Diferència entre revisions de la pàgina «Nekhen»

122 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
(Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} AWB)
{{hiero|Nekhen|<hiero>O48:niwt</hiero><br>o bé<br><hiero>O47:n-niwt</hiero>|align=right|era=basic}}
[[Fitxer:Excavations At Kom-El-Ahmar. (1910) - TIMEA.jpg|thumb|280px|Excavacions a la zona de Neken (1910)]]
'''Nekhen''' és el nom egipci antic perde la ciutat anomenada en els temps clàssics '''Hierakonpolis''' o Hieracompolis (en català, '''Hieracòmpolis'''). El seu nom modern és '''Kom al-Ahmar''' (MonticleTuró vermellVermell). prop deFou la qualcapital del rei Narmer, qua va unificar l'Alt i el [[2005]]Baix Egipte, i a la vora es va trobarlocalitzar, l'any [[2005]], una [[Necròpolis de Kom al-Ahmar|necròpoli predinàstica]]. FouMés tard fou la capital del nomós III de l'[[Alt Egipte]]. Està situada a uns 650&nbsp;km al sud del d'[[Elel Caire|Caire]], entre les ciutats d'[[Esna]] (Isna) i `d'[[Edfú]] (Idfú).
 
Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó ([[Horus]]). VaVers substituirel en[[3300 l'hegemoniaaC]] va substituir a Nubt ([[Naqada]]) versen el [[3300 aC]]l'hegemonia. [[Narmer]] (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i el [[Baix Egipte]]. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons [[Narmer]] i [[Khasekhemui]], però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons,. i aA l'Imperi Nou la capital de la província (el [[nomós]] III de l'Alt Egipte, anomenat [[Ten]] o Capella rural) va passar a [[Nekheb]] o Eileithiàspolis (Al-Kab), a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).
[[Fitxer:NarmerPalette-CloseUpOfProcession-ROM.png|thumb|Detall de la paleta de [[Narmer]].]]
 
A Hierakonpolis es va trobar la famosa [[Paleta de Narmer]], datada el [[3168 aC]], avui al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]], que explica la victòria del rei al deltaDelta i la unificació de les terresd'Egipte. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. [[3000 aC]]), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. [[3100 aC]]), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del [[2200 aC]]), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. [[2300 aC]]), la casa més antiga conservadaque es conserva ([[3600 aC]]), la primera fàbrica (c. [[3600 aC]]), el temple més antic ([[3400 aC]]), la primera mòmia ([[3600 aC]]), el primer pentinat ([[3500 aC]]), el primer [[zoològic]] ([[3500 aC]]), la primera tomba per a un elefant ([[3500 aC]]), i altres. També s'hi han trobat molts altres objectes, alguns dels quals relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques. S'hi han trobatlocalitzat també [[Tomba excavada a la roca|tombes excavades a la roca]] decorades amb inscripcions de les Dinastiesdinasties VI i posteriors fins a la XVIII.
[[Fitxer:Túmulo 100.JPG|thumb|Reproducció de les pintures de la Tomba 100.]]
==El temple d'Horus==
El temple dedicat al patró de la ciutat, el déu Horus, ocupava una sisena part de l'espai, i fou descobert durant les excavacions de finals del {{segle|XIX}} per J. E. Quibell i F. W. Green. Les ofrenes al temple eren dipositades en un forat conegut com el "dipòsitDipòsit principal" on es van trobar importants objectes, com la Paleta de Narmer, el cap de la maça cerimonial de pedra calcària del rei [[Horus Escorpí II|Escorpí II]], barques de pedra, figures de marfild'ivori i altres.
 
TambéAl estemple van trobar al templeigualment monuments de tots els períodes posteriors, entre els quals destacantdestaquen dosdues grans estàtues de coure de [[Pepi I]] ([[Dinastia VI d'Egipte|Dinastia VI]]) i de [[Merenre]], i una estela de granit de Pepi I acompanyat d'Horus i [[Hathor]].
 
==El "Fort"==
Al costat d'un rierol hi ha una estructura de maons coneguda com "Elel Fort",<ref>[http://interactive.archaeology.org/hierakonpolis/fort.html Fixing the Fort at Hierakonpolis]. {{en}}</ref> que és el tancat cerimonial del faraó Khasekhemui, l'últim rei de la [[Dinastia II d'Egipte|segona dinastia]]. No es coneix la funció exacta d'aquest recinte, però sembla que podria tenir la mateixa finalitat que les "fortificacions" o "forts" d'[[Abidos]], i, com aquests, segurament servien per a rituals o d'altres actes religiosos o culturals relacionats amb el mateix faraó, i no tindrien finalitats militars.<ref>Renee Friedman, ''The "Fort" at Hierakonopolis'', pàg.31, Ancient Egypt June/July 2006. {{en}}</ref>
 
==La tomba pintada==
Una mica més al sud es troba una famosa tomba pintadadecorada (apareixienamb barques, animal i homes)pintures del final del [[període predinàstic d'Egipte|període predinàstic]], coneguda percom "Tomba 100", actualment malmesa. Es tracta de la tomba més antiga que es coneix amb murals sobre parets de guix. Es creu que data del període [[Naqada]] IIc (entre el 3500 i el 3200aC). Les imatges que hi apareixen mostren temes representats durant tota la història de l'[[Antic Egipte]]: diversos animals i, plantes, éssers humans, una processó funerària en unabarques barca que creua elpel Nil, etc.
 
==El zoològic==
El 2009 es van descobrir a Hieracòmpolis les restes d'un antic zoològic que data del 3500 aC. Entre les restes animalsque ess'hi van trobar mostreshi ha d'animals exòtics com: ara [[hipopòtam]]s, [[antílop]]s, [[elefant]]s, [[Papió|papions]] i [[Gat salvatge|gats salvatges]].<ref>[http://archive.archaeology.org/1001/topten/egypt.html World's First Zoo - Hierakonpolis, Egypt]. Article de Mark Rose. Febrer 2010. {{en}}</ref>
 
==Excavacions==
Fou explorada en primer lloc per [[Dominique Vivant Denon|Vivant Denon]], membre del cos expedicionari de [[Napoleó]], el [[1798]], durant la [[Campanya napoleònica d'Egipte i Síria|campanya d'Egipte]]. Els [[Egiptologia|egiptòlegs]] anglesos [[James E. Quibell|Quibell]] i [[Frederick W. Green|Green]] anglesos hi van ser el [[1897]],. dD'ells és el descobriment de la Paleta de Narmer i del cap de maça;. [[John Garstang|Garstang]] hi va treballar el [[1905]] i el [[1906]];, [[Jacques de Morgan|De Morgan]] el [[1908]];, [[James Burton|Burton]] el [[1927]];, i Lansing el [[1934]]. [[Michael A. Hoffman|Hoffman]] va supervisar un equip multidisciplinari que va estar excavant a Hieracòmpolis durant 35 anys, fins a la mort de Hoffman el 1990. [[Barbara Adams]], que havia treballat amb l'equip de Hoffman, va prendre el relleu i va continuar excavant a la zona, en col·laboració amb [[Renée Friedman]], fins a la seva mort el 2002. Friedman continua els treballs d'excavació i de restauració a la zona. Les modernes expedicions segueixen traient a la llum noves troballes.
 
[[Michael A. Hoffman|Hoffman]] va supervisar un equip multidisciplinari que va estar excavant a Hieracòmpolis durant 35 anys, fins a la mort de Hoffman el 1990. [[Barbara Adams]], que havia treballat amb l'equip de Hoffman, va prendre el relleu i va continuar excavant a la zona, en col·laboració amb [[Renée Friedman]], fins a la seva mort el 2002. Friedman continua els treballs d'excavació i de restauració a la zona. Les expedicions arqueològiques actuals segueixen traient a la llum noves troballes.
 
== Bibliografia ==
 
* Barbara Adams, ''"Ancient Hierakonpolis Warminster 1974''. Dins de:", ''Bibliotheca Orientalis'', 33, (1976), 24-25. {{ISSN|0006-1913}}, pàgs. 24-25. {{en}}
* Barbara Adams, ''The Fort Cementery at Hierakonpolis. (Excavated by John Garstang)''. KPILondres, LondonKPI 1987(Studies in Egyptology), 1987. ISBN 0-7103-0275-4, (''Studies in Egyptology'') {{en}}
* A. J. Spencer, ''Early Egypt.: The Rise of Civilisation in the Nile Valley''. Londres, Press, London 1993,. ISBN 0-7141-0974-6 {{en}}
* Toby A. H. Wilkinson:, ''Early Dynastic Egypt''. Routledge, NewNova York, NYRoutledge, 1999,. ISBN 0-415-18633-1 {{en}}
 
== Referències ==
Usuari anònim