] l'ajtziquinahay va fugir juntament amb la majoria dels habitants de la ciutat cap a les muntanyes limítrofes, on conta la tradició, després de consultar en assemblea als caps dels llinatges del seu poble i davant les notícies de la crueltat amb què havien estat conquistats els seus aliats quitxés, als qui van ajudar a defensar-se de la conquesta espanyola enviant al guerrer tz'utuhil Tepepul i els seus homes a participar en la defensa d'[[El Quiché]] al costat del capità [[Tecun Umán]] de [[Q'umarkaj]] (Utatlán), van realitzar els rituals d'invocació als seus oracles després de la qual cosa van decidir acceptar la sobirania de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles V]] i el cristianisme com a religió del nou estat colonial. De tal forma es funda el poble de [[Santiago Atitlán]] sota l'advocación del sant guerrer dels espanyols, el cavaller [[Santiago el Major|Santiago Matamoros]], sant patró dels soldats castellans a les ordres de Pedro de Alvarado, ja que l'ajtziquinahay va ser batejat amb el nom del conqueridor com Pedro Ajtziquinhay. Des de llavors el poble és conegut com la seva llengua tz'utuhil i rendeixen culte a aquest guerrer Santiago, com nou [[nahual]] de Pedro Ajtziquinhay, senyor dels tz'utuhils.
| |||